3.000 famílies esperen un habitatge social a Catalunya
La síndica de greuges reclama simplificar la burocràcia per agilitzar els tràmits i millorar la gestió dels serveis públics
BarcelonaUnes 3.000 famílies catalanes estan pendents que els assignin un habitatge social, però la gran demanda i la poca oferta disponible de pisos a disposició d'entitats i administració fa que les llistes d'espera no parin de créixer malgrat que els usuaris compleixen els requisits i han rebut una resolució favorable. Mentre no arriba aquesta solució, la majoria de famílies sobreviuen en un relloguer o fins i tot en hostals socials.
El degoteig de desnonaments, l'alta vulnerabilitat social i el llarg temps d'espera engreixen les llistes, segons constata l'informe anual del síndic de greuges que s'ha presentat aquest dimecres. De les 3.000 famílies, un miler corresponen a la ciutat de Barcelona i un altre miler més a poblacions que compten amb la seva pròpia mesa d'emergència; uns organismes públics creats fa una dècada per respondre a les grans necessitats residencials arran de la crisi. Amb dades del setembre del 2025, entre que es registra la sol·licitud i s'adjudica un habitatge passen de mitjana 522 dies (un any, quatre mesos i tres dies), mentre que un any enrere era de 469 dies. Aquesta és la mitjana d'espera, si bé per a dos de cada deu unitats, la demora és de dos anys.
Les de l'habitatge social no són les úniques llistes d'espera que s'han incrementat en l'últim any. De fet, la meitat de les queixes que han arribat a l'oficina de la institució corresponen a demores en diversos serveis socials. Des de les intervencions quirúrgiques (148 dies de mitjana) fins a una plaça en una residència per a persones amb discapacitat (1.991 dies; és a dir 5,4 anys) o de salut mental (1.341 dies) o per a la renda garantida de ciutadania (122 dies).
En una roda de premsa, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha retret de l'administració la pràctica d'una "burocràcia defensiva", que obliga els professionals de salut o educació a dedicar el 30% de la seva jornada a la paperassa i a la ciutadania a buscar i presentar la documentació en diverses finestretes. "O canviem el sistema i l'eficàcia o continuarem augmentant les esperes", ha indicat Giménez-Salinas, que ha reclamat un "acord de país". També ha insistit en "la paradoxa" que no tot és una qüestió de posar-hi més diners, sinó d'introduir mètodes més àgils i una finestreta única per als tràmits. De fet, en la majoria de serveis socials han incrementat les plantilles, però la pressió assistencial ha continuat pujant perquè s'han continuat amb els mateixos esquemes i els mateixos errors.
L'any passat, el Síndic va tancar amb 13.646 queixes, una xifra rècord superior a la registrada durant la pandèmia, cosa que explica fins a quin punt la ciutadania se sent desatesa i agreujada pel tracte donat per les administracions. En un 92% dels casos, s'accepten les recomanacions que fa la institució, però la síndica ha criticat que l'administració es limita a "solucionar les queixes individuals" i, en canvi, la resta de discriminacions i el mal funcionament del sistema no s'atenen. Per això, ha animat a presentar queixes i pressionar així per "transformar el sistema" que, segons ha dit, "és possible": "No estem parlant de quimeres", ha resumit.
300 menors en centres d'acollida
De totes les deficiències de l'administració, per a la síndica hi ha punts "inadmissibles" que any rere any es mantenen i es normalitzen. Així, Giménez-Salinas ha tornat a alertar que als centres d'acollida resideixen 300 criatures menors de sis anys, una situació que vol erradicar. Per això ha insistit en el fet que cal augmentar l'ajuda a les famílies que, per negligència o pobresa, desatenen els seus fills, però que amb un acompanyament professional (com es fa amb els menors de justícia juvenil) poden evitar la retirada de la tutela. "Aquest país no pot donar resposta a 300 criatures?", s'ha qüestionat.
En aquest apartat, Giménez-Salinas situa l'increment de les persones sense llar a tot Catalunya, el fet que només l'1% dels joves catalans reben ajuda per a l'emancipació o els 14 mesos d'espera per al certificat de discapacitats que dona accés a ajudes i bonificacions fiscals. Per contra, a l'informe també hi ha espai per a les bones pràctiques administratives, la prova que "si es vol es poden fer les coses bé", segons la síndica, que s'ha referit a l'èxit de la FP per acabar amb l'etiqueta pejorativa que arrossegava i que s'hagi convertit en una sortida per a milers de joves que haguessin abandonat prematurament els estudis; la millora en la transparència, i la reducció de joves menors d'edat condemnats en centres tancats. A més, també ha subratllat el bon funcionament de les cures pal·liatives en hospitals i domicilis, tot i que ha apuntat que cal també traslladar-les als pacients pediàtrics.
