"Si no podem exportar, sobren porcs"

GironaPlou sobre mullat al sector ramader català. Tot just dos mesos després dels primers casos de dermatosi nodular contagiosa que van posar en alerta les explotacions de boví d'arreu de Catalunya, un focus de pesta porcina africana en la fauna salvatge de Collserola ha disparat les alarmes, ara, en les granges de porcs del país. El porcí és la principal activitat del sector, amb gairebé 8 milions de caps de bestiar i més de 5.000 explotacions, repartides entre macrogranges i petits o mitjans productors, sobretot a Lleida, la Catalunya Central, la Garrotxa i la Selva. Un motor econòmic que, més enllà de les granges, mou milers de treballadors, des de la producció de pinsos fins a la comercialització, passant pel transport, la fabricació de maquinària, els escorxadors o les plantes d'especejaments. El primer dilluns feiner després del brot, el volum de feina en el sector continua amb certa normalitat, però l'ambient està enrarit per la "por" i "incertesa" sobre com evolucionarà la malaltia.

En el radi de 20 km del focus, on hi ha una trentena d'explotacions petites, els moviments d’entrada i sortida de bestiar porcí estan limitats. Fora de les restriccions del radi, però molt a prop de la frontera, Oriol Rovira Costa, del Lluçanès, té una granja de garrins amb 300 truges que produeixen uns 8.000 porcs l’any: “No sabem què passarà. Entenem que, si exportàvem un 20% a escala espanyola i ara no podem fer-ho, sobren el 20% dels porcs, i això ens preocupa", explica.

La declaració oficial dels escorxadors és que no es preveu cap canvi significatiu en les previsions de sacrificis aquesta setmana, si bé productors locals asseguren que avui mateix els han cancel·lat les primeres comandes. "Esperem que el Govern i les grans empreses que dominen el mercat es reestructurin perquè la cadena continuï en marxa. A les granges jo tinc parts cada 15 dies: no puc dir a les mares que no pareixin quan les he inseminat fa 100 dies", afegeix Rovira.

La demarcació de Barcelona no pot exportar a la Xina

Les exportacions de porcí són un dels pilars de la indústria agroalimentària a Catalunya, ja que el 2024 van representar el 19% del total de vendes a l'estranger d'aliments i begudes. Segons la normativa europea, a la Unió, un cop decretat el focus de pesta, la carn de porc es pot comercialitzar sense problemes. Ara bé, fora del continent, depèn de cada cas: si Espanya ha signat un conveni de regionalització, com amb Corea del Sud, les Filipines o el Regne Unit, el bestiar fora del radi de protecció infectat es pot vendre sense problemes. Si no ho ha fet, com passa amb el Japó, Mèxic o Taiwan, el trànsit hi està vetat i el ministeri ha de renegociar les condicions país per país.

En el cas la Xina, un dels principals compradors, el protocol acordat decreta que, en casos de pesta porcina, no es regionalitza la limitació a 20 km del focus, sinó a tota la província, de manera que moltes grans empreses de la Catalunya Central, com Costa Food, Patel o Avinyó, han vist frenades les seves exportacions al gegant asiàtic d'un dia per l'altre. "Són uns dies en què s’ha de reestructurar el mercat. Creiem que tot el que se sacrifica a Barcelona i no es pot enviar a la Xina s'hauria de prioritzar a escala europea i, llavors, que les demarcacions que no tenen limitacions assumeixin aquesta exportació", defensa Oriol Rovira.

No és un perill per als humans, però sí per als mercats

A més de les empreses citades, altres grans valors de l'economia porcina catalana són Casa Tarradellas, Ganados Gili o Batallé, juntament amb firmes de xarcuteria com Noel, o escorxadors com Olot Meats. Davant de la situació actual, totes elles tanquen files i apel·len a la bioseguretat del sector i a seguir estrictament totes les recomanacions i protocols establerts per les autoritats sanitàries.

Les representa Interporc, l'entitat espanyola que agrupa tots els sectors de la cadena del porc de capa blanca: "Estem preocupats perquè, tot i que és un cas de fauna salvatge, lògicament incideix en els mercats espanyol i internacional. Que la població estigui tranquil·la perquè no té res a veure amb la sanitat humana, però sí amb la sanitat animal i els mercats”, explica Daniel de Miguel, portaveu d’Interporc. Les restriccions d'exportacions amb els països duren 12 mesos des de l’últim positiu i el sector confia en el treball bilateral per aconseguir que amb països com el Japó, "on hi ha un mercat molt bo", l'acord es pugui redirigir.

La importància de reduir la població de senglars

El brot de pesta porcina ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de contenir la fauna cinegètica, una demanda endèmica del sector ramader, no només perquè els fa malbé els conreus i els espanta el bestiar, sinó també perquè és un focus de malalties com aquesta. "És la primera vegada que un conseller diu obertament que cal reduir la població de senglars de Catalunya", comenta Raquel Serrat, presidenta d'Unió de Pagesos, a propòsit de les declaracions del conseller Òscar Ordeig. Però lamenta: "La llàstima és que només reaccionin quan toca el sector porcí, que mou milions d'euros, i passessin de tot amb la tuberculosi, la llengua blava, la grip aviària o la dermatosi. No és qüestió de sanitat animal sinó d'euros, com sempre".

Tot plegat ha fet valdre la importància dels caçadors per contenir la fauna salvatge amb batudes durant tota la temporada: "Els caçadors ens posem a disposició de l'administració i estarem a l'altura, però som un col·lectiu estigmatitzat. Sovint se'ns criminalitza i no se'ns valora, però fem una activitat legal i reglamentada, que no només és de lleure, sinó que s'ha vist que és una tasca social i necessària", defensa Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça. I conclou: "Fa 10 anys que alertem que la pesta porcina africana arribaria a Collserola, ja que és una zona que combina molta densitat de senglars amb una gran afluència de gent vinguda de qualsevol punt del món".