La Vuelta a Espanya més polititzada de tots els temps ha acabat abans d'hora. A 57 km per l'arribada, els corredors han pujat als vehicles dels seus equips quan els manifestants propalestins aconseguien tallar la carretera. S'esperava que la darrera etapa amb final a Madrid fos complicada per la convocatòria d'una manifestació en contra de la presència de l'equip Israel Premier Tech i així ha estat. La guerra de Gaza, ara mateix al centre del debat de l'agenda política, també s'ha convertit en la protagonista d'aquesta cursa per culpa de la presència d'aquest equip propietat d'un empresari proper al govern de Netanhayu. A mesura que anava avançant la cursa i arribaven més notícies de morts civils a Gaza, creixia la tensió a la Vuelta. I al final, la cursa no ha pogut completar el seu recorregut, com temien els organitzadors.

¿Arribarà la Vuelta ciclista a Espanya a destí? Cada cop més veus expressen els seus dubtes sobre el fet que la cursa espanyola pugui complir amb el seu calendari, amb arribada final a Madrid aquest pròxim diumenge, per la presència de cada cop més manifestants propalestins organitzats en contra de la presència de l'equip Israel Premier-Tech. L'etapa d'aquest dijous, de fet, una contrarellotge individual a Valladolid de 27,2 km, ha acabat retallada a 12 quilòmetres de recorregut "amb l'objectiu de dotar d'una protecció més gran al desenvolupament" segons els organitzadors. Al ser una contrarellotge, es volia protegir els corredors de l'equip israelià amb un recorregut més curt amb tanques. Dues persones han estat detingudes en una jornada amb enfrontament dialèctic entre Podemos, que considera una vergonya la presència de l'equip israelià, i el PP, que ho defensa. L'etapa l'ha guanyada l'italià Filippo Ganna (Ineos Grenadiers), set segons més ràpid que l'australià Jay Vine (UAE) i el portuguès Joao Almeida (UAE). Almeida ha retallat uns segons al líder de la classificació general Jonas Vingegaard (Visma), qui ara disposa de 40 segons sobre el portuguès.

L'equip Israel Premier Tech continua sent un dels protagonistes d'aquesta edició de la Vuelta Ciclista a Espanya. L'equip, propietat d'un magnat que dona suport al govern de Netanyahu, veu com en cada etapa s'organitzen manifestacions a les carretes en contra de la seva presència. Avui l'equip ha anunciat que retira el nom del país del mallot a la Vuelta per "prioritzar la seguretat" dels seus "ciclistes i de tot el gran grup, atesa la perillositat d'algunes protestes a la Vuelta", han explicat. "L'Israel Premier Tech ha proporcionat als ciclistes un uniforme amb el monograma de l'equip per a la resta de la carrera", uniforme amb un logotip en què no apareix el nom d'Israel. El conjunt israelià, tot i això, subratlla que "el nom de l'equip continua sent Israel Premier Tech", si bé explica: "L'uniforme amb el monograma ara s'alinea amb les decisions de marca que hem adoptat prèviament per als nostres vehicles i roba informal", en què també ha retirat el nom d'Israel.

Tenint en compte que formem part d’una societat adormida, és gratificant veure com encara hi ha gent que es mobilitza per una causa i torpedina amb èxit una competició esportiva de primer nivell com la Vuelta. No està tot perdut. Fer servir la capacitat crítica, protestar i manifestar-se s’han convertit en conceptes vintage, perquè ens hem reduït al que vol el sistema: ser instruments de consum de productes i idees al seu servei. Per això podem estar asseguts en una caleta massificada mentre fem scroll entre un possible fitxatge del Barça, una samarreta rebaixada i un nen cadavèric morint-se de fam a la Franja de Gaza. Impertorbables, aixequem la mirada i li preguntem a la parella: “Què prefereixes dinar? Fideuà o paella?”. Tenim la capacitat d’indignació d’una mongeta tendra.

La presència de l'equip Israel Premier-Tech a la Vuelta segueix aixecant polseguera. Aquest dimecres els organitzadors de la cursa van decidir suspendre l'arribada prevista a Bilbao, al veure la quantitat de manifestants que s'hi aplegaven amb banderes palestines. "Per motius de seguretat, els temps de la classificació general es prendran a 3 quilòmetres de la línia de meta. No hi haurà guanyador d'etapa. Hi haurà punts de la muntanya i els aconseguits a l'esprint intermedi, però no de la classificació per punts", va anunciar la Vuelta pels incidents en l'onzena etapa.

