El bottle flip challenge, el fidget spinner o el dab. Aquestes van ser algunes de les modes que van passar fa deu anys. Ben bé encara no se sap per què van tenir tant recorregut. Ara parlem de torrades d’alvocat, açaí i running, encara que això últim ha estat present dins del territori català més temps del que la gent pot pensar. I si no que li preguntin a la Cèlia Balcells, que va començar a córrer com a hobby i ara s’hi dedica professionalment. “Al principi feia cinc o deu quilòmetres i acabava destrossada. Hi havia una pujada que ara faig en dos segons i llavors em semblava impossible. Tot i això, era molt satisfactori”, recorda. “Això va ser l’últim any abans d’anar a la universitat. Quan vaig anar a estudiar a Lleida, tot i que allà no hi ha gaire muntanya, anàvem a córrer cada dia. Va ser llavors quan vaig conèixer l’Arnau Cases, que em va introduir al món del rendiment i del trail running català. Ell estava implicat en la selecció catalana i em va explicar què havia de fer per arribar-hi. A partir d’aquí vaig començar a córrer més seriosament”, explica.

Fita per recordar a la Marató de Barcelona. La corredora etíop Fotyen Tesfay Haiylu ha aconseguit la segona millor marca mundial de la història, amb un temps de 2 hores,10 minuts i 53 segons. L'atleta de 28 anys ha emocionat amb un inici de cursa explosiu en què semblava que aconseguiria ser la més ràpida de la història, ja que aprofitant el nou recorregut, més ràpid, i el bon temps, avançava segura i a bon ritme. Però en els darrers 10 quilòmetres ha afluixat i s'ha quedat a menys d'un minut de la millor marca mundial de la història, la de 2:9:56 de la kenyana Ruth Chepngetich, establerta el 2024 a Chicago. Tesfay, que és la primera vegada que competeix en una marató –fins ara feia distàncies més curtes–, s'ha imposat a la kenyana Jepkosgei Kiplimo (2:18:42) i a la també etíop Zeineba Yimer Worku (2:18.49).

La Zurich Marató de Barcelona 2026 se celebrarà el diumenge 15 de març, amb sortida al passeig de Gràcia a les 8.30 hores, i recorrerà diversos punts emblemàtics del centre de la ciutat. La prova, que arriba a la 47a edició, preveu més de 30.000 corredors i comportarà afectacions importants al trànsit i al transport públic, sobretot diumenge al matí.

Kilian Jornet no para mai quiet. Si fa uns mesos va sorprendre amb la seva travessa unint els cims més alts dels Estats Units, ara l’esportista català ha alertat sobre els perills que amenacen un esport que estima com són les curses de muntanya. El Jornet més reflexiu i reivindicatiu ha volgut alçar un crit d’alerta després de veure com aquell esport amateur on la connexió amb la natura era clau va evolucionant cap a escenaris on ell no s’acaba de sentir còmode. Ho ha fet amb un escrit i també participant en una iniciativa que pretén oferir solucions per salvar l'essència de les curses, aconseguint que, en primer lloc, respectin la natura. Un element clau.

La Mitja Marató de Barcelona ha omplert els carrers de la ciutat amb més de 36.000 corredors, rècord de participació d'una prova que arriba a les 37 edicions amb bona salut. La prova masculina l'ha guanyada l'etíop Hagos Gebrhiwet amb un temps de 58 min 5 s, i la femenina, la kenyana Loice Chemnung amb un nou rècord de la prova, un temps d'1 h 4 min 1 s. Chemnung ha estat la gran protagonista del dia, ja que ha establert el nou rècord de la prova barcelonina al superar la marca de la seva compatriota Joyciline Jepkosgei, que tenia un temps d'1 h, 4 min 13 s gràcies al seu triomf ara fa un any. Chemnung ha superat la seva millor marca personal i ha aconseguit la sisena marca més ràpida de tots els temps en categoria femenina. En segona posició ha arribat la nord-americana Weini Kelati (1:06:03), i en la tercera, l'etíop Diniya Abaraya.

"Quilòmetre a quilòmetre, intento treballar per la igualtat de gènere. Aquest és el mantra que acompanya la meva vida mentre corro, ja sigui a través de les muntanyes, en zones de guerra o per inspirar altres dones a qui la societat vol immòbils". Stephanie Case és una advocada canadenca de drets humans que corre ultramaratons. A més, és la fundadora de Free to Run, una plataforma que aspira a convertir l’esport en una eina de llibertat i empoderament per a dones i nenes en zones de conflicte.

