“Descriuen un canvi en l’actitud, sobretot per la seva manera de vestir, el seu tracte amb les dones i els seus hàbits en el temps d’oci”. Els que fan aquesta descripció són els familiars dels nou joves de Ripoll que, juntament amb l’imam Abdelbaki es-Satty, formaven la cèl·lula terrorista que fa un any va atemptar a Barcelona i Cambrils. Els familiars ho van relatar als Mossos d’Esquadra els dies després dels atacs del 17 i el 18 d’agost, però no consta que abans ho haguessin explicat a la policia.

Taxistes de les cinc associacions professionals de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han sumat aquest dissabte als actes d’homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes del 17-A. Ho han fet amb una marxa lenta des de la plaça Urquinaona fins a la Rambla, que ha culminat amb una ofrena floral i parlaments a l’alçada del mosaic de Miró. Una quarantena de taxis han marxat lentament des del punt d’origen amb cartells que recordaven els noms de les víctimes dels atemptats i d’altres que resaven “Ha passat un any. No tenim por”. El portaveu d’Élite Taxi, Tito Álvarez, ha destacat en declaracions a l’ACN “el compromís” dels taxistes i del conjunt de servidors públics en aquell dia negre. “No ho sabem, però les persones tenim alguna cosa dins que ens fa reaccionar en aquestes situacions extremes”, ha expressat.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, han protagonitzat un moment de crispació abans de començar l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Cambrils i Barcelona, tan bon punt ha arribat la comitiva del president de la Generalitat. Han topat després que el dirigent popular hagi retret al cap de l'executiu català el seu discurs d'aquest divendres a Lledoners, quan va cridar a "atacar l'estat espanyol injust".

Sense parlaments polítics, amb les víctimes i les seves famílies a primera fila. Així va fer memòria Barcelona dels atemptats que fa un any van acabar amb la vida de 16 persones i van deixar 150 ferits. El caos que va esclatar aquella tarda es convertia ahir en homenatge: a les víctimes, i també als treballadors dels serveis d’emergències i dels cossos policials que van haver de gestionar l’horror en les primeres hores i dies. I la solidaritat amb les persones que van perdre la vida va tornar a omplir la Rambla de flors.

Les crides d’última hora a deixar de banda la picabaralla política, fetes tant pel president de la Generalitat, Quim Torra, com per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no van servir de res. Tot i les precaucions amb què s’havia preparat l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A -evitant els parlaments institucionals i deixant tot el protagonisme a les víctimes-, el context polític que viu Catalunya va ser ben present en la commemoració del primer aniversari dels atacs a la Rambla. Com ara fa un any en la manifestació de condemna als atemptats, el record a les víctimes va haver de conviure amb la picabaralla entre partidaris i detractors del rei Felip VI, epicentre un cop més de la polèmica.

Un monòlit de marbre recorda a Vilafranca del Penedès, des d’aquest divendres, l’única víctima dels atemptats del 17-A que no va morir per l’atac de la Rambla ni pel de Cambrils. Es tracta de Pau Pérez, el vilafranquí de 34 anys a qui va apunyalar Younes Abouyaaqoub quan li va robar el cotxe per fugir de Barcelona després de cometre l’atropellament múltiple. La pluja que va caure a la capital de l’Alt Penedès no va ser obstacle perquè dos centenars de veïns acompanyessin la família de Pérez. “Era una persona molt especial i l’homenatge l’hauria merescut més enllà del seu desenllaç tràgic”, va assegurar un dels seus amics, Roger Vives, segons informa l’ACN.

El record en l’espai públic de les víctimes d’un atemptat és una qüestió delicada i que cal tractar amb cura perquè no es produeixi cap efecte no desitjat: l’artista nord-americà Jeff Koons va donar una escultura a la ciutat de París per homenatjar les víctimes dels atemptats del 2015 i el 2016, una mà amb un ram de tulipes que fa 10 metres d’alçada, però fa mesos que les autoritats no saben on posar-la. Jeff Koons deia que les flors representen “la vida que continua”, i la mà, “l’acte d’oferir”, però així i tot, les autoritats franceses van recordar les víctimes amb la contenció d’una sèrie de plaques amb els noms de les víctimes als llocs dels fets i actes solemnes durant el primer aniversari de l’atemptat. A Barcelona també s’ha optat per no construir un monument i instal·lar una “senyalització memorial” que estarà integrada en la reforma de la Rambla, l’avantprojecte de la qual es presentarà després de l’estiu. Segons fonts municipals serà “un element recordatori que evocarà l’atemptat, les víctimes i la solidaritat dels ciutadans”.

La pluja porta el silenci incorporat. Com si hagués rebut l’avís que la necessitàvem per foragitar les misèries del matí, compareix majestuosa poc després del migdia per xocar amb vehemència contra les rajoles ondulades de la Rambla, colpides des que fa just un any una furgoneta sinistra va serpentejar-hi durant uns minuts que encara retronen a la memòria. Són les mateixes rajoles que fa unes hores he vist petonejar amb la mà al Javier, el pare del Xavi, el nen de Rubí que va perdre-hi la seva petita vida. He vist els familiars de les víctimes a través dels vidres del bus que els transportava des del Pla de l’Os fins a la plaça Catalunya. Els familiars que van perdre persones molt estimades i que han hagut de sentir, a molts pocs metres del terra on van quedar esteses sense vida, crits d’humans adults bramant “ Viva España! ”, “ Viva el rey! ” i “ Viva la Guardia Civil! ” Persones tristes, ploroses, commogudes, persones que desitjaven ser molt lluny d’allà, que volien amagar-se, fondre’s, quedar-se tancades a casa. Però eren allà.

