L’escalada bèl·lica dispara el preu del petroli

BarcelonaL'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, amb l'entrada dels houthis al conflicte, ha disparat aquest dilluns el preu del petroli, que ha tocat màxims des de l'inici de la guerra. Durant el dia el preu del barril de Brent ha superat els 115 dòlars, tot i que després ha baixat una mica i a la tarda se situava al voltant dels 112 dòlars el barril.

El Brent ha pujat al voltant d'un 58% aquest primer mes de guerra, el salt mensual més pronunciat des del 1988, i ha superat els guanys aconseguits durant la guerra del Golf del 1990. El cru dels Estats Units, el West Texas Intermediate (WTI), ha pujat un 51%, el seu augment mensual més gran des del maig del 2020.

Les pujades han estat impulsades pel tancament efectiu per part de l'Iran de l'estret d'Ormuz, un punt d'estrangulament per a aproximadament una cinquena part del subministrament mundial de petroli i gas. El conflicte, que va començar el 28 de febrer amb els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran, s'ha estès des de llavors per tot l'Orient Mitjà, i ha alimentat les preocupacions sobre les rutes marítimes al voltant de la península Aràbiga i el mar Roig.

"Si els houthis ataquessin el transport marítim i tanquessin l'entrada sud del mar Roig, probablement el preu es dispararia entre 5 i 10 dòlars", ha dit Robert Yawger, director de futurs energètics a Mizuho, informa Reuters.

La guerra ha obligat a redirigir les exportacions de cru saudita que abans sortien per l'estret d'Ormuz, i ara surten pel port de Yanbu, al mar Roig. Per aquest port van sortir la setmana passada 4.658 milions de barrils diaris, segons dades de l'empresa d'anàlisi Kpler. Això va suposar un fort augment respecte a una mitjana de 770.000 barrils diaris del gener i el febrer. Però si les exportacions de Yanbu s'interrompessin, el petroli saudita hauria de pivotar cap a l'oleoducte Suez-Mediterrani (SUMED) d'Egipte cap al Mediterrani, segons analistes de JP Morgan, que té menys capacitat.

L'Àsia és una de les zones del món més afectada pel tancament d'Ormuz. Per això, la companyia vietnamita Binh Son Refining and Petrochemical ha dit aquest dilluns que està en converses amb socis russos per comprar cru. L'empresa ha dit que també comprarà més cru a l'Àfrica, els Estats Units i el sud-est asiàtic.

Mentrestant, els ministres d'Energia i de Finances, així com els bancs centrals dels països del G7, reunits aquest dilluns de manera excepcional per abordar la crisi, han expressat al final de la videoconferència la seva disposició a adoptar totes les mesures necessàries en estreta coordinació amb els seus socis per preservar l'estabilitat i la seguretat del mercat energètic.

Aquesta cimera "sense precedents" sobre energia i finances, segons havia destacat el ministeri d'Economia, Finances i Sobirania Industrial, Energètica i Digital de França, amfitrió de la trobada, també ha assenyalat la importància d'una acció internacional coordinada per mitigar els efectes indirectes de la crisi i salvaguardar l'estabilitat macroeconòmica.

D'aquesta manera, els ministres dels Estats Units, el Canadà, el Japó, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit han assegurat que continuen monitorant de prop l'evolució de la situació i el possible impacte en el creixement mundial i les condicions dels mercats financers. En particular, en consonància amb els seus respectius mandats, els bancs centrals del G7 han expressat el seu ferm compromís amb el manteniment de l'estabilitat de preus i el garantiment de la contínua resiliència del sistema financer.

Els carburants, a la baixa

Malgrat la pujada del preu del petroli, les rebaixes fiscals del govern espanyol a l'IVA sobre els carburants i a l'impost especial d'hidrocarburs comencen a tenir els seus efectes. Els preus a les benzineres han agafat la senda del descens, tot i que continuen per sobre del preu que marcaven abans del conflicte bèl·lic. Així, el preu de la gasolina de 95 octans a Catalunya, de mitjana, se situava diumenge en 1,55 euros el litre, quan abans del conflicte estava en 1,49 euros. Tot i així, ha anat baixant des del màxim d'1,81 euros el litre a què va arribar abans que es decretessin les rebaixes fiscals.

En el cas del gasoil, l'escalada va ser superior a la de la gasolina, i el descens del preu després d'aplicades les rebaixes fiscals també han estat menors. Així, el litre de gasoil, que costava de mitjana a Catalunya 1,43 euros abans del conflicte, es va arribar a enfilar a 1,95 euros el litre, per baixar després fins als 1,77 euros de diumenge. Així i tot, el dièsel és més car que la gasolina, cosa que no és habitual, però que també va passar després de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. Això és deu al fet que les refineries europees en general tenen poca capacitat de producció de gasoil, que normalment s'importa en gran part directament dels països productors de cru.