Alejandro Fernández: "No tinc cap dubte que Aliança s'acabarà menjant Junts"

BarcelonaAlejandro Fernández (Tarragona, 1976) se sent reforçat al capdavant del PP de Catalunya i ha deixat enrere les seves diferències amb Alberto Núñez Feijóo.

Pot explicar-nos quina és la posició del PP respecte a la guerra d’Iran?

— Em nego a simplificar els debats i no conec cap sàdic que estigui a favor de la guerra per definició. La qüestió és que som davant l'alteració de l'ordre mundial establert després de la Segona Guerra Mundial. Estats Units ha abandonat la doctrina Truman, per la qual garantia la seguretat d’Europa, i l’ha canviat per la doctrina Monroe, que és l’aïllacionisme clàssic. Dit això, és evident que el que ha fet Trump va en contra del dret internacional.

Per tant, hi estan en contra?

— Miri si el tema és conflictiu que el mateix Pedro Sánchez, que abandera el "No a la guerra", ha enviat una fragata per complir amb els seus compromisos amb l'OTAN.

És una fragata que s’envia a Xipre amb caràcter defensiu.

— És igual, allà no hi va John Lennon cantant l'Imagine amb la guitarra. És una fragata de guerra amb armament. Si això ho hagués fet el PP dirien que el govern participa en la guerra. Per tant, ho sento, però demagògia no. La nostra posició és que Espanya ha de donar suport, com a membre de l'OTAN, a les necessitats de seguretat estratègica del Mediterrani i, d'altra banda, ha de denunciar públicament que no pot donar suport a una acció d'aquestes característiques que és fora del dret internacional, i això és el que ha fet Feijóo.

Per tant, vostès haurien fet el mateix que Pedro Sánchez, no cedir les bases espanyoles com a plataforma per atacar l'Iran?

— Això és parcialment mentida perquè Trump va dir dos dies després que sí que les estaven fent servir. Jo crec que en el cas de Pedro Sánchez, el que hi ha és postureig. El seu "No a la guerra" és postureig.

I què hauria d'haver fet, segons vostè? Negar completament l'ús de les bases?

— Jo no soc ministre de Defensa d'Espanya. Jo el que li dic és que nosaltres defensem l'ordre internacional i defensem les nostres obligacions a l'OTAN. Aquesta és la posició del PP i d'aquí no ens movem.

Recorda si vostè va estar a favor de la guerra de l'Iraq l'any 2003?

— Sí, jo hi estava a favor. I hi estava a favor, entre altres coses, perquè jo considerava que l’aposta atlàntica d'Aznar era adient.

I vist en perspectiva? Hi ha un cert consens que aquella invasió va resultar una catàstrofe geoestratègica.

— Però es parla com si la situació anterior fos idíl·lica. Li puc assegurar que el nombre de morts respecte a l'etapa de Saddam Hussein va ser molt menor.

Per tant, vostè defensa la invasió de l'Iraq i la gestió posterior?

— Vostè m'acaba de fer una pregunta i jo en el seu moment, com que era regidor a l'Ajuntament de Tarragona, em vaig posicionar a favor del que va fer Aznar.

I com valora vostè la figura de Donald Trump?

— No és el Partit Republicà que sempre m'ha agradat. Reagan és el meu polític favorit, i Trump és tot el contrari. Aïllacionisme i proteccionisme. Jo estic a favor del lliure comerç.

Trump no li agrada, però Javier Milei sí?

— Javier Milei va dir que s'havia reencarnat en el seu gos i això no és el meu estil. A mi m'agraden Reagan i Adenauer, evidentment Milei no és ni Reagan ni Adenauer. Però la teoria de la motoserra crec que és molt encertada. El peronisme havia generat una situació de decadència absoluta a l'Argentina amb una política que és pura esquerra. I jo crec que Catalunya necessita també motoserra.

Trump i Milei són referents de Vox. El PP té dificultats per trobar referents internacionals?

— Jo connecto molt amb Meloni.

Que també ve de l'extrema dreta.

— Sí, ve d'allà, però crec que ha sigut capaç de fer una síntesi entre els valors culturals europeus tradicionals, l'humanisme cristià i una política econòmica liberal que a mi em sembla molt atractiva. I no he trobat una declaració seva d'ofensa a un sector de la seva població. M'agrada molt Meloni.

Quina és la recepta d'Alejandro Fernández per relacionar-se amb Vox?

— El primer que has de fer és autocrítica. Què li ha passat a la dreta liberal conservadora europea? Jo crec que una part de la dreta s'ha menjat indiscriminadament l'agenda woke, l'agenda progre 2030, i la seva base social no s'ho ha empassat. Tot el tema mediambiental, de la igualtat de gènere, de la memòria històrica, o en general aquesta idea que els partits de dreta han de ser com socialdemòcrates. Ho sento, però no. Això va ser un error.