El 29 d’abril del 1935 un grup de valents començava a pedalejar pel centre de Madrid, havent sortit de l’estació d’Atocha. Eren els participants en la primera edició de la Vuelta a Espanya, competició que enguany celebra 80 edicions en 90 anys, ja que no sempre es va poder fer. Aquella primera edició va comptar amb la presència de 50 ciclistes que afrontaven un recorregut de 10 etapes de més de 250 km cada una. Quan el 15 de maig la Vuelta tornava a Madrid, només hi van arribar 29 ciclistes. Els altres havien plegat castigats per un recorregut dur per carreteres de terra, amb rampes que trencaven les cames i provocaven avaries en aquelles bicicletes de ferro. El guanyador seria el belga Gustaaf Deloor, que es va imposar al català Marià Cañardo, segon a la classificació general. En Marianu va patir molt, ja que es va quedar sense companys d’equip de seguida i va patir caigudes.

Hi ha dues decisions dràstiques en la carrera esportiva de Primoz Roglic (Trbovlje, Eslovènia, 1989): el 2011 va deixar de competir com a saltador d'esquí i el 2023 va trencar amb l'equip amb el qual havia arribat al cim del ciclisme.

El Cuitu Negru és un port de muntanya salvatge. Situat a Astúries, amb quasi 19 quilòmetres de pujada, té uns últims 3 quilòmetres infernals amb rampes d’entre un 16 i un 24% d'inclinació. Una barbaritat. “Són les rampes més dures de l’Europa occidental”, assegura el director general de la Vuelta, Javier Guillén. L’etapa d’aquest diumenge pot convertir en engrunes l’actual classificació general de la prova. Els corredors sortiran des de la localitat de L'Infiestu, pujaran 2 cops a la Colladiella, de primera categoria, a l’alt de Santo Emiliano, de tercera, i acabaran amb el mur final de categoria especial per completar una jornada de 142 km de recorregut.

A la Vuelta a Espanya hi ha tres cotxes sanitaris amb dos metges a cada vehicle. S’encarreguen d'atendre els ciclistes que ho necessitin durant la competició, sigui en moviment o aturats quan hi ha una caiguda. Un dels conductors és el tortosí Pere Garcia (Roquetes, 1976) que ja fa quatre anys que participa en la cursa. “Nosaltres ens posem amb el grup capdavanter, esperem que hi hagi una escapada i ens posem darrere seu per si hi ha una caiguda i poder-los atendre”, explica a l’ARA en aquesta primera setmana de carrera.

La Vuelta a Espanya comença aquest dissabte a Lisboa amb tres ciclistes catalans al pilot: Marc Soler (UAE Team Emirates), Roger Adrià (Red Bull-BORA-Hansgrohe) i Pau Miquel (Kern Pharma). El Marc (Vilanova i la Geltrú, 30 anys) desenvolupa la tasca de gregari per al portuguès João Almeida, que va acabar quart el Tour. El Roger (Barcelona, 26) treballa per a Primož Roglič, que torna a córrer després de la retirada per caiguda al Tour. Un objectiu diferent té Pau Miquel (Sant Quirze del Vallès, 23), que està concentrat en un objectiu: “Guanyar una etapa". "És el que perseguiré durant els 21 dies. Per fer això em marcaré les jornades en què crec que les meves qualitats són per guanyar. La resta de dies intentaré guardar-me el màxim possible”, apunta a l'ARA.

A l’Angliru (Astúries) es va segellar la pau el dia que Sepp Kuss (sempre amb un somriure) va veure perillar més la classificació general de la Vuelta. 19 segons després de la victòria del seu company d’equip Primoz Roglic al colós asturià i amb el doble guanyador del Tour de França Jonas Vingegaard aferrat a l’eslovè, la classificació general mostrava una diferència de només 8 segons entre el líder Kuss (que va descobrir Catalunya com a lloc per viure fa 5 anys) i el segon classificat Jonas Vingegaard.

El Jumbo Visma vol ser el primer equip ciclista professional que guanya el Giro, el Tour i la Vuelta la mateixa temporada. Mai ho ha aconseguit ningú, ni la piconadora de l’Sky en el seu millor moment. El Jumbo Visma ja té a la vitrina del 2023 el Giro amb l’eslovè Primoz Roglic i el Tour amb Jonas Vingegaard. Però no en tenen prou. Els dos ciclistes estrella de l’equip de les abelles han vingut a la Vuelta per aconseguir el triplet de curses de tres setmanes, les més importants del món.

Cares llargues abans de la sortida des de Mataró a la segona etapa de la Vuelta. Un bon patac d’aigua ha acompanyat l’arribada dels ciclistes a l’avinguda del Port a la capital del Maresme. Empipats pel que es va viure a la contrarellotge per equips de dissabte a Barcelona, els ciclistes han posat en marxa la maquinària per negociar amb l’organització de la cursa què calia fer a la muntanya màgica de Montjuïc quan semblava que queia el cel a Mataró.

