Tot Portugal és una festa. La selecció capitanejada per Cristiano Ronaldo va fer història aixecant el primer títol internacional de Portugal, l'Eurocopa 2016, i tot el país s'ha bolcat amb els 23 campions. Des que han posat peu al terra de Lisboa se'ls ha tractat com a autèntics herois i durant tota la jornada s'han succeït les celebracions per la capital portuguesa.

Si sobre la gespa va ser una selecció defensiva, Portugal, la que va tancar amb triomf una Eurocopa en què va destacar el futbol defensiu. Fora, els incidents van tancar una edició marcada pels aldarulls i les baralles protagonitzades per les diverses aficions. Tot i la relativa pau viscuda en les últimes fases del torneig, durant la final van repetir-se els incidents, que van portar la policia local a dur a terme prop de mig centenar de detencions d'aficionats a la zona propera a la 'fan zone' instal·lada a prop de la Torre Eiffel.

El defensa de la Portugal campiona de l'Europa Pepe ha estat designat millor jugador de la final per la UEFA. El també central del Reial Madrid ha completat un gran partit, seriós, al costat de Rui Patricio. El gran protagonista, però, ha estat el davanter suplent Éder, que amb un potent xut des de fóra de l'àrea ha decidit l'espectacle.

"Marcaràs". Això és el que Cristiano Ronaldo va dir-li al davanter de la selecció de Portugal Éder António Macedo Lopes, autor del gol que ha sentenciat la final de l'Eurocopa davant la França de Griezmann abans de la pròrroga. "Em va dir que seria jo l'encarregat d'aconseguir la victòria. Em va donar aquesta força, aquesta energia", ha explicat.

Portugal ha guanyat l'Eurocopa en sorprendre els amfitrions, França, a Saint-Denis, en una final amb poc joc, però amb una pròrroga emocionant (1-0). Els portuguesos s'han tret l'espina de la final perduda l'any 2004 a casa, conquerint el torneig gràcies a un gol d'Éder, un davanter suplent nascut a Guinea Bissau, a la segona part de la pròrroga. La fita portuguesa s'ha aconseguit sense Cristiano Ronaldo, lesionat als 20 minuts de joc. França ha acabat plorant després de desaprofitar les seves ocasions, però l'equip de Deschamps no ha trobat el seu millor joc.

La Policia francesa ha hagut d'actuar al costat de la Torre Eiffel durant la celebració de la final de l'Eurocopa entre les seleccions de França i Portugal. Els agents, incapaços d'aturar els ultres gals, que han actuat davant de la 'fan zone' de l'organització, han utilitzat gasos lacrimògens per controlar la situació.

Cristiano Ronaldo s'ha lesionat al minut 5 de la final de l'Eurocopa que enfronta les seleccions de Portugal i França. El també jugador del Reial Madrid s'ha queixat d'un cop al genoll després d'un xoc amb el francès Payet. Tot i intentar seguir jugant, el capità del conjunt de Fernando Santos ha hagut d'abandonar el terreny de joc abans d'arribar al minut 30 de partit mig plorant i davant l'ovació de tot l'estadi de Saint-Denis.

Quan Raphaël Guerreiro tenia dos anys, a tot just cinc quilòmetres de casa seva es va començar a construir l’Estadi de França, escenari avui de la final de l’Eurocopa. Guerreiro va créixer a Le Blanc-Mesnil, un municipi sobrevolat pels avions que aterren a l’aeroport Charles de Gaulle, al nord de París. Aquest jove francès jugarà avui a Saint-Denis la primera final de la seva carrera als 22 anys, no gaire lluny de la seva casa natal. Però no ho farà amb França. Ho farà amb la samarreta de Portugal.

Les fronteres europees s'estan convertint de mica en mica en tràmits polítics, moltes persones disposen de més d'un passaport i l'emigració cap a Europa és el pa de cada dia. Els estats europeus són multiculturals, i l'Eurocopa n'ha estat una bona mostra. França, l'amfitriona, i Portugal compten entre els seus seleccionats amb deu o més jugadors nascuts, o amb arrels, en altres estats.

“No passaran” va ser el càntic que va popularitzar el comandant francès Robert Nivelle davant dels seus soldats quan, el 1916, els exèrcits francesos i alemanys lluitaven en una cruenta batalla, la de Verdún, dins del marc de la Primera Guerra Mundial. Cent anys després, liderada per un petit però valuós i sorneguer referent anomenat Antoine Griezmann, França va tornar a resistir en una batalla contra Alemanya (0-2), aquest cop futbolística, que la condueix a la final de l’Eurocopa. La seva final. La que enfrontarà França i Portugal el proper diumenge a Saint-Denis.

