Si sembla violència masclista és violència masclista?
Passejant per Barcelona, llegeixo un anunci institucional al tramvia. Diu: “Si sembla violència masclista, és violència masclista”.
Si diguéssim aquesta frase en qualsevol altre àmbit ens grinyolaria. Imaginem-ho. “Si sembla una estafa, és una estafa”, per exemple. O “Si sembla mala persona, és mala persona”. O “Si sembla intel·ligent, és intel·ligent”. Justament, el que ens diuen els observadors, els periodistes, els advocats, és que les coses s’han de demostrar. Algú pot semblar una cosa i, justament, ser la contrària. No ens hem de refiar de les aparences.
En la violència masclista tendim, al contrari que amb altres formes de la violència, a ser més laxos. Unes banderoles, també institucionals, ens deien, ho recordo molt bé, que un piropo (una floreta) és violència. Jo trobo que no. Que segons com pot ser mala educació. Que si algú li llancés a la meva filla una floreta fastigosa, segons com, cometria violència amb l’algú. Però les paraules serveixen per al que serveixen. Són precises. Tenen importància.
Si sembla violència masclista pot ser violència masclista o pot no ser-ho. Caldrà analitzar els fets, escoltar les parts; la part presumptament agressora i la part presumptament agredida. I, llavors, en un jutjat, no pas en un pòdcast o mitjançant un tuit, determinar si allò és un acte punible. Si ho és, amb tota la força de la llei, a tancar l’agressor entre reixes. No hi ha res pitjor que la violència masclista. Però si no ho és, i ho sembla, es tracta de no cometre perjuri. Perquè hi ha vambes que semblen autèntiques i no ho són. Però ho semblen.
