Davant unes democràcies liberals assetjades des de dins i des de fora per l’ona expansiva del trumpisme, davant l’evidència de la crisi climàtica –i del negacionisme– i davant les creixents desigualtats amb l’habitatge com a principal causa, l’ARA ha donat veu durant dos dies al fòrum de les solucions Enfoquem, celebrat al CCCB, a un ampli ventall d’experts per buscar sortides plausibles. En detallem 15 en els tres àmbits.

¿És de debò una au única al món? ¿Es cria al pol Nord? ¿Creix en nius a dalt dels arbres? ¿O es tracta d’una criatura de laboratori que ni tan sols té cap? Tota mena de llegendes acompanyen des de fa 30 anys un dels menjars més omnipresents a les taules del Brasil per Nadal. Allà, són molts els que han sentit algun cop històries sobre l’origen d’aquest superpollastre, el Chester, sempre envoltat d’un misteri que ha donat ales a les més extravagants teories (com la de la bèstia sense cap). Ben pocs poden assegurar haver-ne vist mai un exemplar viu, i per això, quan el periodista Vitor Hugo Brandalise Junior deixa anar assegut en un bar, entre amics, la frase “El meu tiet va ser un dels inventors del Chester”, sap que tindrà l’atenció total de l’audiència.

Saturats, pressionats i amb uns costos que corren el risc d'ofegar-los. Així es troben ara mateix a Catalunya moltes entitats i empreses, moltes del tercer sector, que es dediquen a la recollida selectiva i classificació de la roba i el tèxtil que dipositem als contenidors específics perquè es puguin reaprofitar les peces i els materials. El problema que té acorralat el sector és doble: d'una banda, una quantitat ingent i creixent de tones de roba i teixits que complica la gestió a les plantes d'arreu del país. De l'altra, el col·lapse de roba de segona mà que hi ha també als mercats internacionals on fins ara trobava sortida el material prèviament triat aquí. Si no el poden vendre, els costos de gestió per a aquestes empreses d'inserció es tornen inassumibles.

Quan l’ARA va néixer a finals del 2011 amb la promesa de sortir a buscar –i explicar– “el món que ve”, el país tot just fregava els 7,5 milions d’habitants. La fita dels 8 milions s’albirava a l'horitzó encara llunyà del 2030, però la realitat ha desmentit les previsions i la xifra ha arribat molt abans del que s’esperava, concretament amb set anys d'antelació –a finals del 2023–. L’explicació del que els demògrafs ja han batejat com el segon boom demogràfic del segle XXI –i això que tot just hem passat el primer quart– rau primordialment en l’arribada de població estrangera. Sense aquest factor, el país estaria perdent població total des de fa pràcticament vuit anys. De fet, el creixement natural de Catalunya, és a dir, la diferència entre els naixements i les defuncions, s'ha anat desaccelerant els últims quinze anys fins a entrar en taxes negatives els últims set. Des del 2018 hi ha més enterraments que parts.

Els veïns de Roses fa 24 hores que no poden utilitzar l'aigua de l'aixeta amb normalitat. Si en volen beure o fer-la servir per preparar aliments, abans l'han de bullir. Així els ha recomanat l'Ajuntament després de detectar-hi una gran quantitat de matèria orgànica. Des del consistori remarquen que la contaminació detectada no suposa un "perill" immediat per a la salut de les persones, però demanen seguir les indicacions que els ha fet arribar el departament de Salut per precaució. La situació, amb tot, es podria allargar algunes setmanes.

Catalunya ha guanyat 700.000 habitants en els últims 10 anys, entre el 2014 i el 2024. És com si tota la comarca del Baix Llobregat s'hagués duplicat i repartit per algunes zones –molt concretes– del territori. Es tracta, segons els experts consultats, del boom de població més gran des de la sortida de la crisi econòmica i la segona gran punta de creixement del segle XXI. El novembre passat es van superar els 8 milions de ciutadans, però, ¿com s'han repartit dins de Catalunya? I quins són els factors que generen aquests moviments d'habitants tant interns com externs? A l'ARA hem desgranat, municipi a municipi, l'evolució de la població dels últims 10 anys per veure com estan absorbint els pobles i les ciutats aquest augment, els canvis migratoris i quin impacte té això sobre els equipaments i serveis més bàsics, com ara les escoles, els centres sanitaris, les residències, la mobilitat i, per descomptat, l'habitatge.

L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

Laia de Nadal (Barcelona, 1972) és des de principis d'any presidenta de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). Fa gairebé dos anys que és rectora de la Universitat Pompeu Fabra. Com a catedràtica de medicina i ciències de la vida, va codirigir el Grup de Recerca en Senyalització Cel·lular, afiliat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Fa 24 anys que és la persona que respon al telèfon quan hi ha un problema a Rodalies. Antonio Carmona ha fet carrera dins de Renfe, primer com a cap de premsa i ara com a director de Rodalies. "Volem donar el millor servei possible; i quan passa alguna cosa, ho patim", assegura. Carmona estrena el càrrec just quan la xarxa està potes enlaire, amb més obres que mai i plans alternatius per carretera històrics; amb el traspàs a la vista i uns usuaris que no cedeixen exigint millores.

La setmana acaba tal com va començar. Una nova tempesta, ara a l'Empordà, ha descarregat un fort aiguat que ha acabat provocant una inundació de matinada a Cadaqués. De fet, durant la nit han acabat caient fins a 120 l/m² en aquest municipi empordanès. Pels volts de les tres, la riera del poble, que funciona com un carrer asfaltat normal que habitualment està sec, ha començat a baixar de manera sobtada amb moltíssim cabal provinent de les muntanyes fins al punt que s’ha endut corrent avall la trentena de cotxes estacionats en aquesta zona. Els cotxes han quedat encastats contra el pont de la desembocadura a la platja Gran. Aquest cúmul de vehicles ha provocat un tap que ha fet pujar ràpidament el nivell de la riera i l’aigua ha entrat als baixos d’alguns edificis i ha causat desperfectes i negat carrers del voltant. Per sort, però, no hi ha hagut víctimes ni ferits. 

