Els magatzems de gas europeus, als nivells mes baixos en plena crisi d'Ormuz

MadridÉs a partir de la primavera quan Europa es prepara per a l'hivern, com a mínim pel que fa a l'aprovisionament de gas natural per afrontar el consum d'energia de famílies i empreses els mesos de fred, quan es dispara. A l'abril, quan els magatzems subterranis de gas natural ja estan mig buits pel període de fred que es deixa enrere, els diferents estats membres es posen a omplir aquests dipòsits. A més, fer-ho quan cau la demanda –l'arribada del bon temps i l'entrada de més energia renovable es tradueix en una caiguda dràstica del consum de gas, sobretot al nord d'Europa on l'estacionalitat està molt marcada– suposa per a les empreses comprar el combustible fòssil a un preu més raonable.

Però aquest any, aquesta cursa comença amb uns magatzems de gas europeus al nivell més baix de les últimes cinc primaveres, tal com ha comprovat l'ARA a través de les dades del registre GIE-AGSI. En concret, els dipòsits subterranis de gas natural del conjunt de la Unió Europea estaven al 28,9% aquest 10 d'abril (327,11 TWh), el nivell més baix des del 2021, quan estaven al 30,5%.

A ningú li ha passat per alt que aquest punt de partida coincideix amb la guerra a l'Orient Mitjà, i que esquitxa els principals països productors de gas, i la consegüent tensió a l'estret d'Ormuz, pràcticament tancat des de fa més d'un mes. Tot plegat està pressionant el mercat global de matèries primeres com el gas i, si bé al sector gasista es demana no caure en l'alarmisme, reconeixen que la situació és "complicada" per com pugui evolucionar la guerra i l'impacte que això tindrà en el subministrament, però sobretot en el preu d'aquest combustible fòssil. "Prudent expectació", resumeixen fonts del sector, que sostenen que hi ha marge de temps per fer els deures. A més, s'aferren al pes residual que té l'Orient Mitjà sobre el total del gas que Europa importa. Qatar, per exemple, va representar tan sols un 3,8% de les importacions de gas el 2025, segons dades de la Comissió Europea.

El procés d'omplir els magatzems a la primavera és habitual i, de fet, mai havia copsat l'atenció fins al 2022. Quan Rússia va començar a amenaçar amb tallar el gas a Europa –aleshores era la principal font de subministrament d'aquest combustible fòssil–, la Comissió Europea va obligar els països a fer mans i mànigues per trobar gas i omplir els dipòsits de sota terra. Havien d'arribar al novembre, just abans de l'inici de l'hivern, amb uns nivells de capacitat al 90%, mentre que els Estats que no disposessin de magatzems de gas natural –és el cas de Grècia o Xipre– havien de guardar un nivell mínim de reserves en altres països. Avui aquelles exigències es mantenen, però amb una certa flexibilitat: els països tenen l'objectiu vinculant d'arribar al 90% abans dels mesos de més fred, però poden fer-ho entre l'1 d'octubre i l'1 de desembre amb un marge de flexibilitat d'un 15% (vol dir que un país es podria quedar al 75%).

El problema del preu

Rere els nivells d'aquest 2026 s'hi amaga el fet que els agents privats que es dediquen a la comercialització del gas preveien un estiu amb uns preus del combustible molt baixos. "Estaven esperant per comprar més barat, però ha esclatat el conflicte i ara els preus són més alts", expliquen fonts del sector a l'ARA. Per això s'ha creat una espècie de "pànic", afegeixen.

Abans del conflicte, el TTF, la referència europea per al preu del gas natural, se situava entorn dels 30 euros/MWh i ara ja frega els 45 euros/MWh, tot i que s'han arribat a superar els 60 euros. De moment, els futurs es mantenen en aquests 45 euros. "No estem com abans del conflicte, però tampoc hi ha variacions fortes [al mercat] que enviïn senyals d'alerta", indiquen des de l'associació espanyola del gas, Sedigas, que creuen que "hi ha marge [per omplir els dipòsits]", tot i que reconeixen que els països no s'haurien de relaxar. "No es pot anar a última hora", afegeixen des de l'associació.

Però els compradors de gas no només miraven el TTF, sinó també el preu del gas natural liquat (GNL), un mercat al qual Europa no estava acostumada abans de la guerra a Ucraïna quan s'alimentava, sobretot, del gas natural rus per gasoducte. "Els magatzems s'omplien de pressa de gas rus, que era barat, i ara els agents [compradors] s'estan adaptant a la volatilitat del GNL [...] Hi ha una falta d'experiència", reflexiona una font del sector. Cal tenir en compte que arran de la guerra a Ucraïna, el gas que es compra avui a Europa prové, principalment, dels Estats Units en forma de gas natural liquat (GNL). El mateix passa en el cas espanyol.

Aquest GNL es pot convertir en gas a través de les plantes de regasificació i més enllà d'utilitzar-lo, es pot reexportar a un país veí a través de gasoducte, però també guardar sota terra de cara a l'hivern. De fet, els dipòsits de GNL del conjunt d'Europa estan funcionant a uns nivells molt més alts en comparació als subterranis. Avui alguns països juguen amb avantatge respecte al 2022 perquè han ampliat aquesta capacitat de regasificació després de la instal·lació de plantes de GNL: és el cas d'Alemanya o Itàlia.

Però precisament en relació amb el GNL, un temor derivat de la guerra a l'Orient Mitjà és que es repeteixi una situació com la del 2022: una competició per aquest gas. És a dir, que els països que sí que depenen fortament del golf Pèrsic, com ara els asiàtics, hagin d'explorar altres mercats, cosa que pot dur els vaixells metaners a vendre's al millor postor. I com més competidors, preus més alts. Tenint en compte això, hi ha qui també creu que el mercat està responent amb certa "moderació" per la falta de certeses sobre l'estret d'Ormuz i perquè els carregaments de GNL que van passar just abans del tancament encara no han arribat al seu destí final –tarden entre 30 i 40 dies en arribar, per exemple, a un país com la Xina, un dels principals compradors del golf Pèrsic–. Per tant, hi ha un retard entre el tancament de l'estret i l'impacte directe en la recepció del gas.

Disparitat de situacions

Amb tot, l'aprovisionament de gas aquests pròxims mesos varia molt en funció del país. Espanya, per exemple, té les reserves subterrànies de gas al 60,2% (21,57 TWh), mentre que els magatzems d'Holanda estan només al 5,5% (7,94 TWh), segons dades del registre GIE-AGSI consultades per l'ARA. El sector gasista a l'Estat creu que es pot respirar amb tranquil·litat, sobretot per les infraestructures de GNL: Espanya té gran part de la capacitat de regasificació del conjunt de la Unió Europea (40%).

Per la seva banda, Holanda, com d'altres països del nord d'Europa, han vist com els costa més omplir els magatzems ara que no poden abastir-se de gas rus. A més, Holanda en particular, tot i que és un dels màxims importadors i alhora productor de gas natural europeu, després el reexporta a països veïns amb molta menys capacitat.

El cas de Suècia (9,91%), que també té unes reserves de gas molt pobres, és particular perquè la demanda de combustible fòssil al país prové, principalment, de la indústria dels fertilitzants, però en termes generals llars i empreses consumeixen poc gas.