El conseller Jordi Turull ha reiterat la necessitat que Carles Puigdemont sigui investit com a president. "Comparteixo amb Marta Rovira que hi ha d'haver realisme, no ens estem tirant els plats pel cap com a alguns els hi agradaria creure, però el realisme és investir Puigdemont", ha afirmat per treure ferro a les declaracions de la secretària general d'ERC, que dissabte demanava realisme en la investidura. "La naturalesa de Junts per Catalunya era restituir el president i les institucions catalanes i des de l'estat no ens diran qui serà o no el president de Catalunya" ha anotat el diputat electe de JxCat en una entrevista a 'Els matins' de TV3.

El vicesecretari de política autonòmica i local del PP, Javier Arenas, ha considerat aquest diumenge que el candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, no és "un candidat, és un esperpent", i ha negat que pugui governar Catalunya "per telèfon".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, creu que la formació taronja encara "és a temps" d'aconseguir la presidència de la mesa del Parlament, que es constitueix dimecres. "En aquest moment, amb els que hi ha a la presó i els fugits, podem lluitar per la presidència de la mesa", ha afirmat en una entrevista publicada aquest diumenge al diari 'El País'. En l'àmbit estatal, Rivera ha assegurat que es veuria capaç de formar govern amb gent del PP i del PSOE, perquè ja hi té acords. Així ho ha manifestat després de l'enquesta de Metroscopia publicada divendres pel mateix rotatiu que donaria la victòria a Cs en unes noves eleccions espanyoles.

El portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament, Antoni Castellà, ha proposat aquest dissabte un relleu continuat dels càrrecs encausats del Govern i de la mesa. "No ho afirmo, però podríem valorar posar gent que no tingui cap procés judicial obert al capdavant de la política catalana. I no només una línia, sinó dues, tres o les que faci falta", ha assenyalat Castellà en una entrevista al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio. Sobre la possibilitat que el relleu hagi de ser constant a causa de repetides imputacions, Castellà ha assegurat que "tot dependrà del govern espanyol". "Què encausarem, milers de persones? Això és generar un conflicte enorme i la decisió de generar-lo serà de l'Estat, no nostra", ha defensat el portaveu de Demòcrates, que també ha afirmat que és "ridícul" voler impedir una investidura telemàtica "en ple segle XXI". "No som en un debat tècnic, sinó en un debat polític", ha sentenciat Castellà.

La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat obrir un expedient sancionador contra el diari 'Abc' per haver publicat el dia 20 de desembre, coincidint amb la jornada de reflexió de les eleccions del 21-D, una entrevista a la cap de llista de Ciutadans en aquells comicis, Inés Arrimadas, que, a més, era la protagonista absoluta de la portada del diari, amb una fotografia a primer pla a tota pàgina.

Carles Puigdemont serà el candidat a la investidura, tot i els dubtes legals que comporta haver-la de fer a distància. ERC ha acceptat que l’única opció de pacte amb JxCat passa per arribar fins al límit amb la interpretació del reglament del Parlament i intentarà una investidura no presencial que saben que portarà a un nou xoc amb l’Estat. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, va encapçalar la delegació d’ERC que dimarts a la nit es va reunir a Brussel·les amb el president a l’exili, tal com van avançar ahir RAC1 i Catalunya Ràdio. Esquerra s’ha posat en mans dels seus advocats perquè interpretin quin és el marge legal que hi ha perquè Puigdemont delegui en un altre diputat la lectura del seu discurs d’investidura -l’opció que guanya pes- o perquè expliqui el pla de govern per videoconferència. Segons ERC, esperaran el dictamen dels seus serveis jurídics abans de prendre una decisió definitiva, tot i que comencen a assumir que s’optarà per una d’aquestes dues alternatives.

Junts per Catalunya i ERC han tancat un acord per intentar la investidura de Carles Puigdemont a distància. El president del Govern i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, es van reunir aquest dimarts a la nit a Brussel·les amb el futur de la legislatura a les mans. De moment, però, no han transcendit els detalls d'un acord del que només se sap que hi haurà majoria independentista a la mesa del Parlament i que Puigdemont serà el candidat que designarà el futur president del Parlament (que serà d'ERC) per ser investit.

El diputat electe i conseller de Justícia cessat per l’Estat, Carles Mundó, renuncia a l’acta de diputat i al seu escó al Parlament, aconseguit en les últimes eleccions del 21-D en concórrer com a número 5 de la llista d’ERC per Barcelona. En declaracions a l’ACN, Mundó ha assegurat que la decisió implica el seu retorn a l’advocacia, que exercia abans d’aterrar a la vida política. Aquesta renúncia no implica, però, desvincular-se del seu partit, ERC, amb el qual afirma que seguirà mantenint un ferm “compromís”. Mundó emmarca la decisió en un àmbit de motius estrictament “personals”, i la seva renuncia provocarà que Gerard Gómez del Moral torni al Parlament com a diputat d’Esquerra Republicana.

Els consellers Jordi Turull i Josep Rull s'han desplaçat aquest dilluns a les presons d'Estremera i Soto del Real (Madrid) per visitar el vicepresident del Govern Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ho han anunciat a través dels seus comptes de Twitter. "Dia emocionalment dur", ha dit Rull: "Els traslladem tot el suport, escalf i solidaritat que s'està vivint a Catalunya".

El portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha recordat aquest dilluns a Antena 3 que Carles Puigdemont "es va comprometre a tornar" de Brussel·les després de les eleccions, i ha assegurat que Oriol Junqueras és l'alternativa al cap de llista de Junts per Catalunya. "Si el president no pot ser-ho és lògic que el vicepresident ho sigui, i tenim informes d'advocats externs a qualsevol partit polític que indiquen que Junqueras podria exercir el seu dret com a diputat i president", ha sentenciat.

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha assegurat en una entrevista a 'El País' que esperarà a veure si el bloc independentista fracassa en les negociacions per formar Govern per plantejar "una alternativa" liderada per Ciutadans. Aquesta "és l'estratègia més intel·ligent per al constitucionalisme", ha assegurat Arrimadas. "Ells són els que han decidit ficar a les seves llistes gent que arrossega gravíssims delictes, i gravíssimes imputacions", ha dit: "Si no en són capaços, i hi ha moltes possibilitats que no ho siguin, nosaltres tindrem l'obligació de plantejar una alternativa, és clar que sí, però quan toqui". En aquest escenari, Arrimadas s'ha preguntat què farien els comuns: "Han dit per activa i per passiva que votaran que no a la meva investidura, però ja ho veurem... Si queden cinc dies per convocar unes segones eleccions i només amb una abstenció es pot tirar endavant una investidura, ja veurem si ells al final segueixen votant que no".

En el primer discurs de Cap d'Any que un president de la Generalitat fa des de l'exili des de la restauració de la democràcia, Carles Puigdemont ha evitat parlar del seu futur polític i ha tornat a instar el govern espanyol a dialogar per trobar una sortida negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Amb l'aval de la victòria independentista a les eleccions del 21 de desembre i la impossibilitat que les forces constitucionalistes presentin una alternativa de govern, Puigdemont ha reclamat al president espanyol, Mariano Rajoy, "reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya".

La diputada electa de Junts per Catalunya (JxCat) al Parlament, Elsa Artadi, ha rebutjat avui qualsevol opció que no sigui investir el candidat de la seva formació, Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat, de manera que no contempla investir el candidat d'ERC, Oriol Junqueras. En una entrevista de RAC1, Artadi ha assegurat que, al seu parer, el president de la Generalitat és Puigdemont i que els resultats de les eleccions del 21 de desembre mostren la voluntat de la població catalana de tornar-lo a investir.

Mariano Rajoy no és el millor fent pronòstics. Va deixar el 2016 assegurant que la inestabilitat política s'havia acabat a Espanya, i va marxar de vacances aquest estiu convençut que no hi hauria 1-O. Aquest divendres ha comparegut des del saló solemne dels tapissos a la Moncloa per fer balanç d'aquest 2017, un any "extraordinàriament difícil amb moments d'alta tensió", segons ha assegurat només començar el discurs en referència al Procés.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'han reunit per sorpresa aquest dijous al matí a la Moncloa durant una hora i mitja per analitzar els resultats del 21-D. Els dos han coincidit que el futur Govern "ha de respectar la Constitució i complir les lleis democràtiques amb l'objectiu de recuperar la convivència", segons han explicat fonts del partit taronja. Ja en roda de premsa des del Congrés, el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha assenyalat que han arribat a un "acord" per "preservar la gestió dels serveis públics fins que hi hagi govern a Catalunya". És a dir, mantenir l'article 155 de la Constitució, res fora del que ja estava pactat.

Les negociacions per a la formació d'un nou govern encara estan aturades, però els partits ja han iniciat els contactes per constituir la mesa del Parlament. Aquest dijous al matí el número 2 de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha reivindicat la presidència de la mesa per al seu partit: "El més democràtic seria que una persona de Cs presidís el Parlament, ja que és el partit que ha guanyat les eleccions en vots i escons", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. En la mateixa intervenció, Carrizosa ha recordat que seria "il·legal" investir Carles Puigdemont president per via telemàtica. Carrizosa ha plantejat la possibilitat que José María Espejo-Saavedra presidís el Parlament quan ha dit que "estaria plenament capacitat" per fer-ho, però ha afegit: "Encara no estem parlant de noms".

La meitat de les comarques de Tabàrnia tenen majoria independentista, cosa que desmunta la tesi de l'unionisme que la zona que uneix Barcelona i Tarragona és partidària que Catalunya segueixi vinculada a Espanya. A les comarques de l'Alt Camp, l'Alt Penedès, el Baix Camp, el Maresme i el Vallès Oriental, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP superen en vots la suma de Ciutadans, PSC i PP. En tres d'elles ho fan, a més, superant el 50% dels vots, com al Maresme, on els independentistes arriben al 52,35% dels vots i treuen gairebé tretze punts als constitucionalistes, que es queden amb un 39,87% dels sufragis. Les diferències més grans entre els dos blocs es donen a l'Alt Penedès amb un 61,98% de vot independentista per només un 30,9% d'unionista i a l'Alt Camp, on els independentistes s'enfilen també fins al 61,57% de suport davant del 32,83% de ciutadans que defensen la unitat d'Espanya. Al Vallès Oriental, l'independentisme no arriba a la meitat dels vots (47,51) però supera amb quatre punts el bloc unionista (43,29) en unes xifres molt similars a les que es donen al Baix Camp, on JxCat, ERC i la CUP obtenen el 48,2% de suport davant del 45,58% que assoleixen Cs, PSC i PP.