L’escridassada a J.D. Vance a la inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern a Milà s’ha convertit en la representació sonora d’un estat d’opinió que va arrelant a la Unió Europea. L’arrogància del trumpisme ha despertat un imperceptible orgull ferit europeu que comença a treure el cap. La “ruptura” que anunciava el primer ministre canadenc, Mark Carney, a Davos ha començat també en aquesta banda de l’Atlàntic. És encara embrionària. Més declarativa que real. Però la UE ja ha delimitat el terreny de joc de la confrontació amb els Estats Units que està disposada a lluitar: l’espai digital.
Fa un any just, el vicepresident Vance advertia als líders europeus presents a la cimera sobre intel·ligència artificial que se celebrava a París que als EUA no acceptarien una legislació destinada a “collar les empreses americanes”, i assenyalava directament la llei europea d’IA i les lleis per regular els serveis i els mercats digitals com les responsables d’aquest fre al poder monopolístic dels gegants tecnològics de Silicon Valley. Els enfants terribles de la innovació digital fa anys que pressionen i apliquen estratègies milionàries de lobi per intentar aturar o aigualir la resposta normativa europea a una competició tecnològica global que es lliura a tots els nivells del procés de digitalització, des de les administracions públiques fins a l’economia, des dels espais privats fins a les ments dels usuaris de les xarxes socials. Una batalla que, amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, ha sumat la virulència de l’administració trumpista a la seva causa. El president de la postveritat i les realitats alternatives ha sentenciat que no hi pot haver cap fre al poder d’uns oligarques tecnològics que estan redefinint el món, des de les interaccions socials fins als conflictes bèl·lics.
A poc a poc, la idea de “rebaixar el risc” que suposa aquesta dependència econòmica, tecnològica i militar de la Unió Europea d'un soci que ja no és fiable comença a agafar forma. No és només el malestar que han anat expressant molts governs comunitaris: la distància també creix entre l’opinió pública europea. Una enquesta de YouGov publicada la setmana passada confirmava no només la valoració negativa que desperten els EUA de Trump en aquests moments, sinó que, de tots els arguments que Washington branda contra la UE, el menys compartit entre els europeus és que la llibertat d’expressió està amenaçada en aquesta banda de l’Atlàntic, com a mínim en els termes que denuncia l’administració nord-americana.
Amb la publicació de l’Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA, que anunciava la voluntat de reforçar els partits polítics que desafien la UE internament, la Unió sent que s’ha travessat la línia vermella de la ingerència. Des de la irrupció de Cambridge Analytica en el referèndum del Brexit fins a la participació política d’Elon Musk a les trobades de l’extrema dreta britànica i alemanya, les agendes ideològiques de Washington i Silicon Valley s’han anat alineant en contra de la Unió Europea.
El diari britànic Financial Times assegura que el departament d’Estat nord-americà té previst finançar, aquest any, organitzacions i centres de pensament arreu d’Europa alineats amb la doctrina MAGA. Segons un informe del comitè de Justícia del Congrés dels Estats Units que recull el mateix article, l’objectiu és desmantellar la llei de serveis digitals (DSA, per les seves sigles en anglès), que la UE va aprovar l’any 2023 i que imposa a les plataformes tecnològiques la retirada de contingut il·legal, obligacions de transparència algorítmica i limitacions en la publicitat política durant les campanyes electorals. Washington qualifica el marc legislatiu europeu literalment de “censura” a la llibertat d’expressió.
Però l’agressivitat nord-americana ha tingut l’efecte contrari a l’esperat. L’Europa mesella, que havia decidit prémer el fre de la seva pròpia legislació digital per no fer enfadar més al gran germà transatlàntic, torna a aferrar-se ara a la DSA per marcar perfil propi.
El mes de desembre passat, la Comissió Europea va imposar la seva primera multa, en el marc de la DSA, contra Elon Musk per les reiterades violacions de la norma per part de la xarxa X, i li reclama 120 milions d’euros. El mes passat Brussel·les també va obrir una investigació sobre Grok, el xatbot d'IA de Musk, per la generació i publicació d’imatges de nus sense consentiment. I ha plantejat un ultimàtum a TikTok perquè canviï el seu “disseny addictiu”.
Els límits de la llibertat d’expressió europea estan en el discurs de l’odi que les xarxes socials s’han dedicat a alimentar i amplificar.
