El 20 de setembre del 2017 va marcar un punt d’inflexió en el Procés i va suposar el primer tast de la repressió que el govern espanyol de Mariano Rajoy estava disposat a exercir. També va ser la primera demostració de la capacitat de resposta de l'independentisme. Fins al 2 de novembre repassarem diàriament els fets que van suposar un canvi en la història contemporània del nostre país.

A Madrid queden poques banderes espanyoles als balcons. I les que segueixen onejant han perdut color dotze mesos després de l’efervescència rojigualda als carrers de la capital espanyola. Fa un any, la circumval·lació de la M-30 des d’Atocha fins a Chamartín era una línia infinita de banderes espanyoles. En alguns edificis se n’hi podien comptar tranquil·lament vint. El nacionalisme espanyol va sortir de l’armari i molts ciutadans van veure en la bandera la manera de defensar-se contra qui consideraven que amenaçava la unitat d’Espanya.

La informació que tenien els Mossos d’Esquadra sobre la manifestació de dilluns per reivindicar l’1-O, amb final davant del Parlament, no era suficient per preveure els aldarulls que hi va haver. Això hauria fet que el dispositiu resultés insuficient. Això és el que, segons els sindicats del cos, ha reconegut avui el cap dels Mossos, Miquel Esquius, en una reunió amb els representants de la plantilla. També hi era el director general de Policia, Andreu Martínez, que s'ha resistit més al 'mea culpa' però que al final l'ha compartit amb la boca petita, segons fonts sindicals presents en la reunió.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat formalment comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre el dispositiu dels Mossos d'Esquadra d'ahir al Parlament, durant la manifestació per reivindicar "el compliment del mandat de l'1-O", i dissabte al centre de Barcelona, durant la protesta d'una associació de policies espanyols a la mateixa hora que una d'antifeixista. Les dues convocatòries van acabar amb aldarulls i càrregues policials i una allau de crítiques: per a alguns sectors el dispositiu era insuficient i per a d'altres es va reprimir la llibertat dels manifestants. Per això Buch, aquesta tarda, després d'una roda de premsa del seu director general de Policia, Andreu Martínez, que no ha tancat la crisi, ha anunciat per Twitter que ell mateix donarà explicacions davant els diputats.

La fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, s'ha compromès aquest dimarts a "actuar amb la contundència necessària" en contra dels incidents d'ahir als carrers de Barcelona coincidint amb l'aniversari de l'1-O. En declaracions als periodistes després de l'obertura de l'any militar a Madrid, Segarra no ha volgut entrar a valorar les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, i ha dit que està "a l'espera de rebre els atestats dels Mossos". Un cop es rebin, valoraran "des de la perspectiva del Codi Penal totes les actuacions que es van produir desgraciadament durant el dia d'ahir i que van trencar la convivència de tots els catalans".

La tensió als carrers i les càrregues dels Mossos d’Esquadra van tancar una jornada de reivindicació pel referèndum de l’1 d’Octubre en què les crítiques al Govern van ser nombroses. Marcada per les jornades prèvies, amb l’actuació dels antiavalots contra els independentistes que dissabte intentaven boicotejar la manifestació del sindicat policial Jusapol, la marxa que ahir al vespre va recórrer el centre de Barcelona va acabar amb incidents amb la policia. També se’n van registrar a Girona i Lleida. Segons el balanç del SEM fet públic aquest matí, els serveis d'emergències mèdiques van atendre 43 ferits lleus, la majoria dels quals eren agents dels Mossos. Cap dels atesos va necessitar ser traslladat a un centre sanitari.

“Soc innocent, estic aquí perquè soc un pres polític”. És Raül Romeva i ho va verbalitzar ahir en una entrevista al diari britànic The Times, però podria ser qualsevol dels nou presos polítics distribuïts en diversos centres penitenciaris catalans. Romeva és una de les cares més visibles de l’1-O. És qui va donar la cara davant la premsa internacional i qui, acompanyat de l’aleshores vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i del conseller de Presidència, Jordi Turull, va presentar la primera de les urnes que es farien servir en el referèndum. Faltaven 48 hores per a l’1 d’octubre del 2017 quan tots tres van revelar un dels secrets més ben guardats durant mesos.

“El nostre horitzó és la República, no ens conformarem amb menys”, advertia ahir un dels membres del CDR de Sant Julià de Ramis (Gironès) al president Quim Torra, i a la resta de consellers, en un discurs sense concessions en què va reclamar fer efectiu el mandat de l’1-O. Durant l’acte institucional en record de l’actuació policial d’ara fa un any en aquesta localitat, l’organització independentista va demanar no supeditar la lluita antirepressiva a la materialització de la República. “Ni un pas enrere amb el xantatge que es fa amb els nostres ostatges”, va afegir sota l’atenta mirada de la plana major de l’executiu i també del president del Parlament, Roger Torrent.

El PP i Ciutadans van celebrar ahir el primer aniversari de l’1 d’Octubre accelerant el pas en la seva batalla per liderar la lluita contra l’independentisme. Tant Pablo Casado com Albert Rivera es van aferrar a les paraules en què el president de la Generalitat, Quim Torra, encoratjava els CDR a “continuar pressionant”, per exigir a Pedro Sánchez que apliqui el 155 immediatament, amb més força i sense data de caducitat. El líder popular, a més, va demanar il·legalitzar el PDECat i ERC si “animen la violència”, com segons ell fan ara els partits independentistes.

