Josep Lluís Armenter: “El Besòs aportarà més d’un 10% de l’aigua que beu l’àrea metropolitana”

BarcelonaJosep Lluís Armenter va arribar a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’octubre, quan els embassaments estaven al 28% de la capacitat i mig país continuava amb restriccions al consum. Ara plou, les reserves estan en la millor situació dels últims tres anys i la primavera es preveu generosa.

Estem sortint del túnel de la sequera?

— És una bona notícia tenir els embassaments al 50%, perquè vol dir que almenys el got està mig ple. Estem creixent, a diferència del 2022, que teníem aquestes reserves però de baixada, i tenim tota la primavera per endavant, amb unes prediccions bones. Però no tenim la bola de vidre i això ens fa ser prudents a l’hora d’aixecar restriccions. Hem fet un pas, però ens queda camí per arribar a la tranquil·litat hidrològica.

Hi ha zones que podrien sortir de l’alerta, però hi continuen. És un missatge per limitar el consum?

— La ciutadania i tots els sectors han estat exemplars. Ara ha plogut i també enviem un missatge obrint un cert marge per no ofegar més amb restriccions el sector agrícola i industrial. Afortunadament, si mirem les estadístiques, no és normal que al febrer o al març hi hagi la precipitació que hem tingut aquest any. Ara que haurien de venir les pluges habituals, esperem que puguem continuar fent la desescalada cap a una situació de normalitat. Però això ens ho dirà la climatologia.

Quin és l’escenari ideal per l’estiu?

— Que continuessin les pluges i hi poguéssim arribar amb una situació de normalitat. Un tercer episodi plujós portaria a una certa tranquil·litat i bones reserves a l’estiu, i així, que a la tardor poguéssim tornar-les a incrementar. Ara bé, els últims anys això no ha passat i no ens en podem refiar.

Deia que la gent ha estat exemplar. Quant ha baixat el consum?

— Barcelona està per sota dels 100 litres per persona i dia, que és el consum òptim segons l’OMS. En alguns casos s’ha reduït fins als 90. S’han integrat els hàbits i els consums domèstics han baixat dràsticament respecte a fa uns anys. La mitjana de Catalunya està en els 110, però a molts llocs d’Europa estan a 300 i als Estats Units, a 500.

El Govern ha dit que tirarà endavant totes les obres hídriques pendents, però en el passat es van ajornar per la tornada de les pluges.

— Tenim un full de ruta per potenciar la regeneració i la dessalinització i millorar les xarxes. Ara depenem en un 70% d’embassaments, rius i aqüífers. Si el 2030 hi ha una sequera, amb aquestes actuacions hem de ser capaços de capgirar percentatges. També tindrem unes xarxes en baixa –les que porten aigua a les llars– més eficients. Tenim una subvenció de 130 milions d’euros per millorar el rendiment hidràulic dels municipis. Molts no fan un control exhaustiu i algunes xarxes són antigues i de fibrociment, però amb les més de 800 actuacions de renovació, campanyes de recerca de fuites que no afloren a la superfície, telemesura i auditories a municipis amb més de 5.000 abonats, esperem reduir pèrdues.

Quanta aigua es pot salvar així?

— Uns 25 hectòmetres cúbics l’any, l’equivalent a mitja dessalinitzadora del Prat. A dades del 2024 tenim aproximadament un 7% de l’aigua no registrada que correspondria a fuites, però també hi ha usos urbans que no estan comptabilitzats perquè no es facturen, per frau o perquè els subcomptatge amb el pas del temps no registren tot el consum real. Fora de la sequera, tot això no ha estat una prioritat per a molts municipis. N’hi ha que tenen el rendiment per sota del 60% o inclús més baix. Els ajuts han de servir per acompanyar aquests governs.

En quin punt està l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la creació de la del Foix?

— Hi ha novetats. Dimarts es va signar un acord entre el ministeri de Transició Ecològica i l’empresa pública Acuamed per licitar el projecte i l’execució de l'ampliació de la Tordera. Això serà molt important, perquè podrem incrementar en 60 hectòmetres la capacitat de dessalinització. Segueix un tràmit paral·lel la del Foix, amb 30 hectòmetres cúbics més. I per a l’horitzó del 2032 s’executarà el projecte de la dessalinitzadora de l’Alt Empordà, una zona molt castigada, dependent d’aqüífers i de l’embassament de Darnius-Boadella, i amb una alta demanda turística i agrícola.

I està garantida l’energia per nodrir aquestes infraestructures?

— Això forma part d’un procés paral·lel del projecte i hi estem treballant coordinadament amb la Direcció General d’Energia per arribar a temps i tenir una alimentació elèctrica capaç de moure tot el sistema. No és un tema fútil: si ara tinguéssim l’ampliació de la Tordera, només podria funcionar un terç de la seva capacitat màxima.

