Referent i aliat de Putin i Trump a Europa, i figura clau de l'extrema dreta continental antieuropeista i antiimmigració, Viktor Orbán és molt més que una incomoditat per a la Unió Europea: és l'enemic intern que ha posat en dubte els valors fundacionals de la UE i ha curtcircuitat el seu sistema de governança per unanimitat. La seva eventual derrota aquest diumenge a les urnes suposaria, doncs, un descans i una injecció de confiança europeista, tant per deixar clar a Rússia el suport a Ucraïna com per mostrar al president nord-americà els límits de la seva influència al Vell Continent i, en tercer lloc, per desinflar l'auge ultra.
Però, malgrat les enquestes favorables a l'opositor Péter Magyar i el seu partit, Tisza, la veritat és que costa de creure que Orbán pugui perdre: fa setze anys que ostenta un poder cada cop més personalista, ha estès el seu clientelisme a tots els terrenys –inclòs, per descomptat, el mediàtic– i exerceix un ferri control sobre el país. Per tant, caldrà esperar al vespre d'aquest diumenge per veure si s'ha produït el miracle o si l'empobrida població rural –com a Catalunya o Espanya, el sistema electoral no és proporcional i dona més pes a les petites poblacions– i els 600.000 exiliats amb dret a vot –sobre un cens de 8 milions– salven el primer ministre i segueixen votant el seu partit, Fidesz, que fins ara ha tret supermajories.
En tot cas, l'optimisme a Brussel·les és prudent. Entre altres coses perquè, fins i tot en l'eventualitat d'un canvi, Magyar tampoc no és per tirar coets. No queda clar que el líder opositor, si arriba al poder, es distanciï més de Moscou que Orbán, ni que estigui disposat a donar suport a Kíiv o a combatre de debò l'euroescepticisme tan arrelat entre la ciutadania del seu país. Caldrà veure on se situa. Difícilment pot ser més dur que Orbán, però tampoc se'n pot esperar una sintonia amb Brussel·les. Ara mateix, Budapest ja no està sola en la seva dissidència i compta amb la companyia de països com Eslovàquia i Txèquia.
El cas és que la guerra d'Ucraïna ha tingut un protagonisme notabilíssim durant la campanya, amb Orbán qualificant Zelenski de "perillós" i fent-lo sortir als cartells fins i tot més que a ell mateix. No hi ha res com triar un bon enemic. Per què Zelenski? Doncs perquè a l'Hongria d'Orbán, perquè ell així ho ha cultivat, hi ha molta por: por a la guerra, por a Putin –més val tenir els russos d'amics–, por de perdre subsidis, por a la immigració... La por mana. La majoria de ciutadans entrevistats per l'enviada especial de l'ARA, Núria Vila, també tenen por de donar el seu nom. L'estat de dret hongarès s'ha afeblit molt. L'autoritarisme populista d'Orbán, basat en una combinació primària de cristianisme conservador i futbol, ha canviat la societat: en funció del resultat electoral, veurem fins on ha arribat aquesta transformació i fins on és reversible.
Les eleccions d'Hongria són, per tant, molt rellevants. Aquest diumenge, el país es juga la possibilitat de posar fi a l'era Orbán i iniciar un canvi de rumb, ni que sigui tímid, i Europa es juga la possibilitat de posar fre a l'avenç de la ultradreta, de reforçar la defensa d'Ucraïna i, de passada, d'enviar un missatge tant a Putin com a Trump.
