"Escolteu aquest sonall!": la història d'una mare afusellada puja a l'escenari
El TNC estrena un espectacle immersiu inspirat en el cas real de Catalina Muñoz
Barcelona"Amb els cascos, la música i tot plegat, m'ha arribat al cor", diu un estudiant de l'IES Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet després de la funció d'El sonall, que es pot veure fins al 26 d'abril al Teatre Nacional de Catalunya. Aquest espectacle immersiu, amb música en directe (fins i tot es llegeix algun paràgraf d'una tesi doctoral a ritme de rap), recull la investigació d'un cas real: el de Catalina Muñoz. Mare de quatre fills, tenia 37 anys quan els franquistes la van executar al principi de la Guerra Civil. Alguns veïns l'havien acusat de fer proclames a favor de la República i el seu marit havia fugit després d'haver-se encarat amb falangistes. Quan la van assassinar duia a sobre el sonall del fill petit, el Martín, que aleshores tenia nou mesos. Quan els arqueòlegs van exhumar la seva fossa, al parc de La Carcavilla (Palència), van trobar la petita joguina juntament amb alguns botons i les soles de les seves sabates de goma.
A Catalina la van enterrar el 22 de setembre del 1936, fa prop de 90 anys. Ha passat gairebé un segle, però la història ha commogut els estudiants de l'Institut Terra Roja que, en molts casos, tenen avis nascuts fora d'Europa. "És una mica diferent del que estic acostumada a veure, però per com els actors s'han ficat en el paper, la música i tot, m'ha arribat. No coneixia gaire el tema, però ara quan m'ho expliquin a classe tindré molta més idea de què va passar. Està bé recordar el que va passar i tot el que es va patir, és una lliçó a aprendre", explica l'Aia.
A la sala no hi ha seients, i el públic es passeja amb uns cascos, però on arriben les veus i els sons en aquest espectacle del Projecte Ingenu que dirigeix Marc Chornet amb dramatúrgia d'Alba Collado. Tampoc hi ha cap escenari sinó quatre grans blocs coberts per una pantalla translúcida. Els actors pugen i baixen i es passegen entre el públic. No només hi ha música, també hi ha ball, l’espai escènic es modifica i tot passa a 360 graus al voltant de l'espectador. El sonall també se sent, però no es veu: "Escolteu el sonall!", diuen els actors en diferents moments.
Connectar amb les generacions més joves
L'obra reflexiona sobre la memòria històrica des d’una perspectiva contemporània, posant el focus no només en el passat, sinó també en la manera com es transmet o s'enterra. "La Catalina no era una militant política gaire activa, no era militar, era una mare de família. El seu cas permet mostrar l’horror de la guerra des d’una cosa molt íntima", diu Collado, que té 28 anys i ha volgut evitar una reconstrucció històrica tradicional. "S’han fet moltíssimes obres sobre la Guerra Civil i no volíem fer una obra historicista a l’ús. Volia connectar aquesta història amb la meva generació", afirma. En el procés per construir l'obra, Collado va parlar amb molts adolescents i es va sorprendre perquè alguns en coneixien molts detalls. Al final, li va semblar més honest indagar en la seva pròpia història i en el seu besavi, el Baudilio Collado, que va viure la guerra, però a qui no va conèixer. "Era una manera de connectar amb el meu propi oblit", diu.
En opinió de l'equip d'Ingenu, l'ús de diversos llenguatges, com la música o el moviment, genera una experiència directa i més accessible. "Volíem aconseguir un impacte emocional per explicar com les ferides de la guerra queden i es transmeten a les següents generacions –explica Collado–. Amb tots aquests recursos volem donar veu a un esquelet i un cos a un fantasma. Podem arribar a persones de 16 anys però també de 65, i és com donat un cop de puny a la taula".
"Hi ha una cosa inherent en l'obra que intenta anar directe a l'essència de la persona, més enllà de quina sigui l'edat. Ha estat un procés molt artesanal i tots hi hem aportat alguna cosa nostra. Si has viscut una guerra et toca de ple, però si no, si vius en una societat com la nostra, on han tornat l'extrema dreta i les mentalitats opressives, et pots sentir interpel·lat", afirma Pol Blancafort, un dels intèrprets, juntament amb Toni Guillemat Álvarez, Gerard Marsal Norte, Neus Pàmies Juárez, Anna Pérez Moya, Mireia Sala Aresté i Xavier Torra Xuriguera.
El teatre tampoc obvia que alguns van posar en dubte que el sonall fos real i, fins i tot, van acusar els arqueòlegs d'haver-lo posat expressament. Es va haver de demostrar que era de cel·lulosa, i no de plàstic, i que era d'aquella època. El marit de la Catalina va sortir de la presó després de 25 anys, però mai va parlar ni de la guerra ni de la seva dona. El Martín, l'estiu del 2019, va recuperar el sonall de colors que la seva mare s'havia emportat a la tomba. Va morir el 2023 i va poder ser enterrat juntament amb la seva mare. Ara el sonall el guarda una de les netes de la Catalina.