En un bar del carrer Aragó, un grup d'amics ocupen una terrassa. La taula és plena de gintònics. "Mira, jo no conec cap ciclista, però venim sempre a aquest bar. Ens hem atrinxerat a la terrassa i tenim la primera fila per veure la Vuelta", explica el Mario, amb el nas una mica vermell. Quan s'acosta l'equip EF-Education First, el Mario i els seus amics s'aixequen, donen cops a la tanca i comencen a cantar: "Indurain, Indurain, Induraaain". És l'únic ciclista que els ha vingut al cap.

Després d’uns anys en què els ciclistes de la menuda Eslovènia feien el que volien a les grans curses ciclistes, amb Tadej Pogacar guanyant el Tour i Primoz Roglic la Vuelta, la temporada 2022 ha confirmat el pas endavant d’una nova fornada de ciclistes. A les tres grans curses, tres campions nous. Tres homes que no havien guanyat mai cap cursa gran, com l’australià de 26 anys Jai Hindley al Giro, el danès de 25 anys Jonas Vingegaard al Tour i el belga de 22 anys Remco Evenepoel a la Vuelta. El ciclista de l’equip Quick-Step Alpha Vinyl Team va entrar a Madrid vestit de vermell, en un triomf que va emocionar tot Bèlgica, on feia 44 anys que esperaven que un dels seus fos capaç de guanyar de nou una de les tres curses grans.

1978. A l’Argentina hi havia una dictadura terrible, però la maquillaven prou bé organitzant un Mundial de futbol on Kempes cridava cada cop que marcava un gol. A Barcelona es funda el PSC, per primer cop un polonès és escollit papa de Roma i el món ballava al ritme dels Bee Gees, els Village People o Boney M. La reina d’Anglaterra era Elisabet II, esclar. Aquell 1978, el ciclista belga Johan De Muynck guanyava el Giro d’Itàlia. Poca gent pensava llavors que caldria esperar 44 anys per veure un nou rei al Regne Unit i també per tornar a veure un ciclista belga guanyant una de les tres curses grans. 44 anys sense triomfs al Giro, el Tour o la Vuelta, fins ara, amb la fita del jove Remco Evenepoel a la Vuelta a Espanya.

"Encara poden passar moltes coses, en trec lectures positives", deia Enric Mas. El ciclista d'Artà, malgrat perdre sis segons a la classificació general davant del líder, el belga Remco Evenepoel (Quick Step Alpha Vinyl), no vol enterrar el somni de ser el primer mallorquí a guanyar la Vuelta a Espanya. Falten tres etapes, dues d'elles ideals per donar guerra, abans de l'arribada aquest diumenge a Madrid, on hi haurà segur un campió nou. Ni Evenepoel ni Mas han guanyat mai una cursa de les grans, com aquesta preciosa edició de la Vuelta.

La carretera s’enfilava cap al monestir de Tentudía (Badajoz), final de la 17a etapa de la Vuelta a Espanya, quan Enric Mas va serrar les dents, atacant. El ciclista mallorquí, que no sempre sol sentir-se còmode quan li toca atacar, intentava fer mal al líder de la cursa, el belga Remco Evenepoel. No va aconseguir deixar-lo i van entrar plegats a l’arribada, però amb un Evenpoel amb cara de pocs amics, amb ganes d’anar a descansar ràpid. "Mas m'ha donat molta feina", admetia el jove belga de 22 anys, que segueix liderant la classificació general quan falten quatre dies per al final de la cursa. Ara el seu gran rival és Enric Mas, quan fa 24 hores ho era Primoz Roglic, el gran campió caigut. L’eslovè, que enguany aspirava a ser el primer home capaç de guanyar la Vuelta a Espanya quatre cops consecutius, no va poder agafar la sortida i va capgirar del tot la cursa.

Ara fa 30 anys, Melcior Mauri aconseguia guanyar la Vuelta a Espanya superant a la general Miguel Indurain. El ciclista osonenc, tot un especialista en contrarellotges, va escriure una de les pàgines d'or de l'esport català, tot i no ser cap de files de l'equip ONCE i haver de plantar cara a un estol de grans escaladors, com Marino Lejarreta, Lucho Herrera o Fabio Parra. Mauri, que ara organitza campus de ciclisme, recorda aquell triomf, el segon i darrer de tota la història d'un català a la prova.

La Vuelta ciclista a Espanya entra en la seva darrera setmana amb totes les mirades al clatell del vigent campió, l’eslovè Primoz Roglic. Malgrat anar tercer a la general, tothom dona per fet que és el gran favorit. Els seus rivals saben que necessiten atacar als cims asturians per poder arribar a la contrarellotge individual del darrer dia amb opcions. “Li hauríem de treure un minut a Roglic a la general abans de la contrarellotge”, admet el colombià Miguel Ángel López. “Em motiva poder aspirar al títol, però caldrà superar Roglic a la muntanya”, diu el mallorquí Enric Mas. De moment, el líder és el sorprenent noruec Odd Christian Eiking (Intermarché), que admet que no s’imagina guanyant la prova. Roglic és tercer a 1.36 minuts, i Mas quart, a 2.11.