Després que el president de la Generalitat, Quim Torra, animés els Comitès de Defensa de la República (CDR) a “seguir pressionant” el Govern al carrer perquè apliqui el resultat de l’1-O, el rebuig per part dels partits constitucionalistes va ser inequívoc. Des de Ciutadans fins al PSC passant pel PP van acusar el president de ser el “cap” dels CDR i van exigir-li que faci costat als Mossos d’Esquadra després que dissabte hi hagués tensió amb els independentistes arran de la manifestació de Jusapol en solidaritat amb els agents que van reprimir l’1-O, i que ahir es repetís la mateixa escena en diferents mobilitzacions dels CDR a Catalunya.

Quim Torra viurà avui el seu primer debat de política general en un dels moments més difícils de la seva ja de per si convulsa presidència i després d’un aniversari de l’1-O amb regust agredolç. El president, que no té garantida la majoria dels vots per sortir airós de les resolucions del debat, va veure ahir com part de la base independentista ha perdut la confiança en un Govern que, si bé insisteix que el seu objectiu és “fer efectiu el mandat de l’1-O”, es manté en un compàs d’espera fins al judici dels presos. Del “No esteu sols” de fa un any, una consigna de suport a l’acció dels polítics, s’ha passat al clam d’ahir, d’exigència: “El poble mana, el Govern obeeix”.

Després dels incidents al Parc de la Ciutadella que han acabat amb el desallotjament dels independentistes per part dels Mossos d'Esquadra, l'expresident Carles Puigdemont ha cridat a la calma i a mantenir la via pacífica en les mobilitzacions.

Fa un any l'independentisme va llevar-se de matinada per participar en un referèndum d'autodeterminació que el Govern prometia vinculant. Aquest dilluns milers de persones han tornat a sortir al carrer per interpel·lar l'executiu català i exigir-li el compliment del mandat de l'1 d'Octubre. En una manifestació convocada per diverses entitats, entre les quals l'ANC i Òmnium, el sobiranisme civil vol deixar clar que no en té prou de commemorar una votació per la qual va lluitar i, recorda, va guanyar. La mobilització, però, ha acabat amb incidents.

El president Quim Torra ha començat el seu discurs a Sant Julià de Ramis (Gironès) fent una crida a seguir lluitant per materialitzar la República, i ha donat suport explícit a les accions que durant tot el dia d'avui han portat a terme els CDR en diferents punts del país. "Pressioneu, i feu bé de pressionar", ha subratllat el president de la Generalitat després que membres del CDR local han desplegat a l'escenari una pancarta amb el lema "El poble mana, el Govern obeeix".

Un any després de l'1 d'Octubre, el sobiranisme surt al carrer per recordar el referèndum, denunciar un cop més la violència exercida per les forces de seguretat espanyoles i reclamar al Govern que apliqui els resultats de la votació. Després d'un matí protagonitzat per actes simbòlics i institucionals, però també per manifestacions i accions reivindicatives en diferents punts del país, Barcelona és l'escenari aquesta tarda de l'acte principal de la jornada, la marxa que han convocat Òmnium i l'Assemblea Nacional i que començarà a les 18.30 a la plaça Catalunya i acabarà al Parlament. L'objectiu: "Exigir que s'implementi el mandat del referèndum que avui fa un any vam fer i vam guanyar", en paraules de l'ANC. La marxa l'obre una pancarta amb el lema, en anglès, "L'autodeterminació és un dret humà". I, amb la pancarta, desenes de les urnes que es van fer servir en el referèndum, convertides ja en símbol de la resistència, la dignitat i la determinació d'un poble.

A quarts de set del matí cada dia hi ha el mateix senyor assegut en un banc de la plaça de Letamendi, a quatre passes de les oficines de l'Agència Tributària. Es desperta sempre molt d'hora perquè la son ja no dona més de si, passeja una estona i seu al banc mentre fuma el primer cigarret del dia: "Aquests són els més perillosos, els que roben més; s'ha d'anar molt amb compte amb ells", m'explica tot assenyalant l'edifici públic. Mentre exposa les seves teories, es mira de reüll els manifestants del CDR que van arribant a la plaça. És una de les convocatòries que han fet a Barcelona per commemorar el primer aniversari de l'1-O. Un dels concentrats s'acosta a la porta principal d'Hisenda, ja acordonada per la policia, i hi enganxa un adhesiu de "República en construcció".

Uns 13.000 estudiants segons la Guàrdia Urbana s'han manifestat pel centre de Barcelona per reivindicar "la validesa" del mandat de l'1-O i reclamar que es faci efectiu el resultat del referèndum. Convocats per Universitats per la República i sota el lema "Ni oblit ni perdó: construïm la República", els estudiants han sortit de la plaça Universitat per anar cap a la plaça Sant Jaume. Els organitzadors han xifrat els assistents en més de 50.000.

La CUP ha denunciat aquest dilluns que les institucions van "frustrar" la "victòria popular" que va suposar el referèndum de l'1-O d'ara fa un any. "Vam ser el poble qui vam posar-hi el cos, la determinació, la fermesa, la solidaritat, la resistència i la desobediència per exercir un dret fonamental", defensen els anticapitalistes en un comunicat signat amb altres organitzacions de l'esquerra independentista, on afegeixen que la potencialitat de les accions va quedar neutralitzada per "gesticulacions simbòliques del sobiranisme governamental". Com a exemple, recorden que la proclamació de la República del 27 d'octubre "no tenia vocació d'impacte pràctic ja que no anava acompanyada de cap mesura de desplegament de la República".