El danès Jonas Vingegaard (Visma-Lease a Bike) afegeix el seu nom a la llista de guanyadors de la Volta Ciclista a Catalunya. La cursa catalana, una de les més antigues del món, ha passat de ser arraconada en el calendari a convertir-se en una de les cites amb un palmarès més impressionat dels darrers anys. Els últims quatre anys, els guanyadors han estat els eslovens Primoz Roglic, Tadej Pogacar, i ara Vingegaard. És a dir, els grans dominadors del ciclisme mundial. I, no fa tant, qui es vestia amb els colors de líder de la volta eren Quintana, Yates o Alejandro Valverde.

La vida de Sepp Kuss (1994) va canviar radicalment l'1 de setembre del 2019. Feia un parell d'anys que havia arribat a Europa procedent dels Estats Units i ja s'estava fent un nom en el ciclisme. Aquell dia va córrer la seva millor cursa. Era la novena etapa de la Vuelta a Espanya i el final estava marcat als Cortals d'Encamp, a Andorra, on ell residia. A la meta l'esperava una persona que el marcaria per sempre, Noemí Ferré, l'amor de la seva vida. Ella va anar a veure el final d'etapa amb uns amics, ja que també és ciclista i una apassionada d'aquest esport. Ell, en canvi, estava serrant les dents per arribar al final. A l'acabar la cursa, la Noemí va conèixer el Sepp perquè tenien un amic en comú. Aquest va ser el primer i penúltim pas, perquè després d'acabar la Vuelta el nord-americà li va escriure per quedar. Des de llavors, no s'han separat i Kuss s'ha convertit en un català més, fins al punt d'haver canviat l'àrida Colorado, la seva terra natal, pels boscos del Pirineu, on espera acumular èxits en la Volta a Catalunya que és a punt de començar.

L'equip ciclista que fins fa poc era conegut amb el nom d'Israel - Premier Tech canvia de mans. En un gir d'esdeveniments, l'empresari Sylvan Adams surt de l'escena venent l'estructura de l'equip a un grup empresarial liderat per una cara ben coneguda: Andrés Iniesta. L'exjugador del Barça entra en el món del ciclisme a través de l'empresa NSN, que donarà nom a un equip que té garantida de sortida la participació a les tres pròximes edicions del Tour de França, el Giro d'Itàlia i la Vuelta a Espanya.

El 27 d’agost passat cinc activistes propalestins de l’Alt Empordà van barrar el pas a l’equip israelià que va participar a la Vuelta. Va ser en una contrarellotge per equips a Figueres i va ser la primera d’un seguit d’accions de protesta per la presència a la cursa de l’equip Israel Premier Tech que es van succeir a cada etapa fins a l’últim dia. “Quan vam saber que venia la Vuelta vam decidir fer alguna acció absolutament pacífica i la sort va ser que a Figueres era una contrarellotge per equips. Això ens posava molt fàcil fer un tall només a l’equip sionista, a l’equip israelià. No volíem crear cap problema ni als ciclistes ni a la Vuelta ni a ningú”, explica Lola Oliván Hijós, arabista, docent en el passat i activista des de fa molts anys en diverses causes.

El Tour de França 2026 ha presentat a París el seu recorregut en una edició especial, ja que Catalunya acollirà les primeres tres etapes. Barcelona mai no havia acollit abans la sortida de la prestigiosa cursa francesa, que de cara al 2026 aposta per un recorregut ràpid on es pujarà dos cops l'Alpe d'Huez. Un Tour 2026 que anirà "de la Sagrada Família a la Torre Eiffel", tal com ha dit el director de la prova, Christian Prudhomme, en referència al fet que la cerimònia de presentació dels equips es farà als peus del temple ideat per Antoni Gaudí.

