De la mateixa manera que els protagonistes del món ja no són els de sempre, els fòrums on es debaten les relacions internacionals tampoc ja no són els mateixos. Davos, la reunió per excel·lència de les elits econòmiques occidentals, busca un nou propòsit des que Trump ha decidit renegar de la globalització, promoure el proteccionisme i les traves al comerç internacional en forma d'aranzels.

Llençols blancs que cobreixen cadàvers. Llençols tacats de sang. I cossos directament sense cobrir amuntegats a terra. Són les imatges del bombardeig a un hospital de Gaza que deixa centenars de morts. 

Rússia celebra demà, 9 de maig, el Dia de la Victòria, en què es commemora la victòria de l'URSS sobre els nazis el 1945. I ho fa esperant l’anunciada contraofensiva ucraïnesa amb què Volodímir Zelenski vol recuperar el terreny perdut, especialment al sud. L’objectiu és recuperar els territoris que Putin es va annexionar, amb la sortida al mar, i arribar com a mínim fins a Crimea. Analitzem les claus de la contraofensiva i com pot canviar la guerra amb el cap d'Internacional del diari ARA, Francesc Millan, i el director del Cidob, Pol Morillas.

Un any després, comença a cristal·litzar entre els aliats d’Ucraïna un debat que pot ser determinant per a l’evolució de la guerra. En el camp de batalla, l’equilibri de forces, o més aviat l’absència de fets diferencials que les alterin, reforça les perspectives d’una guerra prolongada. És l’escenari amb què treballa el Kremlin, un cop fracassats els objectius inicials de la invasió.

El Kremlin planteja la crisi amb Ucraïna com una qüestió de seguretat nacional i de respecte per la sobirania de Rússia. Putin considera que l’Aliança Atlàntica, o Occident en general, no respecta les seves principals demandes: frenar l’ampliació de l’OTAN, cancel·lar el desplegament de forces prop de la frontera russa i retornar els efectius de l’OTAN a les posicions del 1997, quan es va signar l’acta fundacional de les relacions entre l’Aliança i Rússia. L’escalada no sembla tenir a veure amb els 130.000 efectius russos desplegats a la frontera els últims dies, amb l’amenaça a la sobirania d’Ucraïna i els ciberatacs que fa dies que pateix, o amb la política d’ingerència que el Kremlin exerceix sobre el que considera el seu “espai d’interès vital”. Tampoc amb les ocupacions i incursions prèvies a Crimea i el Donbass.

Agència o estructura: un dels debats clàssics en relacions internacionals, que fa referència a la capacitat dels agents (actors com individus o estats) i de l’estructura (elements sistèmics) de determinar el sentit de la política global. Últimament sembla que els actors porten la iniciativa. Les maniobres de Johnson respecte al Brexit i les sortides de to de Trump, que poden fins i tot acabar en un procés d’impeachment, són exponents del populisme que empren diversos líders internacionals.