No tenen ganes de parlar. És un matí difícil. Comerciants, quiosquers i floristes de la Rambla encara tenen molt present el record dels atemptats del 17 d’agost. Tant és així que el Juan Salmeron, venedor d’una botiga de records al bell mig de la Rambla, té les mateixes sensacions que l’endemà dels atemptats. No sembla que hagi passat un any. “Ho tornes a viure tot: la furgoneta, el silenci de després... Millor no recordar-ho gaire”, admet. La Bàrbara treballa en una parada de flors pròxima i s’ha llevat reticent a tornar a recordar-ho tot. “Però com que la ciutat es bolca i t’abraça et sents acompanyat, i veure com la gent s’estima aquesta ciutat és la part positiva de tot plegat”, assegura.

El govern espanyol es pregunta si la pancarta contra el rei penjada a la plaça Catalunya no dificultava la vigilància des de les finestres de l'acte de reconeixement a les víctimes un any després de l'atemptat. Per això la delegada accidental del govern, Montserrat García Llovera, ha enviat una carta al director general dels Mossos, Andreu Joan Martínez i Hernández, i al comissionat de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, demanant-los explicacions.

Aquesta matinada ha aparegut penjada una pancarta de rebuig a la presència de Felip VI als actes d'homenatge pels atemptats del 17-A. Segons l'advocada dels activistes, els Mossos l'han intentat despenjar, tot i que no ho han fet. Finalment, els mateixos activistes l'han despenjat cap a les 15 h.

Els actes d'homenatge a les víctimes dels atacs terroristes del 17-A han quedat ennuvolats per la polèmica presència del rei Felip VI. La barreja de banderes i proclames promonàrquiques en contraposició amb la marxa dels Comitès de Defensa de República (CDR) ha originat picabaralles i escenes de tensió, amb enfrontaments verbals i empentes.

El cap de la unitat de lluita contra el terrorisme internacional de la Guàrdia Civil, el tinent Francisco José Vázquez, que ha dirigit la investigació sobre el 17-A al cos, ha reconegut aquest divendres que va faltar coordinació policial perquè els models que hi ha "són imperfectes". Tot i això, ha assegurat que aquesta mancança no va ser "rellevant" pel que fa als atemptats, o sigui, que una coordinació més eficaç tampoc no els hauria evitat.

Tot i que en l'homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils no hi ha hagut parlaments (l'objectiu era cedir el protagonisme als que van patir el terrorisme en primera persona i les seves famílies), la majoria de partits han atès els mitjans al tancament de l'acte. En atenció als periodistes, Ciutadans i PP han recuperat la polèmica sobre la presència del rei Felip VI a Barcelona i han criticat la presència d'una gran pancarta col·locada per diversos activistes (els partits independentistes i les entitats sobiranistes se n'han desmarcat). En canvi, han evitat criticar els nombrosos visques al rei que s'han sentit al bell mig de la plaça Catalunya mentre transcorria l'homenatge a les víctimes. Mentre els Mossos d'Esquadra han impedit a diverses persones que entressin al recinte on se celebrava l'homenatge amb cartells antimonàrquics –tal com ha confirmat l'ARA–, diverses persones han pogut exhibir lliurement a l'acte símbols de Tabàrnia i banderes espanyoles.

Un any després dels atemptats del 17 d'agost, una de les principals absències en els actes de record a les víctimes és la de qui aleshores era conseller d'Interior, Quim Forn. Empresonat a Lledoners per l'1-O, el seu lloc a la comitiva oficial de la Generalitat l'ha ocupat la seva esposa, Laura Masvidal, que al costat del president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebut les autoritats espanyoles quan arribaven a plaça Catalunya.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha respost a la petició del conseller d'Interior, Miquel Buch, que li demanava l'accés dels Mossos a la base de dades del CITCO arran del desconeixement del cos dels antecedents de l'imam de Ripoll. Grande-Marlaska ha dit que els Mossos tenen "accés directe" a la base de dades del CITCO, però que hi ha "un problema tècnic que els impedeix accedir-hi perquè la seva base no és "compatible". "No és un problema polític, sinó tècnic", ha assenyalat. Ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què ha deixat en mans dels jutges l'aclariment dels fets del 17-A.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha garantit aquest divendres que "el món sempre trobarà Catalunya en la lluita per la defensa de la democràcia i els valors de la pau i la llibertat". Així ho ha dit en el marc de la declaració institucional del Govern amb motiu del primer aniversari dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils, en què ha reivindicat el país com a "terra d'acollida" i com una "societat integradora i valenta, disposada a combatre la barbàrie i la intolerància". "La democràcia sempre doblega el terror i la barbàrie", ha afegit.

“Em truquen d’El Corte Inglés dient que s’han sentit trets. El responsable pregunta que què fa. ¿Abaixa les persianes o les deixa obertes?”. Segons de silenci. És una de les decisions crítiques que el caporal de Mossos d’Esquadra, Albert Leal, va haver de prendre des de la sala conjunta de comandament de la policia catalana. El 17 d’agost hi havia molt soroll i poques certeses. “Que no tanqui”, va respondre.