Així serà la gran dessalinitzadora gironina que ha de salvar Barcelona de futures sequeres

Blanes (Selva)Un petit camí entre horts mena fins a les instal·lacions gironines que tenen la clau per salvar l'àrea metropolitana de Barcelona de cara a futures sequeres. Som a la dessalinitzadora de la Tordera, situada encara al terme municipal de Blanes, però a tocar de l'entrada del Maresme un cop es travessa el riu. Aquesta petita planta que es va construir el 2002 per evitar la salinització de l'aqüífer de la Tordera s'ha convertit des del març, juntament amb la dessalinitzadora del Prat, en una de les raons de pes perquè encara no s'hagi declarat l'emergència per sequera a Barcelona. Si fins ara havia funcionat sempre a mig gas, des de la primavera que ho fa a ple rendiment, amb una generació de 20 hm³ d'aigua potable anuals. I ara ja està tot encarrilat perquè el 2030, amb la construcció d'una nova planta adjacent que quadruplicarà les instal·lacions actuals, es puguin generar fins a 80 hm³ d'aigua potable a l'any. Es tracta de la mateixa capacitat de la dessalinitzadora del Prat.

El projecte està previst que costi 287 milions d'euros i els assumirà totalment l'Estat. Els tràmits ja estan en marxa: el projecte ha passat a exposició pública –i ja té la declaració ambiental– i ara està pendent que el ministeri de Transició Ecològica faci els passos pertinents perquè es pugui licitar. El director de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter Llobregat (ATL), David Vilà, ha explicat aquest divendres que les seves previsions és que d'aquí sis mesos o un any ja s'adjudiqui l'obra, que durant el 2025 es faci el projecte constructiu i que les obres durin dos anys més. Així, la planta començaria a funcionar el 2028, però no estaria a ple rendiment fins al 2030. "Són infraestructures que no són immediates, però ens han de preparar per a la pròxima sequera", ha assenyalat en declaracions a un grup de periodistes que han visitat la planta.

El ministeri de Transició Ecològica va aprovar a la primavera un paquet de mesures per pal·liar la sequera que incloïa, entre d'altres, l'ampliació de la Instal·lació de tractament d'aigua marina (ITAM) de la Tordera, que forma part de l'ATL. La planta dona servei al municipi de Blanes i a les estacions de tractament d'aigua potable de Tossa - Lloret de Mar, però sobretot porta l'aigua al nord del Maresme i a l'àrea metropolitana de Barcelona al llarg de l'estació de Cardedeu. Durant la visita a la planta, la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha destacat que "els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents", i que per això "és primordial avançar amb polítiques climàtiques que ens ajudin a adaptar-nos a aquesta realitat, i que al mateix temps mitiguin els efectes que la crisi climàtica té en el nostre entorn".

Objectiu: complir l'acord de l'Aigua del Ter

L'aigua de la dessalinitzadora de Blanes arriba avui a 5,5 milions de persones. Les més llunyanes són a Sitges i a la comarca del Garraf. Tot i ser a la demarcació de Girona, però, no té manera d'abastar la zona de l'Alt Empordà, on hi ha més municipis en situació d'emergència. Ara bé, l'ampliació de les instal·lacions sí que pot tenir un impacte important per a les comarques gironines: que l'impacte de l'extracció d'aigua a Susqueda per anar-se'n cap a Barcelona sigui més baix. A partir de l'1 de gener del 2024 entrarà en vigor l'Acord de la Taula del Ter, que obliga a passar de l'extracció de 138 hm³ el 2019 a un màxim de 90 hm³ a partir del gener. Vilà ha assenyalat que tenen previst que això sigui possible, i en gran part és per la feina de les dues dessalinitzadores: la del Prat i la de la Tordera. També són clau les plantes de regeneració d'aigua.

Un gran cost energètic

Ara bé, l'aigua dessalinitzada és molt més cara que no pas l'aigua que arriba des de Susqueda a Barcelona. Per fer el procés d'osmosi inversa per dessalinitzar l'aigua cal una gran quantitat d'energia, i en funció de les oscil·lacions de preu de l'electricitat l'aigua d'una dessalinitzadora pot arribar a ser fins a 10 cops més cara. La planta de la Tordera es va construir el 2002, i va ser la primera de Catalunya, i es va ampliar de 10 hm³ anuals a 20 arran de la gran sequera que va patir Catalunya el 2008. "Les reticències que hi havia llavors ja han quedat superades", ha explicat Vilà sobre aquest tipus d'infraestructures, que considera "vitals" en cas de sequera.

El procés de tractament d'aigua de la planta és molt similar al de les instal·lacions del Prat. Potser la diferència principal, més enllà de la magnitud –actualment la barcelonina és quatre vegades més gran–, són els filtres inicials per tractar l'aigua. Agafar-la de la costa propera a la capital barcelonina no és el mateix que fer-ho a Blanes. Això fa que a la planta gironina no calgui tant tractament fins a arribar al procés d'osmosi inversa.

La cap de la planta de Tordera, Carme Llansana, ha explicat que en el procés de dessalinització cal més energia, perquè l'aigua ha d'entrar a gran potència a través de desenes de tubs, que tenen membranes per separar-ne la sal. La captació de l'aigua marina es fa a 2 km de la costa, i un cop se separa l'aigua de la sal, només s'obté un 45% d'aigua que al final serà potable, i el 55% restant, que té una gran concentració de sal, es torna al mar. Es fa a través d'uns tubs en forma de T i Llansana ha assegurat que no han detectat que tingui efectes en la biodiversitat perquè al cap de pocs metres la salinitat ja és l'habitual. "És com quan l'aigua d'un riu arriba al mar", ha dit al seu torn Vilà.

Després de passar per l'osmosi inversa, a l'aigua ja sense sal se li afegeix diòxid de carboni, hidròxid càlcic i hipoclorit sòdic perquè sigui potable. S'emmagatzema en dos grans dipòsits de 10.000 m³ cadascun. Serà just darrere d'aquests dipòsits on es construirà la nova planta. On ara hi ha horts i a tocar de la Tordera, el riu que separa la demarcació de Girona de la de Barcelona.