La dessalinització continua funcionant a ple rendiment?

— Sí. Les dessalinitzadores han aportat 200 hectòmetres cúbics al sistema des del 2021. Això són dues vegades l’embassament de la Baells, un dels més grans. Però ja hem pogut desescalar-ne l'ús perquè disposem de més recurs natural i les màquines han de poder aturar-se per fer revisions. A més, el consum energètic de dessalinitzar triplica el de potabilitzar. L’aigua més cara és la que no es té, i aquestes plantes han de ser un complement en cas d’emergència, hem de tenir-les en cas que calgui. La del Prat no ha hagut d’estar a rendiment continuat fins a l’agost del 2022. Crec que no seria una bona pràctica tenir-la treballant al 100% si tenim el recurs natural garantit.

Podria actualitzar l'estat del gran projecte previst al Besòs?

— El Besòs ha de ser un pol rellevant d’aportació al sistema d’abastament com ja ho havia estat a finals del segle XIX. Amb la construcció de pous en la zona Llobregat i la planta de tractament de Sant Joan Despí tot això es va derivar cap al Llobregat, però ara tornem una altra vegada al Besòs, que ha estat durant dècades una claveguera a cel obert. Tant és així que Barcelona estava explotant uns pous fins a mitjans dels anys vuitanta, quan la contaminació va arribar tant a l’aigua superficial com subterrània. Fins que no van aparèixer noves tecnologies avançades de tractament no va ser possible recuperar aquesta aigua.

Quins plans més immediats estan en marxa?

— El Besòs té possibilitats de ser més explotat i ara s’està ampliant la infraestructura amb captacions addicionals, la recuperació del rec Comtal i l’aprofitament de l’aigua superficial. Això és una primícia: hi ha una planta pilot a l’escala industrial per produir 200 litres per segon d’aigua tractada a partir de l’aigua superficial que serà una realitat aquest any.

Acabarem bevent l'aigua del Besòs?

— Sí. És una obra que està molt avançada, pràcticament al 70% de la seva execució, i donarà 600 litres per segon més dels que ja proporciona, és a dir, més d'un 10% del que beu l'àrea metropolitana de Barcelona. Serà un recurs rellevant, ja que té una capacitat de 800 litres per segon. Ara en proporciona 200, però en quadruplicarà l'aportació.

Les aigües subterrànies estan contaminades, en alguns casos, per nitrats procedents dels purins. La UE ja ha fet tocs d’alerta. Hi ha cap pla per revertir-ho?

— Hi ha zones castigades i s'està fent una vigilància ambiental amb inspeccions i un acompanyament a les empreses per veure què s'ha de fer per descontaminar. També hi ha els plans de dejeccions ramaderes que pengen del departament d’Agricultura. Però no són temes només vinculats a les granges o les activitats ramaderes, sinó també a les benzineres per les filtracions de derivats del benzè.

El Col·legi d'Enginyers ha posat damunt la taula en diverses ocasions la interconnexió per tractar les xarxes hídriques de Catalunya com una de sola.

— Aquest Govern aposta per la regeneració, la resiliència i l’eficiència. Totes les actuacions que fem han d’aportar robustesa per un millor aprofitament i no ha entrat en joc la possibilitat de fer un transvasament o una interconnexió de xarxes. Hi ha un calendari que hem de seguir. 

A l'altra cara de la moneda de la sequera hi ha el risc d'inundació. Han crescut les àrees incloses a les zones de flux preferent, on les evacuacions són pràcticament impossibles?

— Des del 2010 l'ACA està desenvolupant la directiva europea de gestió de riscos d'inundació i ara estem actualitzant les zones de risc, els plànols, les mesures correctores... A partir de la DANA s'estan intentant accelerar les actuacions i no mirem els trams de riu, sinó les activitats que hi ha al voltant. N'hi ha de vulnerables, com càmpings, escoles, hospitals i geriàtrics. També estem molt coordinats amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, perquè la gestió del 50% del territori li correspon i, per exemple, el 90% dels càmpings en zona de flux preferent estan a la part de la Noguera, el Segre i la Vall d'Aran.

Saben quantes escoles, hospitals i residències de gent gran hi ha en zones de risc d'inundació?

— Aquest any tindrem aquestes dades.

El nou hospital de l’Ebre no té terrenys per ubicar-se perquè els assignats des de fa vint anys estan en zona inundable. Coneix més casos que podrien frenar-se? 

— Tenim diverses peticions d'ajuntaments per revisar infraestructures importants i ja ho estem fent, perquè no és només l'informe d'urbanisme o de turisme si pertoca, o d'educació si es tracta d'una escola. Ja érem rigorosos abans, però la DANA ha augmentat la sensibilitat.