¿La caça pot acabar amb la plaga dels senglars?

BarcelonaEs calcula que a Catalunya hi ha uns 200.000 porcs senglars, distribuïts pel territori de forma desigual. Des de fa dues dècades hi ha un programa de seguiment en què es constata les diferències de densitat: hi ha més de quinze exemplars per quilòmetre quadrat a l'Alt Empordà i les Gavarres, menys de tres exemplars als Ports de Tortosa-Beseit i entre tres i sis exemplars al litoral o el parc de Collserola, on es focalitza el brot de pesta porcina africana que ha fet aixecar totes les alertes. Una pluviometria generosa, l'abundància d'alzines, roures o fagedes i les extensions de conreus de regadiu afavoreixen la proliferació d'aquests animals, que segueixen en línies generals una tendència demogràfica ascendent. De fet, el programa de la Generalitat assenyala que "les poblacions de senglar no sembla que estiguin a prop de tocar sostre, i tenen potencial per seguir creixent".

L'èxit demogràfic del senglar es deu sobretot a la seva extraordinària adaptabilitat, i avui dia s'han convertit en una "plaga a la majoria d'àrees metropolitanes de tot el món", assenyala Jordi Serra-Cobo, investigador distingit de la Universitat de Barcelona. La combinació de la pressió urbanística i l'abandonament dels conreus i del medi natural fa que aquests animals tinguin "menjar més a l'abast, sense necessitat de fer despesa energètica buscant-lo al camp" i, per tant, els és més fàcil tirar endavant les cries, indica.

Les imatges ja habituals de famílies senceres de senglars remenant els contenidors i menjant de les escombraries il·lustren fins a quin punt arriba la proximitat amb els humans. I això ocasiona problemes en forma d'accidents de trànsit, però també destrosses en les zones boscoses i sobretot en els camps conreats de la pagesia, on fan autèntics banquets a costa dels cereals o la fruita. Així doncs, ben alimentats fàcilment, es garanteixen una bona condició física i una alta taxa reproductora, explica l'investigador, que també destaca la "funció d'equilibri" del senglar perquè, per exemple, regula els alzinars.

Avís del risc

La pagesia fa anys, per no dir dècades, que alerta que la proliferació de senglars posa en perill l'activitat primària, sobretot la que es fa al voltant de les grans ciutats. Els forats que fan a la terra deixen el terreny com camps de mines, destrossen els marges, erosionen el sòl, furguen entre llavors i cereals fins a "fer impossible cultivar-hi res", detalla Miquel Canals, president de l'Associació de Propietaris Agrícoles i Forestals de Castellví de Rosanes (APECRO). Segons ell, "només se'n salven les grans extensions amb monocultiu com les vinyes del Penedès", mentre que en les petites com la seva, quan uns quants senglars entren als camps en una nit, arrasen amb tot. "No deixen ni un gra de raïm als ceps, és impossible fer cultius d'hortalisses, tampoc de cap mena de fruiter", enumera i, a més, diu que en els boscos acaben amb la "biodiversitat de la flora i de la fauna".

En la mateixa sintonia, la delegada d'Unió de Pagesos al Pla de l'Estany, Carme Rosset, recorda que el 1984 "ja es deia que eren una plaga", però que govern rere govern "han xiulat" i no han encarat la problemàtica seriosament, més enllà –afirma– de batudes puntuals, fins que, un altre cop, ha esclatat el brot de pesta porcina africana. "Estava cantat que un dia passaria, ho veia venir tothom, però ho hem advertit tant, que és com allò que ve el llop", es queixa la responsable sindical, que reclama acabar amb "plans i més plans" i "controlar d'una vegada la fauna salvatge" de la mateixa manera que s'obliga els ramaders a tenir un control exhaustiu de la seva cabana.

Rosset celebra que el departament d'Agricultura "es posi les piles" i hagi demanat la intervenció de l'exèrcit per caçar senglars, tot i que hagi de ser arran de la gravetat de la pesta, una malaltia que pot posar en perill la continuïtat d'explotacions ramaderes. "Si els senglars mengessin polítics o funcionaris ja estaria tot solucionat", ironitza.

El conseller Òscar Ordeig s'ha reunit aquest dijous amb el grup tècnic de fauna cinegètica per contenir la pesta porcina africana i coordinar les actuacions de control del senglar com una prioritat. Per això, hi haurà un increment urgent de les batudes i altres mètodes de captura "fins a nou avís". "Cal incrementar la pressió de manera urgent i continuada fins a reduir les densitats actuals de senglar”, ha admès el titular .

Refugis i llocs segurs

Les batudes de caça autoritzades són ben rebudes per pagesos i ramaders si es vol evitar "arruïnar" el sector. Per a Rosset, els senglars són "lladres dels camps", que s'han de tenir sota control, però mantenint una població mínima per garantir la "biodiversitat". Canals reconeix que si bé els caçadors fan "una funció de control, no és suficient", i encara menys si es tracta de zones molt habitades com la de l'àrea metropolitana que, afirma, s'han convertit en "refugis i llocs tranquils", perquè la caça contra els senglars "no està permesa" per la proximitat humana.

La complexitat de la problemàtica es demostra en què periòdicament surt al debat públic la població dels porcs senglars. En aquesta realitat polièdrica, des d'Ecologistes en Acció, Jaume Grau reclama abordar la qüestió sense centrar-se en la caça, perquè es nega que hi hagi sobrepoblació i encara més que els senglars suposin una plaga. Grau centra el debat en la part humana i en com aquesta facilitat per aconseguir residus els alimenta bé i "els fa més mansos".

El control no es pot quedar només en la reducció de la cabana d'aquests animals salvatges sinó en introduir "elements que tornin a un equilibri mediambiental". En aquest punt, assenyala una millor gestió forestal de boscos i de la planificació urbanística per evitar construir més carreteres i urbanitzacions i, per tant, aconseguir reduir la interacció amb els humans.

Grau coincideix amb Serra-Cobo a l'assenyalar altres vies més cares, però no tan dràstiques, com l'esterilització amb injeccions d'hormones o pinsos que s'han provat en plans pilot. Alhora, també destaquen la necessitat de "prendre consciència" que no es pot facilitar l'aliment als animals perquè "té greus repercussions", apunta l'investigador. I després també hi ha la polèmica introducció del llop. Això sí, l'ecologista aclareix que només és acceptable en territoris concrets i, evidentment no en un amb tanta densitat i activitat urbana com el parc de Collserola.