Estudis recents mostren un creixement preocupant de les actituds masclistes entre el jovent de l’estat espanyol, un fenomen del qual s’ha fet ressò aquest diari en diverses ocasions (per exemple, el 15 de gener d’enguany, o el maig del 2023). Spain is different, certament, però en aquest tema, malauradament, no és tan diferent del seu voltant: un estudi molt recent de l’ONU mostra tendències molt similars prenent dades de set països occidentals (Àustria, Dinamarca, França, Polònia, Espanya, Suècia i els EUA). Per exemple, mentre que un 20% dels homes d’entre 35 i 55 anys es mostren d’acord o molt d’acord que “la tasca d’un home és guanyar diners, i la d’una dona cuidar la casa i la família”, aquesta xifra puja fins a un 31% entre els joves d’entre 16 i 34 anys. La fotografia és similar per a altres afirmacions, com ara “és més important per als nens que per a les nenes assolir una educació universitària”, “una dona no hauria de guanyar més que el seu marit” o “una dona hauria de tenir la llibertat de dir NO a les relacions sexuals amb el seu marit/parella”. Sistemàticament, els joves de 16-34 anys donen respostes més conservadores i masclistes que els adults de 35 a 55. I encara pitjor: si ampliem la mostra als 20 països de l’estudi (que inclou, entre d’altres, el Japó, l'Índia, el Senegal i les Filipines), les tendències són les mateixes: els joves (generació Z) són més masclistes que els adults (mil·lennials, generació X i boomers). 

Fa uns dies tots vam poder sentir com analistes i tertulians criticaven la manca d’encert de les enquestes sobre les eleccions nord-americanes, i fins i tot en qüestionaven la utilitat vistos els resultats. En aquest context, el dia 9 de novembre, al programa Planta baixa de TV3, Marina Garcés afirmava, fent-se eco d’aquest sentir generalitzat, que les enquestes són part d’un “sistema de coneixement que falla sistemàticament”, un sistema que, al “calcular i reduir a dada allò que passa […] no ens diu res que s'acosti a la realitat”. Finalment, deixava entendre que les ciències socials avui en dia són poc útils ja que “hem reduït el coneixement a allò que és predictible”. M’agradaria matisar aquestes afirmacions i explicar per què no s’ajusten del tot a la realitat.