Els embassaments arriben al 80%, la millor dada en quatre anys

BarcelonaEls embassaments de les conques internes ja han assolit el 80% de la seva capacitat. Una xifra impensable fa tan sols uns mesos i que no es registrava des del juliol del 2021. Gairebé quatre anys han calgut per arribar a uns nivells que a finals de primavera haurien de ser els habituals, i tot plegat ha estat gràcies a les precipitacions freqüents que han caigut durant la primavera. Sobretot, per les extraordinàries pluges i nevades del mes de març –el més plujós del segle–, que han aportat molta aigua i han garantit un desgel que encara dura i que continua mantenint un bon cabal als principals rius del país.

En poc temps la situació ha passat d'un extrem a l'altre. Les reserves han pujat gairebé un 50% respecte als nivells que hi havia fa només dos mesos i mig, tenint en compte que fa poc més d'un any es va assolir el mínim de la històrica sequera, quan els embassaments van caure fins al 14% a principis de març de l'any passat. Més de tres anys després, la sequera per fi ha quedat enrere.

Alguns embassaments estan plens, com ara el de la Baells –que va haver d'obrir comportes per alliberar aigua–, el de Sant Ponç o el de Foix. La majoria dels pantans continuen pujant, amb l'excepció de Sau, on el nivell ha tornat a baixar per sota del 70%. Ara bé, la raó és que s'està desembassant aigua cap al seu germà gran, Susqueda, que ja frega el 90% de la capacitat. El conjunt del sistema Ter-Llobregat supera el 81%, i els embassaments catalans de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) estan pràcticament al 90%.

En definitiva, Catalunya arriba a l'estiu amb les reserves de les conques internes clarament per sobre del 75%, el nivell que es considera òptim per afrontar amb garanties la baixada de les reserves de l'estiu i que es calcula que, de mitjana, es redueix un 15% en un any normal (sense restriccions) a causa de la falta de pluges, la calor i l'augment del consum d'aigua de l'època. Però els experts avisen que hem viscut un episodi extremadament sec i que tot indica que es repetirà més d'hora que tard a causa de la crisi climàtica. Per tant, cal continuar fent un consum responsable de l'aigua i tenir un ull posat al futur per preparar-nos millor.

Compte enrere

"No hauríem de trigar gaire a tenir una sequera semblant o pitjor'', alerta en declaracions a l'ARA Vicent Altava, tècnic de recerca aplicada i modelització del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Tot i això, matisa que no és un escenari immediat, sinó que es produiria d'aquí uns anys o la dècada vinent, malgrat que aquestes situacions seran cada cop més freqüents.

El que més preocupa de les sequeres tan llargues i extremes com l'última, considerada la pitjor des que es tenen registres a Catalunya, és que el país acumula un dèficit hídric difícil de recuperar. A tall d'exemple, segons dades del SMC, el Montseny va deixar de rebre prop de 1.400 l/m² durant els tres anys de sequera. És una manca tan gran d'aigua que, tot i la gran quantitat de pluja que ha caigut en aquesta zona durant els últims mesos (més de 500 l/m² només al març), encara estem lluny d'equilibrar la balança, amb les conseqüències que això té en el territori. "Entrarem en un altre període sec abans que s'hagi compensat el dèficit hídric de l'última sequera'', assegura Altava.

Així, malgrat el bon moment que viuen les reserves, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) manté fermes les seves previsions d'augmentar l'aigua dessalinitzada i regenerada. A finals d'aquest any ja hi haurà 31 hectòmetres cúbics (hm³) de nou recurs gràcies a accions com la millora de la potabilitzadora del Besòs o la depuradora i potabilitzadora de Sant Feliu de Llobregat.

L'objectiu és clar: no dependre de la pluja en les sequeres del futur. I la previsió és que el 2029 es disposi de 280 hm² provinents de la dessalinització i la regeneració d'aigua i d'un millor aprofitament del riu Besòs; un recurs que cobrirà el 70% de la demanda d'aigua anual.

Durant el pitjor període de l'última sequera es va aconseguir que el 50% de l'aigua consumida fos dessalinitzada o regenerada, de manera que es va aportar un total de 300 hm³ addicionals. Segons fonts de l'ACA, sense aquests recursos i les restriccions, el maig del 2023, "els embassaments haurien quedat buits''.