El genocida nazi 'Maks el Carnicer' es queda sense el seu escut feixista a València

BarcelonaVjekoslav Luburić va ser un general croat que va dirigir Jasenovac, un dels camps de concentració més sanguinaris de la II Guerra Mundial, on van morir assassinats brutalment milers de persones, la majoria serbis, jueus i gitanos. Era conegut com a Maks el Carnisser, i fins i tot els nazis van destacar-ne la crueltat. El tinent Artur Hefner, oficial de la Wehrmacht, va anar a visitar Jasenovac el febrer de 1942 i el va descriure com un camp “de la pitjor categoria, igual a l’infern de Dante”. Després de la guerra, el criminal nazi va fugir de la justícia i es va establir a Espanya, protegit pel règim franquista i sota una identitat falsa. Es va instal·lar a Carcaixent, al País Valencià, on vivia sota el nom de Vicente Pérez García i dirigia una impremta. El 1969 va ser assassinat al seu domicili en circumstàncies mai del tot aclarides. Des d'aleshores està enterrat en un panteó amb un escut de la Croàcia feixista.

Ara, 57 anys després de la seva mort, el govern espanyol ha ordenat retirar la simbologia feixista de la tomba de manera immediata i substituir-la per panells informatius on s'expliquin els seus crims. "El monument funerari, erigit el 1976 i situat en un lloc destacat del cementiri, incorpora simbologia i elements que exalten tant el personatge com el règim al qual va pertànyer. Entre aquests, destaca la presència de l’escut ústaixa, així com inscripcions honorífiques que contribueixen a l’exaltació de la seva figura", destaca en un comunicat el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.

Els intents frustrats de l'Ajuntament de Carcaixent

Alguns grups extremistes croats, vinguts des de Zagreb, li havien retut homenatges en el passat. Fa més de vuit anys que l'Ajuntament de Carcaixent intenta exhumar el cos del general, però no ha pogut per l'oposició dels hereus del genocida nazi. El consistori també lluita des de fa anys per retirar la simbologia feixista. "El que volem principalment és retirar el sepulcre d'aquest lloc de privilegi al cementeri i, sobretot, que no hi hagi cap símbol d'odi, com l'ústaixa que presideix la seva tomba. El que demanem és retirar les imatges feixistes i tractar Luburić com qualsevol veí del poble", explicava a À Punt el 2021 Ramón Marí, aleshores regidor de Memòria Històrica de Carcaixent. Segons el mitjà, en aquell moment no es va estudiar la retirada perquè el cas de Carcaixent no estava previst ni dins la llei valenciana ni dins l'espanyola, ja que els fets criminals que va cometre Luburić van transcórrer fora d'Espanya i durant la Segona Guerra Mundial.

El cas de l'assassinat del genocida nazi va ser arxivat i mai es va detenir el seu assassí. Hi va haver un sospitós: Ilija Stanic, un empleat de la impremta. Quan es va cometre el crim, la policia va centrar les seves investigacions en aquest home, que havia fugit. Anys després, es va descobrir que havia tornat a l'antiga Iugoslàvia i se sospita que era un agent secret del general Tito.