Josep Usall: "El ministeri es va precipitar dient que la PPA podia haver sortit d'un laboratori"

BarcelonaJosep Usall és director general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) des de fa gairebé vuit anys i reconeix que els últims mesos han estat els més complicats al capdavant de la institució. El Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) ha estat fins fa poc a l'ull de l'huracà pel brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Catalunya a finals de l'any passat. Només havia passat una setmana dels primers casos quan el ministeri d'Agricultura va informar que estava investigant si el virus s'havia escapat d'un laboratori, cosa que va convertir el centre català en el sospitós principal d'aquesta crisi, ja que està situat a prop d'on es van trobar els primers animals infectats. Mesos després d'acusacions i descrèdit, l'informe inicial del comitè científic del govern espanyol descarta que darrere la crisi hi hagi un sabotatge, un cas de transmissió natural o una fuita accidental d'un laboratori.

Com han viscut la crisi des de dins?

— Ha sigut una situació molt complexa i intensa. Se'ns acusava de ser responsables del brot i, al mateix temps, érem els encarregats de fer-ne el seguiment. I sense cap evidència científica, simplement per la casualitat que els casos detectats estaven al costat del centre. Això genera molta tensió en un moment en què treballàvem els set dies de la setmana, Nadal i Cap d'Any inclosos, per analitzar les mostres que anaven arribant.

Entenen que el ministeri fes aquell comunicat?

— Crec que es van precipitar. Entenc el context de crisi i la voluntat de transparència, però no hi havia cap prova científica. Hi havia una coincidència geogràfica i es van voler curar en salut. La nota no ens acusava directament, però obria la porta al dubte. Ara sí que han fet un estudi amb molta rigorositat i han arribat a la conclusió que l'origen no era un laboratori.

Ha patit descrèdit la institució?

— Sí, s'han posat en dubte algunes de les nostres pràctiques i això és un problema per a un centre de recerca. És cert que també hem rebut el suport de molta gent amb qui treballem regularment. Ara farem una campanya, que hem pactat amb el Govern, per rellançar la imatge de l'IRTA amb activitats i actes per fer valdre la feina que fem. S'ha demostrat que treballem molt bé.

Van fer bé de blindar-se comunicativament?

— Vam decidir que fos el Govern qui fes les declaracions i nosaltres ja sortiríem a parlar quan tinguéssim evidències científiques, com ara. El rigor científic és el que ens avala. Jo crec que va ser una bona estratègia.

Ara, la teoria de l’entrepà que vau proposar a l'inici de la crisi torna a ser la principal?

— Sí, nosaltres sempre ho hem dit. Potser és veritat que no era la forma més rigorosa de dir-ho, no era el missatge més clar. Però la hipòtesi més plausible és l’entrada de carn infectada procedent d'algun país on el virus és endèmic. Sabem que hi ha països de l’Europa de l’Est que tenen el virus a les granges i aquesta carn pot haver entrat aquí. En tot cas la seqüència del virus que hem detectat no estava registrada, però això no vol dir que sigui nova, sinó que no estava documentada.

Es pot demostrar aquesta hipòtesi? Podrem determinar l'origen del brot?

— És difícil de demostrar. Ha passat temps i el tros de carn infectat que ha causat el brot probablement ja se l'ha menjat un porc senglar.

Què podem fer per protegir-nos d'aquestes amenaces?

— És complex perquè no tenim vacunes ni antivirals, per tant, no es pot curar. L'únic que podem fer és prevenció. Per una banda, tenim mesures de bioseguretat per evitar que entri a les granges, que fem molt bé perquè fins ara no ha entrat. I l'altre és evitar que els animals infectats s'estenguin fora del radi del brot. I per fer això hem d'eliminar els animals que hi ha dins el radi o deixar que morin sols de la malaltia.

La setmana passada es van detectar els primers infectats fora de la zona zero.

— És important que durant dos mesos i mig el brot s'hagi contingut en aquests 6 km, els positius a la zona de baix risc són fins a cert punt previsibles dins dels 20 km. Les mesures que s'estan aplicant de vigilància i bioseguretat han ajudat a alentir l'avenç i a contenir el virus. Sabem que el control d'aquesta malaltia és una cursa de fons i no podem abaixar la guàrdia en cap moment.

La pesta porcina ha tornat a Catalunya per quedar-s'hi?

— Jo crec que no. És difícil de preveure quant temps la tindrem, perquè en altres països on ha passat el mateix com a mínim han trigat un o dos anys en erradicar la malaltia, però no tinc cap dubte que s'erradicarà. Ara hem d'insistir en la prevenció. Intentar que els casos no surtin del radi i, si ho fan, ampliar el radi per controlar el brot. No podem fer res més.

Ens hem d'acostumar a aquest tipus de crisi?

— Hem d'entendre que el risc zero no existeix i que amb el canvi climàtic i la globalització aquests fenòmens seran més freqüents. En les últimes dècades la majoria de les malalties humanes són zoonòtiques, és a dir, han vingut d'animals. Per això, hem d'entendre que la salut dels animals i del planeta en general també ens afecta a nosaltres i, per tant, l'hem de cuidar.