I quines serien les seves diferències amb Vox?

— Home, moltíssimes. La primera és la Constitució. Nosaltres som constitucionalistes.

I Vox no?

— Ells diuen que es volen carregar l'estat autonòmic sencer. Per tant, això no és ser gaire constitucionalista.

I altres diferències?

— Per exemple, allò que ells en diuen el principi de prioritat nacional, nosaltres no el defensem. Nosaltres entenem que, en el moment que una persona està treballant i és legal, tu no li pots negar una ajuda social pel seu origen. Perquè el següent què és? Començar a analitzar els cognoms o la consanguinitat? Ells són una cosa i nosaltres som una altra, però també li dic que no tinc cap tipus de recança d'arribar a acords amb ells.

I en la qüestió de l’eutanàsia i el dret a morir dignament?

— Estic totalment en contra de l’eutanàsia i a favor de la vida. I no sé el que farà el PP quan governi, però si em demana la meva opinió jo estic en contra d'aquesta llei.

Vostè s'esperava que aparegués un partit independentista que fos obertament xenòfob com Aliança Catalana?

— És un fenomen absolutament previsible i en la línia europea i espanyola. No només és previsible, és que d'aquí a poc temps el més probable és que es mengin Junts totalment.

O sigui, allò que Vox no ha aconseguit amb el PP, creu que Aliança Catalana ho aconseguirà amb Junts?

— No en tinc cap dubte. I per què? Doncs perquè al final, quan tu no ets tu mateix et passa això. El gran drama de Junts és que ha traït l'ideari convergent sencer, fil per randa. Si tu vas d'antisistema i radical és absolutament natural que vingui algú que sí que és antisistema i radical d'origen t'agafi el lloc.

Vostè és dels que enyoren Convergència?

— Jo, com que no soc convergent, hi veig més coses negatives que positives. Però jo sempre he explicat que he sigut tinent d'alcalde amb Joan Miquel Nadal a Tarragona i vicepresident de la Diputació amb Josep Poblet. I sempre dic que tenia moltíssimes diferències, però eren persones que complien amb l'ordenament jurídic i que s'adreçaven amb respecte a les persones que no pensaven com ells. Per a mi això és fonamental. Mai de la vida els vaig sentir parlar de colons o nyordos.

Vostè s'ha reconciliat ja amb Alberto Núñez Feijóo?

— És que no ens vam barallar mai.

Al principi del seu mandat al capdavant del PP, en algun moment semblava que Feijóo flirtejava amb la idea d'acostar-se a Junts. I vostè va ser molt crític amb ell. Al final, ha vingut a la seva posició?

— L'hi hauria de preguntar a ell. Jo, amb l’autoritat que em dona haver pactat amb convergents i socialistes a Tarragona, em mantinc en la idea que no pots pactar amb qui porta coses il·legals al programa. És una línia vermella.

Per tant, vostè arribaria abans a un pacte amb el PSC que amb Junts?

— Aquesta és una pregunta de periodista hàbil però que no escau, perquè el PSC ha deixat molt clar que no vol saber res del PP. Avui l'escenari és molt clar. El PSC és sanchisme pur.

No només això. Vostè ha dit que el senyor Salvador Illa és un marxista amb corbata.

— L’expressió venia per la política d'habitatge. Per a mi la política d'habitatge és d'inspiració marxista, i com era previsible, els efectes són exactament els contraris que els que pretenia.

Vostè diria que el Procés s'ha acabat?

— No, el Procés ha mutat. És una cosa diferent. Jo crec que l'objectiu a curt termini ja no és immediatament la independència, sinó un canvi en la forma d'Estat cap a una mena de confederació plurinacional.

Ho dic perquè també hi ha gent al seu partit que encara reivindica avui, per exemple, que ETA continua viva.

— No, no conec ningú del partit que digui això, només Jaime Mayor Oreja, que no és afiliat del PP. Però jo li dic una cosa. Quan el senyor Jaime Mayor Oreja va dir que Batasuna, sense condemnar el terrorisme, acabaria sent un soci prioritari del Partit Socialista, ho va encertar. Per tant, jo crec que, com a mínim, cal escoltar-lo.

Vostè està content com a president del PP de Catalunya d'haver fet Jaume Collboni alcalde de Barcelona?

— En aquell moment, era l'única via possible. Si el senyor Trias no hagués signat aquell acord separatista amb ERC és probable que l'escenari hagués estat diferent.

Quan hi haurà un congrés del Partit Popular de Catalunya?

— Algun dia d'aquests. Cal mirar el calendari electoral.

El partit està unit?

— Jo crec que no hi ha cap partit polític que sigui una bassa d'oli, però ara mateix el Partit Popular de Catalunya viu una etapa dolça en resultats, en ambient, en projecció de futur i en projecte polític.