Ramon Xuriguera, escriptor català (1966)
De l’article de l’escriptor, llibreter i bibliòfil Rafael Tasis (Barcelona, 1906-Paris, 1966) publicat a Xaloc (15-XII-1966), revista bimestral de l’exili català editada a Mèxic. Demà s’escau el 125è aniversari de la naixença de Ramon Xuriguera (Menàrguens, 1901-Brageirac, França, 1966) i enguany el 60è de la seva mort. Ramon Xuriguera, professor, assagista, novel·lista, articulista i crític d’art, es va exiliar a França després de la guerra espanyola, i allí va morir. Tasis va dedicar aquesta necrologia al col·lega amb qui havia compartit anys d’exili.
[...] La dimensió professional de Ramon Xuriguera, que ens ha deixat després de 65 anys de vida activa, la resumiria en dos mots: escriptor català. Havia passat la meitat de la seva vida a França. Casat amb una professora francesa, una dama de considerable cultura i que endolcí les hores dels forçats exilis, Ramon Xuriguera emprenia una carrera docent que li havia de donar un prestigi indiscutible a la Universitat de Paris. Però, fins als darrers moments es mantenia fidel als ideals de la seva joventut, a les ambicions de minyó que anava a Lleida i a Barcelona a intervenir en el periodisme turbulent dels anys de la primera dictadura i dels inicis de la República. Unes quantes setmanes abans de la seva mort el veia encara, a Paris, enfront meu en una taula que reunia uns quants escriptors catalans i occitans. [...] Darrerament, el seu nom havia passat a un primer rengle d’actualitat amb motiu de l’edició de la traducció magnífica que, feia anys, havia dut a terme de Madame Bovary, un dels cims de la novel·la vuitcentista. El seu prefaci, dens i documentat, acreditava el coneixement profund que Xuriguera tenia de la literatura francesa. Un bon temps abans, el llibre La idea de l’home en la novel·la francesa resumia, de la novel·la medieval al “nouveau roman”, l’evolució potser més aparent que real, de l’humanisme literari francès. [...] No he llegit La dinastia dels Astruc, una novel·la de considerables dimensions que Ramon Xuriguera tenia escrita fa uns anys i de la qual un home tan exigent com Josep Pous i Pagès havia fet grans elogis. Segurament, si hagués estat publicada, el nom de Ramon Xuriguera hauria adquirit una notorietat, un prestigi, que ara li manca. [...] La novel·la Espills adormits, publicada el 1932, i un altre llibre, Volves grises, eren el producte immediat del primer exili d’un Xuriguera joveníssim, una mica enlluernat pel Paris del surrealisme i de les Arts Decoratives, passejant per la “Rotonde” i pels “Deux Magots” uns ulls molt oberts a totes les meravelles de l’època, fent costat a Macià i a Joan Casanova, no gaire enyorós de Lleida, però ja recollint els materials que li servirien per a les ulteriors polèmiques i per al seu llibre (una veritable tesi resumida) L’aportació de la Catalunya occidental a l’obra de la Renaixença i l’acte d’acusació Els exiliats acusen, amb què faria la seva entrada en la bibliografia catalana. [...] Durant la guerra, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat li havia publicat després de La repressió contra els obrers a Catalunya, en una col·lecció divulgadora de la nostra història més recent, el llibre Goya, pintor del poble, que era un precedent a aquests ulteriors estudis que havien estat objecte d’uns esforços admirables de documentació. [...] Cal que el record de Ramon Xuriguera, estimat pels catalans residents a França, recordat pels lectors de publicacions de l’exili (La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova, Xaloc), sigui vivent a Catalunya [...].
Rafael Tasis 1966