Antoine Griezmann val el seu pes en or. Contra Alemanya, ha tornat a demostrar el que fa temps que reivindica a la Lliga: és un jugador únic, singular, capaç de posar-se a tot un equip a les esquenes i de conduir una selecció replegada i defensiva a la final de l'Eurocopa després d'eliminar, ni més ni menys, que a la vigent campiona mundial. Dos gols de Griezmann han servit per derrotar una poderosa Alemanya (0-2) que tot i firmar un gran partit, marxa a casa amb la sensació d'haver caigut contra un sol jugador. Però no un jugador qualsevol. Un que presenta la seva candidatura a disputar-li la Pilota d'Or a Cristiano Ronaldo, amb qui s'enfrontarà aquest diumenge en la gran final. Portugal i França volen somiar a París.

Cristiano Ronaldo tindrà la gran oportunitat de la seva vida el proper diumenge. El jugador nascut a l’illa de Madeira podrà lluitar per donar-li a Portugal el primer títol internacional de la seva història, després de derrotar els gal·lesos per 2-0 a Lió.

Quan Alemanya i França surtin dijous al camp (21h, T5), ho faran coneixent a qui s'haurà d'enfrontar a la gran final de l'estadi de Saint-Denis del proper diumenge. Amb aires de final anticipada els dos equips reeditaran un clàssic europeu que, en fases finals, s'ha produït fins a cinc vegades prèviament, amb un sol triomf francès, el 1958. La teòrica superioritat alemanya, per història, per palmarès i per arribar a l'Eurocopa com a campiona mundial, està en dubte a causa del bon moment dels francesos que, en aquesta competició, han anat clarament de menys a més.

La Gal·les de Gareth Bale, gran debutant, o la Portugal que viu a base de capítols de supervivència de Cristiano Ronaldo. Només una de les dues seleccions superarà la semifinal d'aquest dimecres de l'Eurocopa de França (21.00 hores, T5), la primera, i aconseguirà la classificació per a la somiada cita de diumenge a Saint-Denis.

Més de 1.000 detencions posen en evidència que alguna cosa ha fallat en el vessant organitzatiu de l'Eurocopa. La competició no ha arribat en el millor moment per a França. El país es trobava en estat d'alerta després dels atemptats jihadistes que van sembrar el caos pels carrers de París el novembre passat. La por de més atemptats va posar en alerta tot el mecanisme de defensa de l'estat. Aquesta prudència, però, va deixar massa descuidat un altre factor de risc que sempre acompanya els grans esdeveniments esportius: els 'hooligans'. L'arrencada de la competició venia marcada per un primer partit d'alt risc: a Marsella s'enfrontaven Anglaterra i Rússia.

No tots els contes acaben bé. N’hi ha que acaben aparentment de manera abrupta i cruel. Aquest va ser el destí de la selecció d’Islàndia, que durant aquestes últimes dues setmanes s’ha guanyat l’admiració i el respecte del món del futbol. França va tenyir de negre l’última pàgina d’aquesta bella història, golejant 5 a 2 el seu rival gràcies a un primer temps impecable de la selecció amfitriona. Amb el pas del temps, però, el relat recuperarà la seva èpica, la història agafarà una nova dimensió, posant en el seu lloc la gesta dels islandesos, que marxen de l’Eurocopa després de caure golejats contra un equip que ha anat de menys a més en aquesta competició.

Del ferotge duel de quarts de final entre Alemanya i Itàlia, molts esperaven que en sortís el pròxim guanyador de l’Eurocopa, i després de 120 minuts de discussió futbolística de molta riquesa estratègica però poca concreció ofensiva, el partit es va resoldre a favor dels alemanys als penals. La tanda, teòric súmmum del tacticisme, va ser una cadena d’errors de Zaza, Müller, Özil, Pellè, Bonucci, Schweinsteiger i un últim, de decisiu, de Darmian. Ara Alemanya es veurà les cares amb el guanyador de l’Islàndia-França que tanca la ronda de quarts.

De la mateixa manera que no hi ha una única manera d'interpretar un partit, tampoc existeix una única manera de viure l'Eurocopa. Per a alguns, pot ser la competició que marqui una nova tendència futbolística –i més aviat està decebent tàcticament–, i la segueixen amb ganes de valorar el potencial de les seleccions que arriben amb millor forma. Per a d'altres, és el parèntesi fins que torni el dia a dia de clubs i la van veient passar a ritme de 'highlights'. En aquesta línia, aquesta edició a França s'ha convertit en un curiós i estrany brot de nostàlgia. En una mena de mirada al passat per reconnectar amb alguna cosa que torni a portar a terreny pròxim l'actualitat que, ara, pot semblar una mica llunyana. Quaresma, Weiss o Gudjohnsen són alguns dels noms propis que França ha tornat a posar a l'aparador de l'aficionat del Barça o de l'Espanyol.

La sorprenent Islàndia és tot passió i s’ha guanyat l’afició neutral amb el seu carisma i empenta. La seva última gesta, eliminar Anglaterra als vuitens de final, ha acabat de fer grossa la bola que està il·lusionant el país des del debut al torneig i que visualitza èxits encara més grans. Avui (21 h, Telecinco) toparà contra l’amfitriona França, que no ha generat la mateixa comunió en els partits anteriors però que continua sent una de les favorites per alçar l’Eurocopa. La seva Eurocopa.