Pablo Batalla (Gijón, 1987) pren un cafè descafeïnat a la cafeteria de l'Hotel Regina, al centre de Barcelona. A fora tothom va de bòlit, però a dins del local tot sembla més tranquil. Segurament Batalla ho agraeix, ja que és un home que prefereix caminar lent per no perdre's els detalls de les coses. Aquest historiador, traductor i periodista asturià que viu en un poble de 40 habitants a Lleó acaba de publicar La bandera en la cumbre. Una historia política del montañismo (Capitán Swing), un magnífic treball on explica com les banderes i totes les causes polítiques possibles han arribat a dalt dels cims més alts. Ell va enamorar-se de les muntanyes de la manera més bonica. Gràcies a un pare i un professor que en el seu temps lliure portava els nens d'una escola pública a les muntanyes asturianes. "Un mestre vocacional. Feia una cosa molt bonica: deixava per tota la ruta petits missatges ficats en un potet de rodet fotogràfic. Els nens els havíem de buscar i dins del potet ens trobàvem preguntes i jocs per aprendre sobre la natura", recorda. Ara encara parla amb aquell professor jubilat i li explica el que ha descobert fent el llibre.

Paul McGrath Benito (Gavà, 2002) es va convertir en el primer català a guanyar una medalla als Mundials d'atletisme en 14 anys gràcies al seu bronze a la final dels 20 km marxa a Tòquio. Fill de dos professors, la mare de Gavà i el pare de Glasgow, estudia periodisme, somia amb els Jocs de Los Angeles i defensa amb passió un esport, la marxa, no sempre comprès.

La Cursa de la Mercè Bimbo Global Race 2025 ha viscut una edició de rècords. Més de 14.000 persones hi han participat. Han guanyat l'australià Jimmy Whelan i la marroquina Douae Ouboukir. Tots dos han marcat un nou rècord de la cursa, que estrenava nou recorregut amb final a la plaça Catalunya. Whelan ha aconseguit un temps de 29 minuts i 4 segons, i Ouboukir, un temps de 33 minuts i 37 segons. “L'any passat vaig veure la Cursa de la Mercè, ja que la meva xicota és catalana i he decidit participar aquest any”, ha explicat Whelan als micròfons de BTV al finalitzar la cursa. "M'estic preparant per a la Marató de València", ha afegit aquest exciclista que ara fa triatlons.

"Doncs tot va començar amb una conversa amb en Xato Anguera durant una reunió", explica en Jordi Godayol, un dels responsables de l'Olla de Núria, una de les curses de muntanya més estimades de Catalunya. Les grans idees molts cops sorgeixen així, amb una conversa informal. L'Antoni Xato Aguilera coneixia la Vall de Núria com poques persones. Soci de tota la vida de la Unió Excursionista de Vic, entitat que arribaria a presidir, Aguilera s'estimava molt els paisatges al voltant del Santuari de Núria, que havia fotografiat des de tots els angles. L'any 2006 en Xato va comentar a altres socis de la Unió Excursionista com en Jordi o Pep Bisquert que seria una bona zona per fer-hi una cursa de muntanya. I la idea va fer arrels.

Mai cap atleta catalana havia corregut a la velocitat de la Jaël-Sakura Bestué Ferrera (Barcelona, 2000). L'atleta formada al Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès viu el millor any de la seva carrera esportiva, esmicolant records i somiant en poder enfilar-se a un podi al Mundial de Tòquio. Fa uns mesos ja va aconseguir el rècord espanyol dels 200 metres d'atletisme a l'Europeu de seleccions, marca que feia 35 anys que no aconseguia superar. L'anterior rècord era de Sandra Myers el 1990. La marca de la Jaël de 22 segons i 19 centèsimes era la millor marca d'una europea de l'any. Un temps que li hauria donat medalla a la prova dels 200 metres als Jocs de Tòquio. A més, forma part del relleu 4x100 que té opcions de medalla. El relleu estatal arriba amb la quarta millor marca al Mundial. I ella, amb el novè millor temps dels 200 metres. Aquest dijous buscarà ser a la final.

Els Mundials d'atletisme de Tòquio segueixen entusiasmant en un estadi on fa quatre anys es vivien uns Jocs Olímpics tristos, sense espectadors. Un estadi on Mondo Duplantis va guanyar el seu primer or olímpic en silenci. Ara el suec, una autèntica estrella del rock de l'esport, ha pogut trencar un nou rècord mundial davant una gentada entregada. El saltador de perxa ha guanyat per tercera vegada l'or als Mundials d'atletisme, i ha superat el seu propi rècord mundial amb 6,30 metres en el seu tercer i últim intent. La medalla de plata l'ha guanyat el grec Emmanouil Karalis –que ha fet un concurs brillant que ha obligat Duplantis a fer més salts dels previstos–, i el bronze ha sigut per a l'australià Kurtis Marschall (5,95), amb marca personal.

El Barça és més que un club. Així ho diu el seu lema i així ho intenta transmetre a través de les seccions. Però més enllà del bàsquet, l'handbol, el futbol sala i l'hoquei patins, hi ha les seccions amateurs. Una d’aquestes disciplines en què el conjunt blaugrana triomfa, és l’atletisme. En els passats campionats d’Espanya, celebrats a inicis d’agost a Tarragona, l’entitat catalana es va penjar un total de quatre medalles: Héctor Santos (or en salt de longitud), Bernat Erta (or als 400 metres), Carmen Rosales (bronze en salt de longitud) i Pablo Sánchez-Valladares (bronze als 800 metres). Uns metalls que, més enllà del valor esportiu, amaguen històries de superació al darrere.