La Vuelta a Espanya més polititzada de tots els temps ha acabat abans d'hora. A 57 km per l'arribada, els corredors han pujat als vehicles dels seus equips quan els manifestants propalestins aconseguien tallar la carretera. S'esperava que la darrera etapa amb final a Madrid fos complicada per la convocatòria d'una manifestació en contra de la presència de l'equip Israel Premier Tech i així ha estat. La guerra de Gaza, ara mateix al centre del debat de l'agenda política, també s'ha convertit en la protagonista d'aquesta cursa per culpa de la presència d'aquest equip propietat d'un empresari proper al govern de Netanhayu. A mesura que anava avançant la cursa i arribaven més notícies de morts civils a Gaza, creixia la tensió a la Vuelta. I al final, la cursa no ha pogut completar el seu recorregut, com temien els organitzadors.

¿Arribarà la Vuelta ciclista a Espanya a destí? Cada cop més veus expressen els seus dubtes sobre el fet que la cursa espanyola pugui complir amb el seu calendari, amb arribada final a Madrid aquest pròxim diumenge, per la presència de cada cop més manifestants propalestins organitzats en contra de la presència de l'equip Israel Premier-Tech. L'etapa d'aquest dijous, de fet, una contrarellotge individual a Valladolid de 27,2 km, ha acabat retallada a 12 quilòmetres de recorregut "amb l'objectiu de dotar d'una protecció més gran al desenvolupament" segons els organitzadors. Al ser una contrarellotge, es volia protegir els corredors de l'equip israelià amb un recorregut més curt amb tanques. Dues persones han estat detingudes en una jornada amb enfrontament dialèctic entre Podemos, que considera una vergonya la presència de l'equip israelià, i el PP, que ho defensa. L'etapa l'ha guanyada l'italià Filippo Ganna (Ineos Grenadiers), set segons més ràpid que l'australià Jay Vine (UAE) i el portuguès Joao Almeida (UAE). Almeida ha retallat uns segons al líder de la classificació general Jonas Vingegaard (Visma), qui ara disposa de 40 segons sobre el portuguès.

L'equip Israel Premier Tech continua sent un dels protagonistes d'aquesta edició de la Vuelta Ciclista a Espanya. L'equip, propietat d'un magnat que dona suport al govern de Netanyahu, veu com en cada etapa s'organitzen manifestacions a les carretes en contra de la seva presència. Avui l'equip ha anunciat que retira el nom del país del mallot a la Vuelta per "prioritzar la seguretat" dels seus "ciclistes i de tot el gran grup, atesa la perillositat d'algunes protestes a la Vuelta", han explicat. "L'Israel Premier Tech ha proporcionat als ciclistes un uniforme amb el monograma de l'equip per a la resta de la carrera", uniforme amb un logotip en què no apareix el nom d'Israel. El conjunt israelià, tot i això, subratlla que "el nom de l'equip continua sent Israel Premier Tech", si bé explica: "L'uniforme amb el monograma ara s'alinea amb les decisions de marca que hem adoptat prèviament per als nostres vehicles i roba informal", en què també ha retirat el nom d'Israel.

No deu ser fàcil pujar a l'autobús de l'equip UAE aquests dies a la Vuelta Ciclista a Espanya. La fràgil convivència entre les estrelles de l'equip ha explotat en plena competició, fet que ha provocat que la direcció de l'equip castigui públicament l'espanyol Juan Ayuso. El jove corredor alacantí, ara mateix la gran estrella del ciclisme estatal, ha contraatacat afirmant que viu "una dictadura" on "volen fer mal" a la seva "imatge". Els últims dies de competició poden ser ben complicats dins de l'equip amb seu als Emirats.

"Era evident que passaria alguna cosa", diu amb nervis un treballador de la Vuelta a Espanya. Han rebut consignes de no parlar sobre la presència de l'equip Israel Premier Tech, propietat d'un amic personal del president d'Israel. La cursa volia seguir endavant com si res, però cada dia es troben amb centenars de manifestants esperant-los. Ja feia setmanes que els organitzadors estaven neguitosos al veure com s'anaven anunciant manifestacions en contra de la presència de l'equip. I dimecres, durant la contrarellotge per equips per carreteres de l'Alt Empordà, va passar: les forces de seguretat no van poder evitar que un grup de manifestants tallés la carretera just quan havia de passar l'Israel Premier Tech per protestar per la presència d'un equip amb lligams amb el govern israelià just en plena campanya militar a Gaza.

