L'inici del brot de PPA a Catalunya hauria estat un mes abans que es detectés el primer cas

Barcelona"Les dades disponibles indiquen que l’inici del brot s’hauria produït entre el setembre i l’octubre, no després". Aquesta és una de les primeres conclusions que ha tret l'IRTA-CReSA –la institució de referència a Catalunya en salut animal– sobre l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya. D'aquesta manera, l'IRTA, que també és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en PPA, posa sobre la taula l'opció que el brot de PPA comencés un o dos mesos abans que a finals de novembre es detectés el primer cas de pesta porcina africana a Bellaterra.

L'IRTA-CReSA ho explica en un comunicat on assegura que el centre "està satisfet que s’hagi confirmat que no és l’origen del brot de pesta porcina africana". "Ho confirma l’evidència científica", reblen en el document, on recorden que l'informe inicial de l'Estat fet públic la setmana passada mostra com "la seqüenciació genètica del patogen que ha infectat els animals trobats morts al medi natural s’ha contrastat amb l’ADN de les soques que s’utilitzen a les instal·lacions de bioseguretat de l’IRTA-CReSA, i no coincideixen en cap cas".

A més, l'IRTA anuncia que "en les pròximes setmanes" engegarà un estudi sobre el grau de virulència, el comportament i la transmissibilitat del virus causant del brot. En aquest sentit, detallen que fins aquesta setmana s’han analitzat més d’un miler de mostres, de les quals 155 han resultat positives en PPA, i s’han incinerat divuit tones de carn relacionades amb el brot, les mateixes que habitualment s’incineren en nou mesos.

Per altra banda, els investigadors també treballen en l’anàlisi i el tractament de les dades, que es comparteixen diàriament amb el departament d’Agricultura. És en aquesta part de la investigació on han trobat que "les dades disponibles" indiquen que l'inici del brot s'hauria produït entre setembre i octubre del 2025. Pel que fa al seu origen, des de l'IRTA insisteixen que "tot apunta que les investigacions s’hauran de tornar a centrar en la introducció al país d’aliments contaminats". És a dir, en la famosa teoria de l'entrepà.

Crítiques dels caçadors per haver d'extreure sang

Encara pel que fa a la PPA, aquest dilluns els caçadors de porcs senglars han criticat que el departament d'Agricultura els obliga a extreure mostres de sang per saber si els animals fora del radi de risc de la pesta porcina africana (PPA) estan contaminats. L'extracció, tal com apunten, la fan els caçadors "sense cap formació", després d'atendre una reunió on un veterinari ensenya a fer les mostres amb un vídeo. El president de l'agrupació de caçadors AgrupCat, Enric Vélez, ha explicat a l'ACN que considera que el procés és una "temeritat" i que per qüestions de "bioseguretat" l'haurien de dur a terme experts, mentre altres parts del col·lectiu han assenyalat que el problema és un excés de burocràcia.

Les crítiques dels caçadors provenen d'un canvi a la normativa que va impulsar recentment el departament d'Agricultura per poder fer batudes de porcs senglars en zones de baix risc. Amb aquesta modificació, s'han de prendre mostres de sang de tots els animals caçats, una gestió que han de fer els mateixos caçadors. El president de l'AgrupCat ha puntualitzat que la mitjana d'edat de caçadors de Catalunya "és al voltant dels 65 anys" i que molts dels membres del grup "no han agafat una agulla mai". Així, Vélez ha criticat que les mostres són "un material biològic molt perillós" i que moure-les amb els caçadors pot comportar la "ruïna al món rural". "El que no volem és que, si s'escampa la malaltia, se'ns culpi a nosaltres", ha evidenciat Vélez.

Per altra banda, el president de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso –que també és president d'una de les societats que caça dins del radi dels 20 quilòmetres que limita la zona de baix risc per PPA–, ha assenyalat a l'ARA que el perill sanitari no és nou. "El col·lectiu de caçadors estem acostumats a netejar senglars d'abans", ha apuntat Zarzoso, que ha afegit que "hi ha senglars amb tuberculosi que s'han manipulat a l'hora de dur-los a comercialització" i que, per tant, "el risc sempre ha existit".

Per contra, Zarzoso considera que el malestar actual s'encamina cap a la complexitat que comporta el procés. "Amb aquesta ràtio d'actuació fins als 20 quilòmetres en què estem actuant ara, el protocol és increïblement laboriós", ha destacat. En aquest sentit, el caçador ha detallat que la gestió comença per comunicar les batudes que es fan i on es realitzen. Un cop caçats els animals s'han d'extreure les mostres en dos tubs per cadascun dels senglars i, tot seguit, omplir una sèrie de dades per tal de garantir una bona traçabilitat. Finalment, s'han de dur les mostres a les oficines comarcals de la Generalitat i els senglars abatuts a uns contenidors habilitats. "Tot això comporta una gran despesa econòmica i de temps", ha remarcat Zarzoso.

Tanmateix, el president de la Federació Catalana de Caça ha assegurat que malgrat que "es necessita ajuda per part de l'administració perquè els caçadors estan assumint costos", entén que es tracta d'una situació extraordinària: "Des del col·lectiu hem d'ajudar dins de les nostres possibilitats".

Davant les queixes del sector, aquest dilluns el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat "calma" als caçadors i ha assegurat que el protocol està funcionant adequadament i es fa d'acord amb els experts. Tot i això, el conseller s'ha mostrat disposat a escoltar dubtes i aclarir conceptes als caçadors. Així mateix, ha explicat que si cal "adaptar algun element" del procediment ho faran, però també ha aprofitat per destacar que fins al moment el sistema ha permès caçar uns 2.000 porcs senglars a la setmana.