Casaments forçosos i feines i estudis prohibits: les dones, en risc per l'ofensiva talibana
"Tornarem 200 anys enrere", denuncia una activista pels drets humans al país afganès
Allà on arriben els talibans, "no hi ha opcions per a les dones". Qui es mostra així de contundent és l'activista afganesa pels drets humans Wazhma Frogh, que respon breument per missatge des de Kabul al diari ARA, alertant que "tot està en risc i és una vergonya per aquells que ho han permès". Els talibans van conquerir dissabte dues capitals més en el seu ràpid avanç i ja estan a les portes de Kabul, amb territoris controlats a només 11 quilòmetres de la capital, que amb més de tres milions d'habitants i els principals centres de poder atorgaria el control total als extremistes.
Els Estats Units, malgrat que els talibans ja dominen 19 capitals i més del 60% del territori, segueixen ferms en la decisió de retirar del tot les seves tropes. El president afganès, Ashraf Ghani, ha ofert una roda de premsa televisada en la qual anunciava contactes rellevants per acabar amb els conflictes armats, tot i que els talibans estan reclamant la seva marxa per tal de negociar un possible executiu conjunt. "He iniciat consultes que avancen ràpidament", ha dit Ghani, que ha volgut prioritzar "la remobilització de les forces de seguretat" governamentals.
En algunes de les ciutats que dominen els radicals, com Herat, "dones que anaven a la Universitat han sigut enviades a casa, i d'altres que tenien feines d'oficina seran substituïdes per homes", explicava la periodista Stefanie Glinski en un tuit des del país de l'Orient Mitjà.
"El que està passant a Afganistan és que estem retrocedint 200 anys en el temps altre cop", resumia indignada l'activista Mehbooba Seraj, de l'Afghan Women's Network, en una entrevista amb la televisió TRT World. "Els diré als líders del món que s'haurien d'avergonyir pel que han fet a l'Afganistan. ¿Ens heu estat utilitzant tots aquests anys? L'hora de parlar s'ha acabat. Us vam parlar amb demandes... i ningú no en va fer cas. Els homes que tenen poder han destruït tot el que s'ha construït", afegia en relació a la marxa de les tropes i als pocs esforços internacionals per frenar els talibans.
Violacions i lapidacions
La també activista Basira Paigham relatava a Twitter que els talibans havien anunciat en una mesquita de Taloqan que demà a la tarda apedregarien una dona. Assassinats, violacions i casaments forçosos són altres atrocitats que relaten les dones que fugen desesperades de les zones que van caient en mans dels talibans, com mostra un vídeo sobre el terreny de la Deutsche Welle (la radiotelevisió pública alemanya), on una de les entrevistades explica: "Van assassinar els meus fills i van forçar la meva fillola a casar-se". Davant d'aquests riscs, el 80% dels 250.000 desplaçats interns al país són dones i nens.
La visió retrògrada, fonamentalista i masclista de l'islam que tenen els talibans és "una amenaça per a totes les esferes de la vida pública", defensa la investigadora del Cidob Ana Ballesteros, que recorda que "faran que tot torni als dies en què les dones no podien sortir sense acompanyant masculí, ni treballar, ni estudiar". "Una anul·lació completa de les seves llibertats", resumeix.
Per a la investigadora, la marxa de les tropes és "un abandonament per a les dones afganeses, perquè els Estats Units i la Unió Europea els vam dir que s'emancipessin i ara, per un acord amb els seus assassins, els deixem que retornin a l'horror del qual van sortir l'any 2001". Durant els últims 20 anys, des que els Estats Units van decidir ocupar Afganistan per fer fora els talibans després dels atemptats de l'11de Setembre, les tropes internacionals han conviscut amb un govern i una força militar tutelada pels Estats Units que semblava haver vençut els talibans, tot i que seguien actius i reorganitzant-se des de les zones rurals que encara dominaven.
Però des que Biden va anunciar que retirava les seves tropes, els talibans han liderat una ofensiva llampec que els ha permès conquerir la majoria del país en les últimes dues setmanes. "En les zones que administraven els talibans abans dels seus avanços, ja podíem veure que en tots aquests anys no havien canviat", lamenta Ballesteros, que creu que "la comunitat internacional s'ha rentat les mans" i ha permès que el Pakistan "doni suport als talibans sense rebre cap sanció". Demana, també, "que la Unió Europea deixi de retornar demandants d'asil i que es vagi preparant per a un èxode de refugiats". "És un panorama desolador", conclou la investigadora.