Adrià Pericas (Tona, 2006) ja feia temps que anava deixant senyals del seu talent. I aquesta setmana es va confirmar que el jove ciclista osonenc de 19 anys firmava el seu primer contracte professional amb l'UAE Team Emirates, el millor equip ciclista del moment i on mana l'eslovè Tadej Pogacar. Pericas compartirà equip amb el vilanoví Marc Soler, així com amb el madrileny Pablo Torres, el navarrès Igor Arrieta i el valencià Juan Ayuso, el millor ciclista estatal del moment.

França acull la 112a edició del Tour. 3.338,8 km i un desnivell positiu de 52.500 metres repartits en 21 etapes, amb dos grans favorits: Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard, i un català com a jutge: Marc Soler. El dissabte 5 de juliol Lilla donarà el tret de sortida a la competició amb una etapa en pla amb arribada al mateix punt d’inici. Seran tres setmanes de ciclisme per terres franceses que culminaran el diumenge 27 de juliol a París. Els Camps Elisis tornaran a ser la meta final després que l’any passat el Tour s'acabés a Niça a causa dels Jocs Olímpics.

Tot va començar amb Joaquim Purito Rodríguez. Ell va ser un dels primers ciclistes que va entendre ara farà uns 20 anys podia ser una bona idea que passar llargues temporades a Andorra. I no només pels beneficis fiscals. "Aquí surts de casa i et trobes de seguida un port de muntanya. En tens més de 20 ben senyalitzats i cuidats. Entrenes en altura, és ideal. Gent com el Purito, el Xavier Florencio o l'Ángel Vicioso van ser els primers professionals que van formar un nucli a Andorra, en una època en què la gent deia que el clima no ajudaria. Però van demostrar que Andorra era "una base ideal per entrenar", diu Carlos Verona (San Lorenzo del Escorial, 1992). El corredor madrileny de l'equip Lidl-Trek ja fa 10 anys que resideix a Andorra i s'ha convertit en el pal de paller de la primera edició de l’Andorra MoraBanc Clàssica, la primera cursa ciclista professional al Principat.

El triomf de Simon Yates al Giro d’Itàlia podria ser presentat com a prova del fet que la justícia existeix. En el fons tots sabem que els bons no sempre guanyen i que no sempre tenim segones oportunitats, però en el cas del ciclista britànic no ha estat així. Amb 32 anys el corredor de l’equip Visma-Lease ha entrat a Roma vestit de rosa, i s'ha endut la seva segona gran cursa després de la Vuelta a Espanya del 2018. El seu triomf es va forjar en la penúltima etapa, a una de les pujades més dures dels Alps, aquella en la qual set anys abans el mateix Yates havia patit una de les derrotes més dures de la seva carrera. Al mateix escenari va arribar la redempció, en un triomf amb justícia poètica.

Al bell mig del rovell de l'ou de Girona, davant de l'esplanada del Cafè Le Bistrot i les escalinates de Sant Martí, en un dels racons més romàntics i idíl·lics de la ciutat, acaba d'obrir una nova botiga de bicicletes espectacular. Ocupa els dos pisos de l'antiga Sala i Teatre Odeon, un establiment mític de l’oci i la cultura gironina des del segle XIX, tancat fa més de deu anys, que es trobava en estat ruïnós i ara s'ha restaurat per complet després de 4 anys d'obres. El nou local, concebut com una espècie de boutique d’articles selectes amb un espai multidisciplinari de sofàs i cafeteria, pretén convertir-se en un nou pol d'atracció internacional per als amants del ciclisme, en una ciutat que fa temps que s’ha consolidat com a epicentre mundial de la bicicleta. El propietari i promotor de la reforma –que ha costat uns 2 milions d'euros de capital privat– és l'empresari gironí Miquel Casals, i el nou inquilí és el Grup Velodrom, una de les marques ciclistes de referència de la ciutat.

