Per què Espanya està menys exposada al querosè atrapat a l'estret d'Ormuz?

MadridDes que l'associació d'aeroports ACI Europe va llançar una alerta sobre la falta de combustible si el bloqueig de l'estret d'Ormuz es prolonga —està pràcticament tancat des que els Estats Units i Israel van atacar l'Iran—, totes les mirades s'han posat damunt el subministrament de querosè, el combustible que utilitza l'aviació. Mentre que l'exposició europea al petroli i el gas que prové del golf Pèrsic és menor en comparació amb altres països, en particular els asiàtics, el querosè d'aquesta regió, que passa per l'estret d'Ormuz, suposa el 45% del total que es consumeix al Vell Continent.

"No m'atreveixo a contestar un no rotund", ha dit el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, aquest dilluns al matí en resposta a preguntes sobre la possibilitat real d'una escassetat d'aquest combustible. Tot seguit, però, i després de reconèixer que el seu comentari genera "incertesa", ha assegurat que l'Estat és el país europeu que està "més ben preparat" per afrontar la situació. El motiu principal és que el 80% del querosè que es consumeix a Espanya el produeixen les refineries espanyoles —infraestructures no exemptes de polèmica per la seva contribució a la contaminació industrial— i, per tant, no s'importa, expliquen des de l'Associació de la Indústria del Combustible a Espanya. El mateix passa amb el gasoil: un 76% es produeix a l'Estat. "En aquests moments les refineries espanyoles estan maximitzant la seva producció de tots dos productes per abastir el mercat", expliquen des d'aquest lobi del sector.

Qui s'ha aferrat precisament a aquest "avantatge" de l'Estat pel que fa a la producció de querosè i, per tant, a una menor dependència de l'exterior ha estat el vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo: "Importem molt menys querosè, entre altres coses, per les infraestructures [...] i això ens protegeix molt més que altres països", ha indicat Cuerpo en una entrevista a Onda Cero aquest dilluns al matí. De la mateixa manera que el directiu de Repsol, el titular d'Economia ha reconegut que si la guerra a l'Orient Mitjà i el consegüent tancament de l'estret d'Ormuz no s'aturen, "efectivament comencen a aparèixer noves preocupacions, com per exemple la disponibilitat de querosè o de combustibles per a l'aviació".

Des del sector expliquen que són dues les claus que ajuden a entendre per què les refineries espanyoles poden jugar aquest paper. D'una banda, la capacitat de flexibilitat. Les refineries espanyoles poden rebre i manipular diferents tipus de cru —el conseller delegat de Repsol ha xifrat en 60 els tipus diferents de petroli que es poden manipular a l'Estat—. Això permet comprar petroli de diferents orígens, i per tant no dependre de mercats concrets i de diferents qualitats. A més, d'aquest se'n poden obtenir diferents derivats.

L'altre element que ha destacat Imaz és la "capacitat de conversió". El sector destaca que les "fortes" inversions de les petrolieres en un passat han permès tenir una indústria "complexa" que permet "esprémer" el barril de petroli. Això vol dir que d'un barril se'n pot obtenir més contingut derivat. També que el grau de valor afegit (marge de benefici) per cada barril comprat i que després han processat és superior. De fet, per això Espanya pot exportar derivats del petroli i així ho fa en països com Portugal, el Marroc i França.

"La situació [de l'Estat] és privilegiada", ha resumit Maarten Wetselaar, president de Moeve (abans Cepsa), durant la seva intervenció a les jornades Wake Up Spain! que organitza El Español i en què també ha participat Imaz. Wetselaar ho ha recalcat després de reconèixer que l'escenari actual és "preocupant" pel que fa a la "disponibilitat física" de petroli i gas a Europa. "No sé si som conscients que la situació és molt complicada", insistiria també el president de Naturgy, Francisco Reynés, en el mateix acte. "Dels 130 vaixells al dia [que transitaven per l'estret d'Ormuz] en les últimes quatre setmanes han passat a cinc de mitjana", ha recordat Reynés. Per al directiu, però, el punt d'inflexió pot arribar les pròximes setmanes, si el problema no es resol i els països han de recórrer a reserves o fins i tot a alternatives més contaminants.

Problema de preus

Però més enllà de la disponibilitat, l'altre gran maldecap per a Europa, i Espanya, és el preu d'aquestes matèries primeres i els seus derivats en un mercat que és global. En el cas del petroli, el conseller delegat de Repsol ha avisat que arribar als 150 dòlars el barril de Brent "no és una hipòtesi". "Ja estem pràcticament en aquest escenari", ha dit Imaz. El sector també creu que encara que una estabilització del conflicte i, per tant, un desbloqueig de l'estret d'Ormuz arribessin aviat, "quedaran setmanes" perquè el mercat energètic es normalitzi.