A Valentí Fuster (Barcelona, 1943) li agrada dir que va néixer esportista però el destí li tenia reservada una altra missió. És el referent de la cardiologia mundial, amb contribucions decisives en recerca que han suposat tant la millora dels tractaments dels pacients amb malalties cardíaques com la comprensió de com s’origina l’infart de miocardi. El seu aspecte tranquil i el seu parlar pausat amaguen un home incombustible, que compagina la tasca de director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York (ara rebatejat amb el seu cognom) amb la direcció del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid, on es desplaça un cop per setmana des dels Estats Units. 

Tenir una filla amb doble nacionalitat catalanobrasilera és imaginar el seu primer Sant Jordi i també les seves primeres festes Juninas, o morir-te de ganes per fer cagar el tió plegades mentre inevitablement entra a la teva vida el Pare Noel, malgrat que t'hi havies resistit fins ara. És saber que el Carnestoltes mai no podrà competir amb el Carnaval que ho paralitza tot a la terra del seu pare, o pensar que sentirà a parlar sovint del seny i la rauxa mentre sent en pròpia pell què és això de la saudade.

Esther Niubó (Barcelona, 1980) ha assumit el càrrec de consellera d'Educació i Formació Professional després de fiscalitzar des de l'oposició la feina de sis consellers que l'han precedit. Concedeix al diari ARA la primera entrevista des que va ser nomenada, fa menys d'un mes.

Més aigua de mar contra la sequera. Amb aquesta idea, la Generalitat construirà una nova dessalinitzadora per a la Costa Brava nord, que se sumarà a les que ja hi ha, al Prat de Llobregat i la Tordera –aquesta última en plena ampliació de la capacitat–, i la futura que s'ubicarà a la desembocadura del riu Foix. La nova infraestructura a la conca de la Muga –que encara no té un emplaçament concret, a l'espera que es facin els estudis d'idoneïtat– no estava prevista en la planificació hidrològica de l'anterior Govern, però el nou equip socialista aposta per sumar-la com a eina per garantir l'abastament d'aigua en aquesta zona del país.

Obrim l’aixeta i l’aigua raja. Ho ha fet sense pràcticament cap entrebanc durant els 36 mesos en què s’arrossega un dèficit de pluja greu que ha derivat en la pitjor sequera del segle a Catalunya. “Una sequera bíblica”, segons apunta el geògraf i membre de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la UAB David Saurí. L’aigua, malgrat tot, raja amb normalitat a les llars de l’àrea de Barcelona, on es concentra la major part de la població del país, malgrat que les reserves que queden als embassaments han caigut en picat i es troben sota mínims mai vistos. Però encara que a simple vista no es noti, aquesta aigua no prové de les mateixes fonts que abans.

Un taxista de Barcelona ha mort dos dies després de ser agredit per un motorista durant una discussió de trànsit. La notícia l'ha fet pública Élite Taxi, l’associació de taxistes de la qual formava part la víctima i que ha denunciat els fets. L'agressor hauria colpejat l'home, que va ingressar a l'hospital en estat crític i que finalment ha mort.

La Catalunya dels 8 milions ja és un fet. La població del país hauria assolit aquest llindar al novembre, segons les dades que avança aquest divendres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que acceleren les projeccions que havia fet aquest mateix organisme els últims anys. La barrera dels 8 milions d'habitants es preveia superar-la cap a finals de la dècada i fins i tot abans de la pandèmia (el 2019) es va arribar a fixar un horitzó el 2030.

La sequera que pateix Catalunya és la més dura que ha hagut d'afrontar mai i la Generalitat ja admet que és "inevitable" que bona part dels municipis del país entrin en fase d'emergència per la falta d'aigua en les pròximes setmanes: "No hi haurà alternativa", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Tot i que el calendari fixava l'inici de desembre com la data en què tota l'àrea de Barcelona (i, per tant, la majoria de la població) podria afrontar aquest escenari més crític, la falta de pluja durant el setembre i l'octubre pot fer que aquest escenari s'avanci.

El 60% de la brossa que es genera a la vegueria de Barcelona–una àrea que inclou, a més de l'AMB, el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme– acaba al contenidor gris barrejada en lloc de ben separada perquè es pugui reciclar. La millora any a any és "insignificant" i frena l'avenç urgent que Catalunya ha de fer per arribar als objectius de recollida selectiva de residus que marca la UE. A la gran Barcelona, tot just es recullen per separat només el 40,2% dels residus, per sota del 45,33% de la mitjana del país que, malgrat això, continua lluny del 60% de recollida selectiva a què ha d'arribar el 2030.

Els anys 2015 i 2016 la contaminació de l’aire disparada ocupava titulars, i partits i administracions públiques van endinsar-se en una cursa per aconseguir rebaixar la pol·lució, fos com fos, sobretot en zones com l’àrea metropolitana de Barcelona, assenyalades per la Unió Europea per l'excés de pol·lució. Es va començar a planejar la creació de zones de baixes emissions, que vetessin la circulació dels vehicles més contaminants, i també es van crear títols de transport públic específics per incentivar-lo com a alternativa al vehicle privat. Així va néixer, el 2017, la T-Aire, un bitllet de transport multipersonal, de dos viatges integrats i més barat que un bitllet senzill i que es posaria a la venda quan es declarés un episodi d'alta contaminació. Des d'aleshores, però, no se n'ha venut ni un i el títol de transport ha quedat per estrenar.