Fins a 27.000 corredors participaran diumenge, 16 de març, a la Zurich Marató de Barcelona 2025. La cursa, que arrencarà al passeig de Gràcia a les 8.30 hores i que manté pràcticament el mateix recorregut del 2024, passarà per punts icònics com la Sagrada Família, el monument a Colom i l’Arc de Triomf, on hi haurà la meta. Tot plegat implicarà talls en nombrosos carrers de la ciutat i afectacions en el transport públic. T'ho expliquem.

Valentí Sanjuan (Tordera, 1981) viu per l'esport. Amb milions de seguidors a les xarxes, afronta reptes sumant quilòmetres a les seves cames. Ara es planteja un repte molt ambiciós: del 18 al 22 de febrer vol fer cinc maratons en cinc continents diferents, en cinc dies, movent-se amb vols comercials, contra rellotge.

Pol Makuri, l'atleta amb paràlisi cerebral que va passar de protagonitzar un conte infantil a participar en uns Jocs Paralímpics, continua trencant estereotips. Les seves gestes li serveixen d'excusa per donar xerrades motivacionals a les presons catalanes. "Veure els interns emocionar-se i plorar és una cosa que mai m'hauria imaginat poder viure. El retorn és espectacular, i això dona sentit al meu esforç. Si el meu exemple ajuda a algú, benvingut sigui. És una experiència que impressiona", explica l'igualadí, que ha fet xerrades a Lledoners, Quatre Camins o Can Brians 2.

Amb 36 anys, Kilian Jornet segueix trencant barreres i sorprenent. En el seu retorn a una de les proves més mítiques del calendari de curses de muntanya, la Zegama-Aizkorri, al País Basc, el català ha guanyat la prova per onzena vegada amb una exhibició. Ja al primer quilòmetre, Jornet ha marcat un ritme que ha deixat tots els seus adversaris darrere seu. Fins i tot en alguns moments ha somiat en superar el seu propi rècord de la prova, establert fa dos anys, amb un temps de 3 hores, 36 minuts i 40 segons. S'ha quedat a un pas de fer-ho, però el clima no l'ha acompanyat. Jornet s'ha imposat amb una gran superioritat i s'ha posat la txapela de campió de la cursa basca al final d'una demostració de força i talent.

Quan ja feia hores que l'alcalde, Jaume Collboni, acompanyat pel regidor d’Esports, David Escudé, i el president i fundador de la Marató de Nova York, George Hirsch, donaven els premis a l'Arc del triomf a Abraham Tadesse i Degitu Azimeraw, molts corredors encara patien per acabar en diferents punts de la ciutat, a la Diagonal o al carrer Marina. Ara caminant, ara corrent, el Josep Maria Chéliz comprovava que seguia el temps que s'havia marcat per finalitzar la prova. Al seu pas, sentia crits d'ànims. Quan els espectadors veuen algú d'edat avançada fer una marató, es meravellen. I això que no tots devien saber la història d'aquest home, que amb 83 anys buscava finalitzar la seva 68a marató, la 43a a Barcelona. És a dir, és l'única persona que ha corregut totes les maratons fetes a Barcelona, ja que les dues primeres edicions d'aquesta prova, nascuda el 1978 amb tot just 185 corredors, es van fer a Palafrugell. Iniciativa de Ramon Oliu, llavors la cursa es deia Marató de Catalunya, ja que l'Ajuntament barceloní no va mostrar interès en fer-la. El 1980, finalment, va canviar d'opinió. I aquell va ser el primer any en què Chéliz hi va ser. Ja no ha fallat més. 

42 quilòmetres i 195 metres. La distància que no separa l'escenari de la batalla de Marató de la ciutat d'Atenes, com molta gent creu, però que sí que separa milers de persones dels seus somnis. Acabar una marató s'ha convertit en un repte per a moltes persones, que s'entrenen dur per poder completar la distància. I Barcelona, amb una feina constant, ha anat posicionant-se com un dels millors llocs per perseguir aquesta fita. L'edició d'aquest any, la 45a en total, tenia més de 20.000 corredors inscrits, la tercera millor marca de la història, la millor en els últims 10 anys. I tot, amb un nou recorregut, més ràpid que els últims anys.

Quan es dona el tret de sortida a una prova com la Mitja Marató de Barcelona d’aquest diumenge, 11 de febrer, cada participant ho fa per una raó diferent. Alguns pateixen i uns altres en gaudeixen, alguns ho viuen com el cim de la seva carrera com a esportistes i per a uns altres és un pas previ a la marató. L’Albert Navarro (Barcelona, 1975) viurà una mitja marató ben especial. No ho hauria de ser, perquè les seves cames acumulen milers de quilòmetres en maratons per mig planeta, però aquesta la farà per primer cop amb un dels seus dos fills, en Pau, de 18 anys. Serà especial perquè l’Albert va començar a gastar la sola de les sabates a partir del 2006 per aconseguir fons precisament per ajudar a fer esport a joves com en Pau, a qui van diagnosticar autisme.