"He estat sempre molt competitiu, potser massa. Així que el que m’ha passat darrerament ha estat dur. Semblava que era el final de la meva carrera", explica Josep Betalú (Amposta, 1977), un dels grans noms del ciclisme català. Aquest mecànic que sap fer el que faci falta amb les seves mans s'ha fet un fart de guanyar curses en quatre continents diferents des que va fer el salt al ciclisme de muntanya amb 30 anys complerts, el 2010. Abans havia fet ciclisme en ruta, a més de mil feines, fos de DJ o arreglant cotxes. Gràcies al ciclisme, ha rodat pel món i ha viscut una temporada a Costa Rica, on és famós. "Allà la gent em mirava amb els ulls oberts, perquè jo soc tal com raja i dic el que penso", diu.

A la seu de l’Institut Guttmann de Badalona, a dalt de la serra, al costat de l’Hospital de Can Ruti, una desena de pacients que van amb cadira de rodes van treure els telèfons i van fer fotografies a l’equip que es preparava per anar a la Titan Desert, l’exigent cursa de ciclisme que creua el desert del Sàhara, al Marroc. Per primer cop, un equip de la Guttmann hi participarà. "És bonic veure com altres pacients miren el que poden arribar a fer gent que ha passat per moments complicats com ells", diu el doctor Alex del Arco, traumatòleg de l'Institut. Del Arco, que és un apassionat de l’esport, va participar el 2015 a la Titan Desert, i va afirmar que no hi tornaria després de passar-ho malament per una gastroenteritis. Ara hi tornarà ben acompanyat.

"La París-Roubaix és una carrera horrible, però guanyar-la és magnífic" deia el ciclista Sean Kelly. "No hi penso tornar mai més", deia l’italià Franco Barellini, tot i que va tornar i la va guanyar. "És una bogeria, aquesta cursa. Treballes com un animal i no tens temps ni per pixar. Acabes amb el mallot moll, és tot ple de pols, acabes tacat de fang, rellisques... és una gran merda", deia el neerlandès Theo de Rooy el 1985. Tot seguit, quan li van preguntar si la tornaria a fer, va deixar anar: "És clar! És la cursa més bonica del planeta!".

D'un país petit a un altre. Eslovènia domina la Volta a Catalunya, últimament. Per tercer cop consecutiu, un eslovè s’ha endut la cursa catalana després d’una emocionant exhibició de Primoz Roglic (Red Bull) a Montjuïc. Roglic, campió el 2023, ha guanyat per segon cop la Volta un any després del triomf del seu compatriota Tadej Pogacar. A l'última etapa, Roglic hi arribava un segon per darrere de Juan Ayuso (UAE), però el ciclista nascut a Barcelona no ha pogut competir amb l’experiència de l'eslovè. El seu atac al circuit final de Montjuïc ha emocionat. “Roglic ha estat superior”, admetia Ayuso trist.

El vent ha deixat amb un pam de nas els aficionats al ciclisme que havien omplert les carreteres del Berguedà. L’alerta per les fortes ratxes ha convertit l’etapa reina de la Volta Ciclista a Catalunya en una jornada sense gaire interès, amb un munt de negociacions entre els organitzadors i els ciclistes per veure què calia fer. Al final, no hi ha hagut ni ascens al coll de Pradell ni ascens final al santuari de Queralt. Només s'ha pogut fer una etapa de 73 quilòmetres, encara que 48 han sigut neutralitzats i sense bonificacions, i s'ha aturat el temps a 5 quilòmetres de meta. El nord-americà Quinn Simmons (Lidl Trek) ha estat el guanyador d’aquesta etapa caòtica. Havia de ser el dia per veure Juan Ayuso (UAE) i Primož Roglič (Red Bull) lluitant per ser els campions a les rampes de Queralt, però els aficionats s'han hagut de conformar amb uns últims quilòmetres a Berga.