La guerra entre el Pakistan i l'Afganistan deixa centenars de morts i milers de desplaçats en sis dies
L'ofensiva militar d'Islamabad provoca una altra crisi humanitària, mentre la diplomàcia d'Ankara i Pequín intenta frenar l'escalada
BarcelonaSis dies després de la represa dels combats, la "guerra oberta" declarada pel Pakistan a l'Afganistan la setmana passada presenta un balanç de centenars de víctimes i milers de desplaçats, si bé és impossible conèixer el nombre exacte de baixes i refugiats. Mentre el govern del Pakistan ha assegurat aquest dimecres haver matat fins ara 481 combatents talibans i haver-ne ferit 696 més en el marc de l'operació Ghazab-lil-Haq, les autoritats de Kabul situen la xifra dels seus soldats morts en 28. Segons la mateixa font, haurien mort 150 militars enemics, en un contraatac que ja ha buidat pobles sencers als dos costats de la frontera, coneguda com a línia Duran i que s'estén 2.600 quilòmetres.
Per la seva banda, les Nacions Unides han confirmat el desplaçament de 8.000 persones i la mort de 42 civils, inclosos dones i nens, sota el foc de l'artilleria i els atacs aeris. Un dels atacs amb míssils des del Pakistan, per exemple, ha fet impacte a prop d'un campament que allotjava desplaçats pel terratrèmol de Kunar del 2025. El resultat d'aquest incident, segons dades del Consell de Refugiats de Noruega, ha estat de tres persones mortes i set més de ferides. Unes 650 famílies s'han vist obligades a tornar a fugir.
El conflicte ja ha derivat en una guerra de desgast contra les posicions fortificades. El ministeri d'Informació del Pakistan, sota el lideratge d'Attaullah Tarar, afirma que han desarticulat la capacitat logística talibana destruint 226 llocs de control a la frontera i capturant-ne 35 més. Segons els informes oficials de l'operació, l'exèrcit pakistanès hauria eliminat 198 unitats de maquinària pesant, incloent-hi tancs, vehicles blindats i peces d'artilleria, mitjançant atacs aeris dirigits a 56 punts estratègics de les províncies de Kunar, Paktika i Khost.
Les forces de l'Emirat Islàmic de l'Afganistan sostenen una versió oposada sobre l'estat del front. Segons els seus comunicats, les seves tropes han capturat 10 llocs de control pakistanesos i han destruït un tanc, a més d'haver abatut cinc drons de vigilància i atac. La disparitat en els informes de danys subratlla la dificultat de verificar l'abast real del conflicte i la destrucció en unes zones frontereres que continuen tancades a la premsa independent des del 12 d'octubre.
Impacte en els serveis bàsics
Més enllà del front militar, els atacs han colpejat centres de serveis essencials. L'ONU ha confirmat danys greus en un hospital d'emergències i al centre de trànsit fronterer de Torkham, un punt vital per al flux humanitari i comercial entre el Pakistan i l'Afganistan. Aquesta situació ha forçat el Programa Mundial d'Aliments a aturar les seves activitats a les zones més calentes i deixar milers de persones sense assistència bàsica. Segons informacions locals, els residents de províncies com Panjshir i Kapisa denuncien bombardejos que han afectat directament habitatges, escoles i mesquites i han provocat el desplaçament de 8.000 persones per buscar refugi lluny de la línia de foc.
En l'àmbit polític, la situació es troba en un punt mort. El ministre d'Exteriors talibà, Amir Khan Muttaqi, ha traslladat a l'ambaixador xinès, Zhao Xing, que qualsevol violació de la sobirania afganesa tindrà conseqüències per a l'estabilitat de tota la regió. Tot i que la Xina i Turquia han intentat exercir de mediadors, les posicions continuen enrocades: Islamabad exigeix que Kabul deixi d'emparar el grup jihadista Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), mentre que els talibans acusen el Pakistan d'utilitzar "excuses il·lògiques" per justificar una agressió no provocada. En aquest sentit, en declaracions a la cadena qatariana Al-Jazeera, Hamdullah Fitrat, portaveu del govern talibà, ha assegurat que "l'Emirat Islàmic de l'Afganistan busca resoldre la qüestió a través de canals diplomàtics". Igualment, ha emfatitzat que el seu país "no va iniciar la guerra, sinó que es troba immers en un conflicte defensiu".
Per la seva banda, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha mantingut converses amb el govern del Pakistan per intentar restablir l'alto el foc oferint Ankara com a seu per a futures negociacions. No obstant això, la manca d'una condemna explícita a les accions militars d'Islamabad i el tancament de l'ambaixada pakistanesa a Kabul suggereixen que una resolució diplomàtica a curt termini és, a hores d'ara, poc probable.
L'actual "guerra oberta", segons la declaració de l'executiu pakistanès la setmana passada, és l'escalada més gran fins ara del conflicte latent entre els dos països des de l'octubre, quan Kabul i Islamabad van acordar un alto el foc després d'una setmana d'hostilitats. L'enfrontament actual és el més greu des de la tornada dels talibans al poder, l'agost del 2021.
