CIclisme

L'antic Teatre Odeon vol ser un temple del ciclisme únic al món

L'empresa que gestionarà l'espai vol obrir-lo a tothom i confia en poder-lo inaugurar aquest any

4 min
La restauració de l'antic Teatre Odeon s'està fent de la manera més fidedigna possible a la sala original

GironaLa restauració de l’antiga Sala i Teatre Odeon de Girona és la nineta dels ulls del seu propietari, l’empresari Miquel Casals, que fa tres anys que hi està treballant i en parla amb passió. “He rehabilitat moltes finques, però aquesta no s’assembla a res del que he fet abans. En el moment que m’ha arribat ja tinc un bagatge i tinc ganes de fer-ho bé –diu–. Sempre he procurat respectar l’essència de les finques i fer unes restauracions no agressives. Això vol dir reconstruir bastant com era, i en el cas de l’Odeon, ho estem fent tan fidelment com és possible”. Per això, a partir d’una de les columnes originals de la Casa Eiffel que encara es conserven ha fet fer les altres en una foneria de Cassà de la Selva. “Totes les columnes i les baranes que faltaven, com que eren de fosa, les he fet reconstruir. Hem fet motllos per a cada peça, és una feina de xinos i és car, però ho hem refet tot. Les llotges també seran tal com eren, tot està idèntic”, afegeix.

Les baranes i les columnes s'han reconstruït en una foneria de Cassà de la Selva seguint el model original.

El frontis de fusta que s’ha posat nou també és exactament com el que hi havia gràcies a un tros que es va conservar. Així mateix s'estan restaurant les pintures a la zona on es posava l’orquestra, però només es restauraran les del fons i no les de la volta, “perquè a sobre hi passa un carrer i com que no està impermeabilitzat es tornarien a fer malbé quan plogui”, explica Casals.

El frontis de fusta s'ha reconstruït tal com era l'original.

Un espai obert a tot i a tothom

L’antic Teatre Odeon el llogarà el grup Velodrom, que vol fer-hi un espai de ciclisme únic al món. “Ens ho agafem amb molta il·lusió per fer una cosa diferent a tota l’oferta que hi ha avui, no a la ciutat, sinó al món. Un espai únic en un lloc com Girona que avui és emblemàtic en el món del ciclisme”, explica Miquel Trafach, representant i col·laborador d’aquest grup a Girona. “Nosaltres tenim clar que no som una marca convencional i no ho volem ser. La frivolitat que veig a vegades en opinions sobre el que volem fer a la xarxa X o als diaris em sorprèn –diu Trafach–. Em sembla estrany que puguin arribar a pensar que és una cosa purament econòmica, perquè si el que busquéssim fos anar només a guanyar diners, no ens caldria implicar-nos en una obra magna com aquesta de l’Odeon”. 

Restauració de les pintures de l'escenari. La que hi ha a la volta no es restaurarà perquè hi ha filtracions quan plou.

El grup Velodrom també ha llogat la Casa Artau, un palau que hi ha a sobre de l’antic teatre, que era la residència del fundador de la Sala Odeon, l'empresari Joan Artau, i que fa més de 30 anys que va comprar la mare de Miquel Casals. Allà s’hi faran una dotzena d’habitacions. “Serà com una casa club. Ens agradaria oferir a la gent, a més de “Vine a Girona, a un espai únic relacionat amb el ciclisme”, un allotjament i fer un seguiment 360 graus de la seva estada aquí”, assenyala Trafach.

Aquest espai, que serà d’uns mil metres quadrats entre les tres plantes i s’anomenarà Velodrom Teatre Odeon, els llogaters volen que sigui multidisciplinari. “Serà un espai de ciclisme, sí, i s'hi vendran bicicletes i material relacionat amb el ciclisme, però també roba de carrer, perfums, obres d’art, etc. Coses que ja tenim a l’actual botiga de l’Argenteria però que té limitacions d'espai”, assenyala. “Com que l’espai ho permet, a l’Odeon també hi haurà una cafeteria i volem que hi passin moltes coses, allí. Per posar un exemple, la presentació de l’equip femení de futbol de Cassà de la Selva, per què no? O exposicions d’art, espectacles de màgia, musicals o teatrals, o que els patges hi pugin per rebre les cartes de la mainada als Reis d’Orient. Parlem-ne. Volem que sigui un espai completament obert”, afegeix Trafach. 

“Considero que per a Girona és molt bona cosa perquè afegirà un espai singular a l’oferta que hi ha. Estic convençut que quan finalment estigui obert, l’Odeon s’incorporarà a l’imaginari gironí i que la gent recomanarà anar a veure aquell espai que abans era una antiga sala de ball, havia estat un teatre i moltes altres coses més. Amb això estic content”, diu Casals. 

"Poca agilitat" administrativa

Amb el que no està tan content Casals, i tampoc Trafach, és amb la lentitud administrativa per poder acabar la restauració i adequació del nou espai. No consideren que els posin traves, però lamenten la “poca agilitat” de les administracions i en particular de l’Ajuntament. “Potser portem més d’un any i mig parlant amb l’Ajuntament d’aquest tema. Crec que hi ha una manca de decisió, sembla com si ningú es vulgui mullar per dir sí o no a l’activitat que hi volem dur a terme”, afegeix Trafach, que, amb tot, està convençut que els acabaran donant la llicència. Tant el propietari de l’Odeon com el representant de Velodrom confien poder obrir abans de finals d’any. “Ens agradaria molt, però és una cosa que no depèn de nosaltres”, conclou Trafach.

Façana de l'antiga Sala i Teatre Odeon a la pujada de Sant Domènec.
Sala de ball, teatre i moltes més coses en més d'un segle i mig d'història

La Sala Odeon data de la primera meitat del segle XIX, quan el seu propietari, l’empresari Joan Artau, havia obert una sala que alternava sessions de ball, festes i diversos esdeveniments. El 1856 s’hi va fer la recepció per la inauguració del Pont de Pedra, i quan es va reformar l’antic teatre del Pallol, que és l’actual Teatre Municipal, l’Odeon el va substituir com a teatre de 1857 a 1861. Amb l’arribada del segle XX va deixar de ser sala de ball i va tenir diversos usos. Va ser el primer gimnàs de Girona, conegut com el gimnàs del senyor Gómez. Carles Gómez i Soler va ser un dels primers docents de l’Estat que va apostar per l’educació física i allà s’hi practicava un dels esports més de moda aleshores: la boxa. També va ser presó en temps de Primo de Rivera, durant la Guerra de 1936 alguns soldats hi van fer la instrucció i va funcionar com a magatzem i local d’assaig dels Manaies. Les últimes activitats que va tenir van ser la Fusteria d’Armand Lladó i el taller de Cromats de Joan Ensesa, que es repartien l’espai. Tots dos establiments van tancar la dècada passada. 

Els bombers apagant un incendi declarat a l'antic teatre Odeon el 1992, aleshores ocupat pels tallers de la Fusteria Lladó i la indústria Cromats Ensesa.
Imatge de la Pujada de Sant Domènec el 1982, on hi ha l'antic Teatre Odeon, que ara és objecte de restauració.
stats