“És millor que guanyar la loteria”: comprar el pis al fons voltor per no quedar-se al carrer

BadalonaEncara li tremolen les cames quan explica que ha passat de veure’s al carrer amb la camisa a l'esquena a ser propietària del pis. "Ens vam salvar per la campana, sí", il·lustra Anna Pujol (nom fictici) per relatar que, després d’anys d’estar amenaçada amb desnonaments, pressionada per marxar sense fer soroll i intents desesperats de quedar-s’hi, ho va aconseguir, dimecres passat, tan sols 48 hores abans que la comitiva judicial i les unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra es presentessin per executar l’alçament. Dos dies abans, va arribar a un acord amb el fons i va signar les arres per comprar l’habitatge on ella i la seva mare havien viscut de lloguer des de feia vint anys.

El procés ha estat molt complicat i, emocionalment, els ha suposat una travessa per la depressió, l’ansietat i la por de la mare, amb una discapacitat, i de la filla, una jove estudiant de màster de 24 anys que acaba d’estrenar el seu primer contracte laboral, cosa que li ha facilitat la concessió de la hipoteca.

Pagar religiosament

La família va entrar al pis del barri de la Salut de Badalona el 2006 i des de llavors "cada primer de mes s’ha pagat religiosament". Primer, al propietari particular que va acabar perdent-lo per no complir amb la hipoteca i, després als dos fons voltor que el van adquirir. "Mai hem estat okupes, mai hem demanat un pis per la nostra cara bonica", indica Pujol que, desesperada perquè ni l’advocat d’ofici se’n sortia ni els serveis socials municipals li donaven un bon acompanyament, va buscar l'ajuda de la Plataforma Sant Roc Som Badalona.

L’entitat, que va néixer com una escissió de la PAH local, en plena crisi de les hipoteques del 2011, i a través d’un grapat de voluntaris, dona suport a les famílies que tenen ordre de desnonament, ja sigui al carrer parant el cop o assessorant-les des d'un despatx cedit. Enric Marín, jubilat del sector de la banca, s’encarrega, amb Montse Conejo, d’estudiar casos com el d’Anna Pujol i de contactar amb els fons que són propietaris dels pisos perquè s’hi avinguin a vendre’ls als veïns que ja hi viuen i que tenen possibilitats "reals" de continuar pagant les quotes de la hipoteca o del lloguer. "No fem compres per parar desnonaments, sinó perquè la gent hi visqui", explica en el petit despatx del centre cívic comunitari de Sant Roc. Calcula que s'han tancat "un centenar" d'operacions, tot i que no té registres informatitzats, però sí que sosté que gairebé tots els beneficiats "estan complint".

Totes aquestes famílies tenen informe oficial de vulnerabilitat, treballen i tenen algun estalvi, però del tot insuficient per accedir al mercat immobiliari ordinari. A l'altra banda, gairebé tots els propietaris són fons voltor que, amb l’esclat de la bombolla i crisi a crisi, s’han apoderat de "pràcticament tots els pisos del barri", assenyala l’activista. Els petits propietaris són una anècdota, un cada mes a tot estirar, i la Plataforma s’absté de plantejar-los batalla. Malgrat la moratòria, els desnonaments no s’han aturat mai al barri.

Degradació estructural

Aquest barri badaloní és un dels més vulnerables de Catalunya, amb dades altes de pobresa, atur, abandonament escolar, degradació urbanística, així com d’ocupació i de desnonaments d’habitatges. Cada setmana, la Plataforma actua en vuit o deu desnonaments. Ja fa uns anys, Marín va plantejar que "l’única solució" era presentar ofertes de lloguer social o de compra als fons voltor per evitar que els veïns haguessin de marxar. Això va suposar picar pedra. Primer perquè no era fàcil trobar amb qui iniciar el diàleg perquè els pisos s’han anat venent en paquets i han canviat de mans: del BBVA a Divarian, del Sabadell a Promontoria. Tot plegat fa que l’entramat de les empreses sigui una teranyina complicada perquè "cada fons té una política".

Fàtima Salah es va trobar amb aquest calvari quan estava buscant a qui li podia pagar el lloguer un cop es va assabentar que el qui creia propietari era realment un estafador. Qualifica de "miracle" que avui visqui "tranquil·la" amb els seus dos fills menors en un pis de Sant Adrià de Besòs que ara està remodelant "a poc a poc". Fa una dècada, va entrar a l’habitatge rellogant una habitació sense saber que, en realitat, era un pis ocupat. Va ser la Plataforma qui finalment va "negociar" amb el fons un "preu ajustat" a les seves condicions de família monomarental vulnerable, tot i que, quan ja havia fet la reserva del pis, es va assabentar que el fons l’havia volgut vendre a un tercer, que es va avenir a renunciar-hi en favor de Salah. Amb el banc, els problemes van aparèixer per les traves que els van posar, ja que la família del Marroc li va deixar diners i va haver de demostrar que "no procedien del blanqueig de capitals".

Marín explica que hi ha un negoci "de comprar pisos amb persones dins" d’aquests pisos i creu que, per augmentar els beneficiaris, cal aprofitar que els fons tenen voluntat de desfer-se d’una cartera d’habitatges que, a hores d’ara, està "trillada". El marge de maniobra de la Plataforma, però, és molt estret perquè no té capacitat per "negociar paquets de pisos", sinó que batalla cas per cas. En aquest punt, l'activista sosté que si les administracions públiques adoptessin aquesta fórmula i s'asseguessin amb els fons, obtindrien millors condicions i més veïns podrien mantenir els seus pisos. "Si nosaltres, que som quatre voluntaris, ho hem pogut fer, perquè no l'administració?", lamenta.

A la família de María Llanos Cortés, l’ordre de desnonament els va arribar el 2019, just en un canvi de propietat del pis, on fa gairebé mig segle que hi viuen. De fet, havien estat propietaris fins que van haver de fer dació en pagament per mantenir-s’hi de llogaters. Mai han estat morosos i han pagat el lloguer cada mes fins que unilateralment els hi van cancel·lar. Per pressionar-los, el fons els ha ofert "3.000 euros" per deixar el pis buit. "Però on anem amb aquests diners?", es pregunta Cortés, que també va recórrer a la Plataforma. Fent números, van acordar plantejar una oferta de 35.000 euros per comprar l’habitatge, però l’empresa no va baixar dels 38.000. "Ara tornem a ser propietaris del pis un altre cop, i, un cop el banc em va acceptar la documentació, aquella va ser la nit que he dormit millor de la meva vida. Ens ha tocat la loteria. No, au va! Millor que la loteria", reflexiona Cortés, que viu amb el marit jubilat, una filla i dues netes.

Conejo assenyala que "el millor moment" és quan els veïns amb problemes "van al notari i signen" per ser propietaris del pis. "Nosaltres no els enganyem sobre les possibilitats que tenen de poder comprar i els avisem que amb la renda garantida de ciutadania serà molt difícil".