La guerra a l'Iran revifa l'energia nuclear
Europa es divideix sobre el paper d'aquesta tecnologia en la transició energètica
BarcelonaHashimoto Takuma tenia tres anys quan amb la seva família va haver de deixar a correcuita casa seva a Iwaki. Va ser l'11 de març del 2011, el dia que un terratrèmol de magnitud 9.0 i un posterior tsunami van impactar a la central nuclear de Fukushima Daiichi al Japó, i van provocar el pitjor accident nuclear des de Txernòbil. Les onades van sobrepassar els murs de defensa, van inundar els sistemes de refrigeració i van provocar la fusió del nucli en tres reactors i explosions d'hidrogen. L'accident va obligar més de 150.000 persones a abandonar casa seva per sobreviure. Des d'aquell dia Fukushima es va convertir en un desastre nuclear actiu, vigent fins avui.
Ara, però, Hashimoto té divuit anys i és una de les persones que al Japó encara tenen un sentiment pronuclear, segons Reuters. I, de fet, es vol dedicar professionalment a l’energia nuclear en un centre de monitoratge de radiació. El govern del Japó i la Tòquio Electric Power Company (TEPCO), l'empresa que maneja tots els reactors nuclears del Japó, continuen amb el seu afany de reactivar els 33 reactors nuclears que encara hi ha al país, que havien estat suspesos després del desastre.
Avui, qui més entusiastament dona suport al retorn de l'energia nuclear és la primera ministra Sanae Takaichi, que després de la victòria electoral, ha impulsat el reinici de la indústria nuclear al Japó. Fins i tot va reactivar un dels set reactors a la planta nuclear Kashiwazaki-Kariwa, la planta nuclear més gran del món. Tot sembla indicar que el govern vol ignorar la història i la geologia del Japó, que pateix almenys 1.000 terratrèmols cada any. Argumenten que el perill és cosa del passat i que la terra i l'aigua estan netes, però la gent de Fukushima sap la veritat, ja que són ells els que durant quinze anys han viscut amb el perill i amb l'estigma d'habitar a la vila nuclear.
![Vista aèria de la central nuclear de Fukushima.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Ara el problema s'agreuja amb la guerra de l'Iran. El Japó és un dels estats del món amb més dependència energètica de gas natural i petroli de l'Orient Mitjà, del qual és un dels grans compradors. El tancament de l'estret d'Ormuz deixa el país en una situació energèticament complicada, amb reserves, sobretot de gas, per a pocs dies, i havent de pagar preus desbaratats a nous proveïdors de petroli i GNL.
Però el debat sobre les nuclears no ha revifat només al Japó. Europa viu un nou impuls a aquesta tecnologia que alguns defensen perquè no emet CO₂ –tot i que provoca uns residus radiològics que s'han de mantenir confinats durant molts anys–, i perquè la lluita contra el canvi climàtic exigeix electrificar l'economia i el transport, cosa que obligarà a generar molta més energia elèctrica que no provoqui emissions.
"Allargar el funcionament segur del parc nuclear és una de les opcions més econòmiques per garantir energia neta", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la seva intervenció, fa només uns dies, en la cimera de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), que ha agrupat una trentena de caps d'estat i de govern aquest dijous a Brussel·les.
La dirigent alemanya va constatar que la invasió russa d'Ucraïna ha provocat una "nova mirada" sobre "el potencial de les nuclears" i va recordar que gairebé una quarta part de l'electricitat que consumeixen els europeus encara es genera a través de les centrals atòmiques. A més, va reivindicar aquesta tecnologia com una font d'energia regular que contribueix a "estabilitzar" els preus de la factura de la llum, que durant la crisi energètica es van disparar. "Europa va cometre un error estratègic al girar l’esquena a una font d’energia fiable, econòmica i amb poques emissions", va sentenciar la presidenta de la Comissió. I el president francès, Emmanuel Macron, va demanar recentment invertir en el sector nuclear, especialment ara que el context geopolític internacional és complex i la dependència dels hidrocarburs fa escac a l'economia per les guerres d'Ucraïna i de l'Iran.
Altres dirigents europeus estan canviant la seva posició, com Alemanya, país que va posar en marxa un pla per tancar centrals nuclears i del qual renega l'actual canceller, Friedrich Merz. El dirigent germànic va qualificar "d'irreversible" el pla, però va dir que "lamenta" no poder fer marxa enrere.
En canvi, Espanya s'està convertint entre els Vint-i-set en el gran defensor de la transició cap a les renovables, cosa que ja s'ha posat sobre la taula al Consell Europeu d'aquesta mateixa setmana, amb un Pedro Sánchez liderant el grup dels que estan en contra de tornar a obrir la porta a les energies fòssils i més contaminants amb l'excusa de la guerra.
La posició espanyola també la va deixar molt clara la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, després que Von der Leyen fes una advertència sobre el possible tancament prematur de les centrals nuclears. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, va respondre dimarts als advertiments de la presidenta de la Comissió Europea: “El pla damunt la taula” d'Espanya són les energies renovables. Aagesen va ser molt clara: “El sol i el vent mai no seran bloquejats a l'estret d'Ormuz”.
A més, la ministra va assenyalar que “el primer que destaca” la presidenta de la Comissió a la seva missiva és la necessitat que els països aprofundeixin en un sistema energètic més autònom, cosa que permeten les energies renovables. “Hi ha moltes receptes diferents per als diferents països”, va apuntar. I va refermar l'aposta del govern de Pedro Sánchez per les renovables: "Aquesta és la política d'aquest govern des del 2018", va concloure la vicepresidenta, que a més va destacar "el gran avantatge" que ofereixen a l'economia espanyola en termes de competitivitat.
De fet, l'actual vicepresidenta i ministra segueix el criteri marcat per la seva predecessora al càrrec, Teresa Ribera, actual vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta, justa i Competitiva. Però Ribera ara ha obert també la mà a les nuclears. De fet, Ribera, amb el comissari europeu d'Indústria i de Transició Neta, Stéphane Séjourné, va presentar oficialment la mesura i han proposat invertir més de 200 milions d'euros en el desplegament de minireactors nuclears arreu del territori comunitari. Així, Brussel·les aprofitava l'encariment energètic per culpa de la guerra per "trencar tabús" –tal com va dir Sejourné– i fer un pas més en favor de l'energia nuclear i de "l'autonomia estratègica" del bloc europeu. "Té sentit a escala geopolítica, econòmica i social", ha defensat el dirigent francès.
Sense incongruència
Defensar la transició neta i alhora apostar per minireactors nuclears sembla incongruent. Però és comprensible. "Depèn del país", indica Mar Reguant, economista especialitzada en energia, investigadora Icrea a l'Institut d'Anàlisi Econòmica i catedràtica de la Northwestern University. Per a aquesta experta, "a Alemanya encara cremen molt carbó i gas i és normal que pensin en minireactors, però a Espanya hi ha molta potencialitat en renovables", explica.
El debat, però, és cada cop més present i, a més, canviant. El president de la comissió d'energia de la patronal Pimec, José Enrique Vázquez, ho explica. "Si haguéssim parlat fa tres setmanes el plantejament seria diferent", indica. "El debat és absolutament diferent per les circumstàncies", avisa el responsable d'energia de la patronal.
