Von der Leyen surt en defensa de la nuclear: "Girar-li l'esquena va ser un error estratègic"

París / Brussel·lesQuinze anys després de l'accident de Fukushima, Europa torna a apostar per l'energia nuclear. Fins ara, només alguns socis –especialment França, principal potència nuclear de la Unió Europea– havien defensat la necessitat d'augmentar la producció d'energia nuclear i les inversions en el sector. Brussel·les s'havia mostrat més aviat neutral, tot i que el 2022 va cedir a la pressió de França per incloure la nuclear com a energia no contaminant, i va passar a classificar-la gairebé com a energia verda.

Ara, però, la Comissió Europea s'ha alineat completament amb França i considera que cal fer créixer la nuclear. "Europa va cometre un error estratègic en girar l’esquena a una font d’energia fiable, econòmica i amb poques emissions", ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la seva intervenció a la cimera sobre energia nuclear celebrada aquest dimarts a París.

La número u de l'executiu comunitari i el president de França, Emmanuel Macron, han escenificat el seu suport sense fissures a l'energia nuclear. Macron ha reclamat més inversions al sector, especialment ara que el context geopolític internacional és complex i la dependència dels hidrocarburs "pot ser un instrument de pressió i de desestabilització". Les guerres a Ucraïna i a l'Iran han fet més evident la vulnerabilitat i la dependència energètica de molts països, exposats a una escalada de preus del petroli i del gas. L'energia nuclear representa el 10% de l'electricitat que es produeix al món, amb uns 450 reactors repartits per una trentena de països; només França en té 56.

A la cimera hi han participat una quarantena de països, entre els quals potències nuclears com la Xina i els Estats Units, però han estat absents països amb posicions contràries a fer créixer l'energia nuclear, com Espanya. De fet, tot i la contundència de Von der Leyen, no tots els socis europeus defensen la nuclear. Altres estan canviant la seva posició, com Alemanya, país que va posar en marxa un pla per tancar centrals nuclears i del qual renega l'actual canceller, Friedrich Merz. Sense anar més lluny, aquest dilluns el dirigent germànic ha qualificat "d'irreversible" el pla, però ha dit que "lamenta" no poder fer marxa enrere.

Desplegar minireactors

Poques hores després del discurs de Von der Leyen, els comissaris europeus d'Indústria i de Transició Neta, Stéphane Séjourné i Teresa Ribera, respectivament, han presentat oficialment la mesura i han proposat invertir més de 200 milions d'euros en el desplegament de minireactors nuclears arreu del territori comunitari. Així, en un context d'encariment de preus dels combustibles per la guerra de l'Iran, Brussel·les ha aprofitat per "trencar tabús" —tal com ha dit Sejourné— i fer un pas més en favor de l'energia nuclear i de "l'autonomia estratègica" del bloc europeu. "Té sentit a escala geopolítica, econòmica i social", ha defensat el dirigent francès.

D'altra banda, la Comissió Europea també ha plantejat als estats membres un pla per rebaixar el preu de la factura de la llum al reduir els impostos que graven l'energia. A hores d'ara, segons el mateix executiu comunitari, les taxes representen el 25% del preu total dels rebuts de la llum i Brussel·les defensa que reduir-los sobretot beneficiaria les llars més vulnerables.