Les víctimes de pederàstia a l'Església guanyen una altra batalla
A partir del 15 d'abril, aquelles persones que en el passat van sofrir abusos sexuals per part de membres de l'Església catòlica o en algun altre àmbit religiós podran optar a una reparació tutelada pel Defensor del Poble. Tot i les imperfeccions del sistema, que no recull algunes de les demandes de les víctimes, la firma ahir del protocol s'ha de llegir com un nou èxit d'aquest moviment de víctimes que des de fa uns anys ha aconseguit que es reconegui el dany i s'acceptin les responsabilitats. El protocol estableix la manera com persones que fins ara no podien acudir a la justícia perquè el seu cas havia prescrit o perquè la persona que n'havia abusat ja havia mort podran optar a una reparació. I, el més important, l'àrbitre no serà la mateixa institució eclesiàstica en el si de la qual es van cometre els abusos, i que de manera sistemàtica els ha estat negant o minimitzant fins fa molt poc, sinó que serà l'estat, a través de la figura del Defensor del Poble, el que farà d'àrbitre i que en última instància decidirà en què ha de consistir la restauració, que en bona part serà econòmica.
Va ser, precisament, el Defensor del Poble qui el 2023 va fer un informe sobre la pederàstia a l'Església en què va calcular que un 1,13% de la població adulta espanyola havia patit abusos sexuals en l'àmbit religiós. Són unes xifres enormes, de desenes de milers de persones que haurien patit abusos en diversos graus. Segons les dades que reconeix l'Església, però, les persones que podrien acollir-se al protocol que ahir es va firmar serien unes 2.000, xifra que pujaria fins a gairebé 3.000 segons estimacions d'altres estudis. Pel camí d'aquesta llarga negociació –l'acord inicial es va firmar al gener, però fins ara no s'ha arribat a definir el protocol– s'han perdut algunes coses. Per exemple, que hi hagués barems mínims i màxims del que s'hauria de pagar, una reivindicació de les associacions de víctimes que ha encallat la negociació i que finalment s'ha retirat de l'acord final. A la firma d'ahir hi havia el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, el defensor del poble, Ángel Gabilondo, i el president de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego. Gairebé tots van defensar que la falta d'un barem era, en realitat, una protecció per a les víctimes, perquè no posava topall a les indemnitzacions. Ja es veurà.
En tot cas, el que no es tornarà a produir seran les indemnitzacions ridícules o la minimització dels fets, com havia passat fins ara quan les víctimes denunciaven directament a la comissió creada específicament per la mateixa Conferència Episcopal el juliol del 2024, coneguda com a PRIVA (Pla de Reparació Integral a Víctimes d'Abús). Aquest acord estableix que el sistema ha de durar un any, tot i que es pot prorrogar si no hi ha temps de revisar tots els casos, i per cada cas el procés pot durar entre cinc i set mesos aproximadament. No hi ha barems, però sí que s'han establert criteris per valorar la gravetat dels fets. Els resultats els sabrem quan s'hagin tramitat totes les peticions, però, en tot cas, el protocol deixa clares les responsabilitats del passat i pot ajudar a fer que hi hagi encara més control perquè coses així no tornin a passar.
