Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.
No hi ha dubte que l'extrema dreta espanyolista de Vox ha intentat instrumentalitzar aquest partit per llançar un doble missatge, un d'explícit i un d'implícit. L'explícit és que Catalunya forma part d'Espanya, i així ho han dit en els seus perfils oficials, i l'implícit és que només es pot ser espanyol si es professa una determinada religió, que no és precisament la musulmana. Vet aquí, però, que Lamine Yamal trenca tots aquests tòpics perquè és un català musulmà de mare guineana i pare marroquí. Això fa que sigui especialment assenyalat per l'espanyolisme nacionalcatòlic, però no podem obviar que també existeix un nacionalisme català islamòfob representat per Aliança Catalana.
Davant d'això cal afirmar que Lamine Yamal és un dels nostres, un català més amb un origen divers que és propi de la història i la identitat de Catalunya, que s'ha anat forjant al llarg dels segles amb aportacions de diferents grups nacionals, lingüístics i religiosos. Qualsevol intent de separar els catalans per raons d'origen o religió no només va en contra dels drets humans i la legalitat, sinó que seria suïcida per a la nació catalana. El millor catalanisme es va construir en contra d'aquesta temptació del nosaltres sols.
Dit això, també resulta sorprenent que la Federació Espanyola de Futbol no fos conscient que un partit de la selecció espanyola de futbol atreu a Catalunya un públic diferent del de qualsevol altre punt de la geografia de l'Estat, i que els grups anticatalanistes i de l'espanyolisme més ranci l'aprofitarien per fer-se notar. Si ja ho fan puntualment en partits de l'Espanyol, encara amb més motiu amb un partit de la selecció espanyola. I encara més lamentable va ser que no s'aturés el partit. Paradoxalment, els fets de Cornellà també són una conseqüència indirecta del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Recordem que no fa ni tres mesos es va jugar un partit amistós entre les seleccions de Catalunya i Palestina a l'Estadi Lluís Companys de Montjuïc amb 50.000 persones i un ambient ben diferent de solidaritat entre pobles i religions. I fa dos mesos es va celebrar un concert al Palau Sant Jordi amb estrelles com Rosalía també en solidaritat amb Gaza. Sens dubte aquests dos darrers esdeveniments són més representatius de la societat catalana que el que es va viure dimarts a Cornellà.
