L'energia nuclear té molt mala fama i, ja des de Txernòbil, s'ha guanyat a pols la por que provoca. Tanmateix, això no ha impedit que molts països hi seguissin apostant perquè la necessiten per continuar funcionant. Sense anar més lluny, a Catalunya suposa més del 50% de l'energia que generem. El terratrèmol a Fukushima d'ara ha fet 15 anys, però, va donar arguments als antinuclears i diversos països, entre els quals Alemanya, però també Espanya, van començar plans per desnuclearitzar-se confiant en un gas i un petroli que semblaven estables i en què hi havia temps per fer l'adaptació a les energies renovables cap a una sostenibilitat a llarg termini. La guerra d'Ucraïna primer, que va tallar el subministrament del gas rus, i ara la del Golf, han fet canviar les coses.
De fet, el debat sobre si aquesta decisió de tancament va ser precipitada ja fa temps que està en marxa. El Japó, per exemple, està intentant reobrir les centrals tancades, i ara més que mai tindrà al·licients després de l'aturada del pas del gas i el petroli per l'estret d'Ormuz. El canceller alemany, Friedrich Merz, ja ha dit que va ser un error, tot i que no ho veu reversible. El Regne Unit està construint noves centrals, més modernes, que seran les més cares del món. I França, que sempre s'ha mantingut fidel a la seva aposta nuclear —també pel que respecta a l'armament— anima Europa a invertir-hi més i pressiona perquè s'aixequi el veto.
Amb la guerra d'Ucraïna, que va rebaixar molt les expectatives de la gran revolució verda que s'esperava per a aquesta dècada, les inversions per a la transició sostenible van disminuir, i no només alguns països van haver de tornar al carbó, sinó que la mateixa Unió Europea va incloure la nuclear com a "energia verda", i va començar un blanquejament dels problemes —especialment pel que fa als residus radioactius— que s'ha anat incrementant amb el temps. El món necessita i consumeix cada cop més energia, però encara no hi ha alternatives reals als combustibles fòssils i, a més, aquests són cada cop més difícils d'assegurar. Per això a Brussel·les s'està imposant un pragmatisme que possiblement acabaran pagant a la llarga.
La guerra a l'Iran ha revifat encara més el debat, i això pot acabar tenint repercussions sobre el futur immediat de les centrals catalanes. El sector està pendent del que passi a la central extremenya d'Almaraz, que és la primera que hauria de tancar, el primer reactor a finals d'aquest any i el segon a finals de l'any que ve. Les empreses propietàries (Iberdrola, Endesa i Naturgy) han demanat al govern espanyol que posposi el tancament fins al 2030, i si s'acaba acceptant, això afectarà la resta de centrals, entre les quals les tres catalanes, que asseguren que poden continuar deu anys més amb les inversions necessàries. El debat està obert i hi ha arguments raonables en tots els casos perquè, certament, com expliquem també al dossier d'avui, cada cop s'ha augmentat més en seguretat, i el de les nuclears és un dels sectors energètics on hi ha més innovació. Sigui com sigui, no es pot ser maximalista. De moment necessitem energia i les nuclears encara són necessàries. Sobretot perquè calen grans inversions en xarxes de distribució i emmagatzematge per fer més fiables les renovables. Qualsevol decisió ha de tenir en compte totes les variables.
