“Quan vaig començar a córrer la gent em deia que estava boja”

BarcelonaLa pluja ha rebut els participants que arriben a Barcelona per participar aquest diumenge en la 46a edició de la Zurich Marató, convertida en una de les maratons més populars del món, amb el 60% de participants estrangers i un rècord de dorsals venuts, 27.000. A l’acte de presentació a la Torre Glòries, els favorits en categoria masculina i femenina aprofitaven les vistes per fer-se selfies davant la ciutat que esperen conquerir. El cartell és de primer nivell, amb noms com Vicoty Chepngeno, una Selly Chepyego Kaptich que ja va ser segona a Barcelona el 2023, Viola Chepngeno o Linet Masai en categoria femenina, o el kenià Samwek Nyamai Mailu, que actualment forma part del grup de deu corredors més ràpids del món, Moses Kibet i Nicolas Navarro, en masculina, que aspiren a batre el rècord de la prova en una jornada de diumenge en què s'espera fred, però no pluja. Una marató que serà també campionat de Catalunya i, per primer cop en vint anys, marató d'Espanya.

La prova comença diumenge a les 8.30 h al passeig de Gràcia, entre la plaça Catalunya i la Gran Via, amb final a l'Arc de Triomf. Enguany, per segon cop, s'aposta per un recorregut ràpid pel centre de la ciutat, passant per llocs icònics com la Sagrada Família, però amb alguna novetat provocada per les obres de la zona de Montjuïc. El rècord masculí el va aconseguir l'any passat el suís d'origen eritreu Tadesse Abraham, amb una marca de 2.05:11, i la millor marca femenina és de Zeineba Yimer (Etiòpia), amb un temps de 2:19:44 h. La cursa masculina d'enguany té la baixa d'última hora del kenià Kibiwott Kandie, que no ha volgut passar un control antidopatge.

"Ja tenim la millor mitja marató del món i no volem deixar de millorar la marató", comentava el regidor d'Esports, David Escudé, en l'acte de presentació. "Hem crescut 7.000 dorsals en un any, estem a prop dels 30.000 participants amb un recorregut que, a diferència d'altres, és tot dins de la ciutat. Algunes maratons porten el nom de ciutats per on la cursa no passa. A Barcelona és tot dins de la ciutat. I hem crescut en joves i en dones. Aquest any s'hi han apuntat 1.500 dones més, estem al 25% de participació femenina", afegia Escudé. Una xifra superior per mitjana a la marató de València, la marató amb més inscrits de l'Estat, on la mitjana de dones és del 21%. Però inferior a la de Nova York, on la xifra s'enfila fins al 36% de dones. Per a la prova catalana, no deixa de ser un augment significatiu, ja que a la primera marató popular que es va celebrar a Espanya, a Palafrugell el 1978, només hi van participar tres dones, les tres catalanes.

Fer la primera marató de Barcelona amb 60 anys

Més enllà dels favorits, la Marató és especial per les històries personals com la de la Carme Expósito. “Aquest any faré 60 anys i els meus genolls ja no responen com voldria; no sé si podré preparar més maratons. Així que la meva última marató la vull fer a la ciutat on vaig néixer”, explica aquesta psicòloga especialitzada en cures pal·liatives que viu a Vilanova i la Geltrú des de fa molts anys. “He fet algunes maratons abans, com París o València. Fa un any anava amb la meva parella per fer la de Viena, però dues setmanes abans de marxar ell es va trobar malament i va acabar al quiròfan. Vam tenir un bon ensurt. Ara ell ja no pot fer maratons. M’agradava que les féssim junts; sola costarà més. Així que vull fer la darrera a Barcelona”, afirma.

La Carme admet que durant molt de temps la gent li deia que estava boja. "Fa 30 anys no era gaire normal veure una dona entrenant. Em deien si estava boja, que podria prendre mala anant sola pels llocs. No és fàcil preparar maratons quan ets dona; et toca cuidar els nens, ser a casa i treballar. No va ser fàcil”, explica una dona que recorda com “en els inicis, costava trobar vambes de córrer bones per a dones, ja que estaven pensades per als homes, per la talla i l’estil. Així estàvem fa anys. Ara trobes grups de dones entrenant; hem millorat molt”.

"Només tornaria a fer una marató si em conviden a Nova York"

En el seu cas, tot va començar quan portava els seus fills a entrenar hoquei sobre patins, un esport estimat a casa, ja que un dels dos fills ara és àrbitre d’aquest esport. “Les mares érem allà sense fer res. Així que vaig proposar anar a córrer. Les altres van acabar al bar i jo fent esport”, bromeja. Els darrers cinc mesos ha entrenat pel passeig marítim de Vilanova, fins a Calafell o Coma-ruga, pensant en aquesta marató que segurament serà la darrera. “Només m’ho pensaria si algú em convida a fer-la a Nova York, que és molt car –afegeix–. Però seguiré corrent. És una forma de viure i et prepara per als entrebancs de la vida”, sentencia.

La Carme formarà part del grup de dones amb experiència d’una marató en què la major part d’inscrites té menys de 40 anys. Algunes, però, porten tota la vida fent-ne, com la noruega de 75 anys Vera Nystad, que ja la va fer l’any passat i que aquest 2025 repeteix. Aquest any la prova també comptarà amb set llebres femenines d’un total de 35, la xifra més alta en la història d’aquesta prova. A més, es posa en marxa la DONAnt Pas, una iniciativa per visibilitzar i impulsar el running femení més enllà d'aquesta prova concreta.

"Pel que fa a esdeveniments, estem treballant intensament per donar-li més visibilitat, i així oferir referents a les noves generacions. DONAnt Pas n'és un exemple més, i estem convençuts que és el camí que hem de seguir per posicionar la nostra ciutat com a referent del running femení”, afirmava David Escudé. Aquesta iniciativa ha inclòs un entrenament amb el suport de Pro AM Training –el club de triatló que ha dissenyat els plans d’entrenament per a aquest 2025 de la mitja marató i la marató barcelonines–, xerrades i un calendari d'entrenaments potenciat de cara al futur.