Israel necessita més soldats i emprèn una mobilització massiva de reservistes
El govern autoritza un nou sostre de fins a 400.000 reservistes mobilitzables, gairebé el doble que al desembre
JerusalemLa guerra entre Israel i l’Iran, que ja suma 27 dies, ha portat les Forces de Defensa d’Israel (IDF) a reforçar de manera significativa la seva capacitat humana. En un context de màxima tensió regional i amb el risc d’un conflicte prolongat, l’exèrcit israelià ha reclutat nous soldats i ha mobilitzat massivament reservistes, un element clau del seu sistema de defensa, en un escenari marcat per la manca de personal.
A principis de març, el govern israelià va autoritzar la mobilització de fins a 100.000 reservistes, que se sumaven als prop de 50.000 que ja estaven en servei actiu. Segons fonts militars, aquestes forces es van desplegar per reforçar múltiples fronts: la frontera amb Síria i el Líban, la franja de Gaza i Cisjordània. El Comandament del Front Interior, la unitat de les Forces de Defensa d’Israel encarregada de protegir la població civil i coordinar la resposta a emergències, també va mobilitzar uns 20.000 reservistes, principalment per a tasques de rescat i emergències.
Paral·lelament, per continuar amb l’ofensiva al nord, la invasió terrestre del sud del Líban i els atacs constants de l’Iran, el govern ha autoritzat aquest dimecres un nou sostre de fins a 400.000 reservistes mobilitzables, molt per sobre dels 280.000 actuals aprovats al desembre. Tot i això, les autoritats admeten que el nombre real en servei serà inferior i que l’objectiu és disposar de més flexibilitat per gestionar la rotació de forces i el conjunt de la reserva a mesura que el conflicte s’allarga.
L’augment de reservistes “està pensat per afrontar els reptes en diversos escenaris, especialment en el marc de l’operació Lleó Rugent”, ha afirmat l’IDF. En temps no d’emergència, les Forces de Defensa d’Israel només poden mobilitzar reservistes amb molta antelació i tampoc pot mantenir-los en servei durant períodes prolongats.
Per altra banda, al país el cicle de reclutament de nous soldats pel mes de març-abril també continua en marxa. Segons dades a les quals ha tingut accés el diari israelià Jerusalem Post, durant aquest període s’incorporaran milers de nous soldats, incloent-hi combatents, especialistes tecnològics i personal de suport.
Polèmica pels ultraortodoxos
Aquest context torna a posar sobre la taula un problema estructural: els casos d’evasió del servei militar i el reclutament d’una part important de la societat israeliana, els jueus ultraortodoxos. Segons dades presentades al gener pel general Shay Tayeb, cap de la direcció de personal de l’exèrcit, un mes abans del conflicte amb l’Iran, el 80% dels israelians classificats com a evasors eren ultraortodoxos.
Es calcula que uns 80.000 joves ultraortodoxos d’entre 18 i 24 anys són elegibles per al servei militar, però no s’han allistat, mentre que les IDF ja advertien fa un parell de mesos que necessitaven urgentment uns 12.000 nous reclutes a causa de la pressió sobre les forces regulars i de reserva, segons va recollir el mitjà israelià The Times of Israel.
El rebuig al servei militar continua sent visible als carrers. Aquest diumenge, diversos grups d’ultraortodoxos es van concentrar a Jerusalem per protestar contra l’allistament obligatori i les mesures de control associades. La comunitat ultraortodoxa, que representa aproximadament el 13% de la població israeliana d’uns 10 milions d’habitants, defensa que l’estudi religiós és la seva principal contribució i rebutja la integració en estructures militars que considera incompatibles amb el seu estil de vida.
Malgrat la necessitat urgent de reforçar l’exèrcit, el govern ha ajornat novament la legislació sobre el reclutament dels ultraortodoxos amb una llei que codificaria exempcions generals del servei militar per als estudiants a temps complet de ieixivà, l’escola religiosa jueva on els estudiants, generalment homes, es dediquen a l’estudi intensiu de la Torà i el Talmud, mentre establiria objectius de reclutament limitats per a la comunitat. L’objectiu de la mesura: garantir l’aprovació del pressupost estatal en plena guerra.
Amb el suport dels partits més ultraortodoxos, claus per a la majoria parlamentària, el govern de Netanyahu confia aprovar un augment de més de 8.300 milions d’euros en el pressupost de defensa abans de finals de setmana. Si succeeix, en total, la despesa militar per al 2026 arribarà a uns 39.500 milions d’euros, prop del 8,8% del PIB.
