La governabilitat de l'Estat

Junts encarrila al Congrés la llei contra la multireincidència amb el suport de PSOE i PP

El moviment es produeix dos dies després que Sánchez expressés la voluntat de "reiniciar" la relació amb els de Puigdemont

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, al Congrés, en una imatge d'arxiu.
04/12/2025
3 min

MadridDos dies després que Pedro Sánchez assumís els "incompliments" amb Junts i expressés públicament la voluntat de "reiniciar" la relació amb els de Carles Puigdemont, els juntaires han encarrilat una de les seves reivindicacions parlamentàries. Els socialistes s'han avingut ara a desbloquejar al Congrés la llei de multireincidència de Junts després de més d'un any en un calaix. Es tracta d'un dels compromisos pendents que el president del govern espanyol ja va avançar que trauria del congelador. Encara que a finals d'octubre Junts va acollir les paraules de Sánchez amb desconfiança, finalment els socialistes sí que s'han mogut. Ara bé, la llista de temes que encara queden en el tinter perquè els de Puigdemont facin marxa enrere en la decisió de trencar encara és llarga i conté afers d'una materialització més complexa que la de la norma per penalitzar més els furts.

En el cas de la llei de multireincidència, el PSOE s'ha deslligat de les formacions d'esquerres de la majoria plurinacional i s'ha situat al costat no només de Junts sinó que també del PP. En la votació de la presa en consideració de la norma, el setembre del 2024, la iniciativa ja va comptar amb els vots tant del PSOE com del PP, que té una llei pròpia contra la multireincidència en tramitació i justifica el suport a la de Junts pel fet d'haver-hi introduït part de la seva proposta. Els juntaires han acordat modificacions a la norma tant amb els socialistes com amb els populars i cap dels dos partits estatals ha baixat del carro per la presència de l'altre. Tanmateix, en plena ofensiva contra Sánchez pels casos judicials que l'empaiten i a les portes de l'inici de la campanya electoral a Extremadura, fonts populars han subratllat que en cap cas s'ha tractat d'un "acord a tres" amb els socialistes.

En tot cas, els canvis introduïts han obtingut l'aval de les tres formacions, a més del de Vox i PNB. En una reunió aquest dijous, tots ells han aprovat l'informe de la ponència de la norma, que és un primer pas a l'espera de tancar els últims serrells a la comissió de Justícia, prevista la setmana vinent. Des de Junts celebren que el cos principal del text i la filosofia de la seva proposició de llei ha quedat preservada i ja compta amb la majoria necessària. El compromís és que es voti en el primer ple de l'any que ve, que s'espera que sigui la primera setmana de febrer. El PSOE prem així l'accelerador perquè tiri endavant una de les exigències de Junts malgrat les reticències que genera en la resta del bloc que el sosté. EH Bildu i Podem ja s'hi han posicionat frontalment en contra mentre que ERC, de moment, es reserva el sentit del vot i demana temps per estudiar a fons la proposta. Sumar tampoc l'ha aclarit.

L'enduriment de penes

El text de Junts proposa castigar amb entre un i tres anys de presó el robatori de "dispositius mòbils informàtics o de comunicació, o dispositius electrònics o tecnològics". S'afegeix així aquesta tipologia de furt al tipus agreujat, que actualment no està recollida al Codi Penal. A més, en el cas de furts considerats lleus –de quantitats inferiors a 400 euros– i castigats únicament amb multa, quan se n'hagin comès més de tres també serien castigats amb presó. Junts planteja així eliminar el requisit aplicat actualment que la quantitat acumulada de les infraccions hagi de superar els 400 euros. Les modificacions introduïdes en sis esmenes transaccionals –quatre pactades entre Junts i el PP i dues entre Junts i el PSOE– són principalment matisos i algun element nou.

El PP ha afegit, per exemple, que es castigarà el furt de mòbils amb presó amb la condició que siguin "susceptibles de contenir dades o informació de caràcter personal". Queden exclosos els que es trobin a la venda en establiments comercials. A iniciativa dels populars, també s'endureix la penalització de les estafes. Si fins ara el Codi Penal només contempla multes quan la quantitat estafada no supera els 400 euros, la nova redacció segueix les mateixes passes que amb els furts. Quan el culpable ja hagi estat condemnat "almenys per tres delictes de la mateixa naturalesa" podrà ser condemnat a penes d'entre sis mesos a tres anys de presó. L'acord de Junts amb el PSOE, per la seva banda, introdueix la possibilitat d'aplicar la prohibició cautelar de residir o acudir a un determinat lloc, barri, municipi, província o comunitat autònoma mentre s'investigui un delicte, per protegir la víctima o evitar la reiteració delictiva.

stats