De l'Ebre a la Muga: el pla dels enginyers per guanyar aigua en cas de sequera
L’Observatori de l’Aigua diu que el Govern "ja coneix" la seva proposta per connectar les xarxes de Tarragona, Barcelona i Girona
BarcelonaDesprés de tres anys de sequera greu, Catalunya respira certa tranquil·litat. Els embassaments han recuperat els seus nivells, les restriccions s’han relaxat i l’emergència ja no és imminent. L’Observatori de l’Aigua de Catalunya –que integra els col·legis professionals d’enginyers de camins, canals i ports; d'enginyers agrònoms; d'enginyers industrials i d'economistes– valoren positivament els avenços governamentals en la preparació de les infraestructures hídriques de cara a noves emergències, però també ha tornat aquest dijous a la càrrega amb la seva proposta estrella: la interconnexió de les xarxes hídriques a banda i banda del país, des de l'Ebre fins a la Muga, per redistribuir els recursos en funció de les necessitats de la població, la indústria i el sector agrícola. Un pla que, segons els impulsors, el Govern "ja coneix".
El projecte, conegut com a corredor de l'aigua, es basa en la creació d'una xarxa flexible i bidireccional que permeti respondre amb rapidesa a emergències hídriques. "Es tracta de tenir una xarxa flexible, aportant aigua quan faci falta als territoris que la necessitin", explica el degà del Col·legi d'Enginyers de Camins (CECCP), Pere Calvet. En definitiva, no es tracta d'un sistema de transferències fixes de volum d'aigua, sinó d'un mecanisme de suport puntual i reversible a tots els punts del territori.
De fet, l'Observatori prioritza tres actuacions que han de servir com a eix del futur corredor hídric català. La connexió entre el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es basa en un model de corredor hídric interconnectat, amb un cabal màxim de la connexió proposat d'1,5 m³/s. Una unió que pivotaria sobre el desenvolupament de la dessalinitzadora de Cunit –que reforçaria el subministrament al sud de la regió Metropolitana de Barcelona– i reduiria la dependència del riu Ebre a les comarques de Tarragona.
La segona connexió que proposen és la que anomenen ramal nord, que hauria de garantir l'abastament de les comarques de Girona, el Fluvià i la Muga, més propenses a patir els efectes de futures sequeres segons les projeccions del Servei Meteorològic de Catalunya. En episodis de sequera, com l'any passat i anterior, el sistema Sau-Susqueda-Pasteral pot arribar a mínims crítics i no existeix alternativa d’aigua potable. L'aposta de l'Observatori seria connectar aquestes conques amb la resta del sistema català, assegurant la continuïtat del subministrament. Aquests dos projectes costarien uns 600 milions d'euros.
L'ens és optimista i assenyala que un cop consolidats aquests dos eixos, es plantejarà aprofitar la modernització del canal d'Urgell per establir un enllaç amb Lleida. Aquesta tercera connexió, que remarquen que continua en estudi, permetria utilitzar excedents hídrics o de reg de les terres de Lleida com a reserva estratègica d’emergència per a zones del país en risc de sequera. Com en la resta d'interconnexions, insisteixen que no implicaria "cap transferència permanent d'aigua", sinó que seria un mecanisme puntual per "reforçar la solidaritat hídrica entre territoris".
Les dessalinitzadores, claus
En aquestes projeccions, la construcció de dessalinitzadores és un factor determinant perquè permeten donar la flexibilitat al sistema i que les connexions siguin realment bidireccionals. La Generalitat ha encarregat a l'empresa estatal pública Acuamed l'ampliació de la Tordera, que no entrarà en funcionament fins al 2030. Per una altra banda, està pendent d’aprovació la dessalinitzadora del Foix, que podria estar operativa a partir del 2031.
En aquest sentit, l'Observatori adverteix que encarregar les obres a Madrid pot comportar retards administratius, i reclama que en el futur es reforci la capacitat executiva pròpia del país. "Ara que no tenim l'emergència a sobre i que les actuacions a curt i mitjà termini estan enfocades és hora de plantejar-nos la xarxa en alta amb una visió 2050 prioritzant els criteris de sostenibilitat. Ho farem sense pressa, però sense pausa", afirma Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua del CECCP.
