La propera cimera climàtica de l'ONU, la COP28, que se celebra al desembre, tindrà com a president el director d'una companyia petroliera. L'elecció dels Emirats Àrabs Units (EAU) com a país amfitrió de la trobada ja era polèmica, perquè es tracta d'un dels principals productors de combustibles fòssils del món, però ara aquest estat ha escollit com a president de la cimera el seu ministre d'Indústria i Tecnologia, Sultan Ahmed al-Jaber, que al mateix temps és el cap executiu de la Companyia Nacional de Petroli Abu Dhabi, la 12a més gran a escala mundial.

Com un oasi enmig del desert, els països pobres s'han endut aquest diumenge una petita victòria a Sharm al-Sheikh. Finalment la COP27 ha acordat crear un fons econòmic que ajudarà els països més vulnerables quan pateixin una catàstrofe per culpa de la crisi climàtica. Activistes i representants dels governs del sud celebren la fita històrica, que era la principal demanda dels països pobres en aquesta cimera. Però la falta de concreció i els escassos avenços en tota la resta de qüestions, començant per la reducció d’emissions, fan pensar que tot plegat és un miratge.

Últimes hores de la COP27 i l'últim esborrany d'acord final no aporta cap avenç respecte a la Declaració de Glasgow de la COP26. Si res no canvia en les pròximes 24 hores (o potser 48), el final de la COP27 serà tant o més decebedor del que ja es preveia. La negociació està estancada en diversos punts, però el més important és el que havia de marcar tota la cimera: com afrontar les "pèrdues i danys" que els desastres climàtics generen en els països més pobres i vulnerables. Aquest matí de divendres, finalment la Unió Europea s'ha sumat a la petició per crear un fons específic d'ajuda financera per aquestes catàstrofes climàtiques. És un gir rellevant, ja que fins ara la UE s'hi oposava, i deixa pràcticament sols els Estats Units, que mantenen la seva oposició, cosa que impossibilita de moment incloure un compromís concret sobre aquest tema en l'acord final de Sharm el-Sheikh.

Les cimeres climàtiques de l'ONU van sempre plenes de grans anuncis. Però sovint, quan es mira la lletra petita, resulta que no són tan grans. En aquesta "COP africana", la COP27, que acull Egipte a Sharm al-Sheikh, el rol protagonista dels països africans i dels estats en vies de desenvolupament en general posa encara més sota la lupa els suposats compromisos dels països rics. Els països pobres, que més pateixen els impactes d'una crisi que ells no han creat, estan farts de les promeses incomplertes del nord. Però aquest any la hipocresia climàtica dels països rics és més descarada, perquè la crisi energètica generada per la guerra d'Ucraïna els ha llançat de nou als braços dels combustibles fòssils malgrat tots els discursos grandiloqüents sobre l'emergència climàtica. "Malauradament, hi ha molts exemples d'hipocresia climàtica: l'any passat a la COP26 de Glasgow es va fer molta teatralitat des del nord per criticar l'Índia perquè va bloquejar la frase de l'acord final que demanava acabar o disminuir l'ús del carbó. Ja s'ha vist que allò va ser una gran hipocresia perquè al cap d'uns mesos, la crisi energètica per la guerra ha portat molts països del nord a tornar a consumir cada cop més carbó per satisfer la seva demanda elèctrica", assenyala Olga Alcaraz, del Grup de Governança Climàtica de la UPC, que participa com a organització observadora en la COP27.

El flamant president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha sigut el protagonista de la cimera del clima de l'ONU, la COP27, d'aquest dimecres. La seva compareixença s'esperava amb especial expectació: suposava el retorn del Brasil de Lula després de quatre anys de negacionisme climàtic i atacs mediambientals de Jair Bolsonaro. El primer missatge ha sigut contundent: "El món hauria de gastar més en la lluita climàtica i no en la guerra", ha dit des de la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh.

La Unió Europea lluitava des de fa setmanes per aconseguir un acord intern que li permetés complir la seva paraula. La promesa la van fer tots els estats a Glasgow l'any passat, a la COP26, i deia que anirien a la COP27 d'Egipte amb nous plans de reducció d'emissions més ambiciosos que els que tenien (el que es coneix en les negociacions climàtiques com els NDC, sigles en anglès per al terme contribucions determinades nacionalment).

La nova Cimera del Clima de l'ONU COP27 ha arrencat aquest dilluns enmig d'un desert climatitzat. El govern egipci ha fet una inversió ingent per convertir el ressort turístic de Sharm al-Sheikh en una "ciutat verda" per acollir la trobada internacional més important contra l'emergència climàtica. Però els camps de golf i els paratges de luxe que el conformen requereixen un consum d'aigua i energia que és dubtosament sostenible. Tot i això, aquesta no és l'única incongruència de la COP27.

Els països pobres arriben a la nova cimera climàtica de l’ONU, la COP27, carregats de raons i disposats a fer-se sentir. El Pakistan, que aquest estiu ha vist com unes inundacions històriques deixaven un terç del país sota l’aigua, lidera aquest cop el grup de països en vies de desenvolupament que s’uneix com a bloc negociador a aquestes cites, el G77. Parlarà en nom de països com Somàlia, on quatre anys de sequeres encadenades estan matant de fam milers de criatures. El bloc tindrà més veu que mai en aquesta “COP africana”, que se celebra a Egipte, en ple desert de Xarm el-Xeikh. És la veu d’uns països que contribueixen ben poc a les emissions de CO₂, però que estan en primera línia de foc de la crisi climàtica que aquestes emissions han provocat.

Biòloga de formació, Yvonne Yánez és portaveu del grup Acción Ecológica de l'Equador. L'entitat, que forma part de nombroses xarxes de defensa de la biodiversitat, tant en l’àmbit llatinoamericà com global, ha participat en qualitat d'observadora a la COP26 de Glasgow. Yánez segueix les converses de l'ONU sobre el canvi climàtic des de fa més d'una dècada i és aquest coneixement, i l'impacte devastador que genera sobre les comunitats del seu país, el que fa que critiqui molt durament les negociacions que han tingut lloc a la ciutat escocesa.

Els veterans de les negociacions climàtiques estan exultants, i les ONG estan indignades. Certament, l'acord final de la COP26 és força millor del que es podia esperar (que no era gaire), però els pocs guanys es concentren en el tema –molt important– de la retallada d'emissions. El gran fracàs continua sent el del finançament climàtic i la solidaritat amb els països que pateixen els embats d'una crisi que ells no han creat. I ja no se li pot donar la culpa a Donald Trump. John Kerry, el flamant enviat especial pel clima de Joe Biden, ha estat, de nou, qui s'ha negat a compensar les petites illes del Pacífic i els estats africans per les "pèrdues i danys" generats, en bona part, pel fum del Somni Americà. De nou, perquè també va ser ell qui va bloquejar aquest punt a París fa sis anys. No ho ha fet sol, esclar. La UE, heroïna de la lluita climàtica, i altres països rics tampoc han volgut comprometre's. "Si és una bona negociació, totes les parts estan incòmodes amb el resultat", deia Kerry en el plenari. Però els més incòmodes resulta que són sempre els mateixos.

Després de dues setmanes de negociació, la COP26 tanca un dia tard i amb polèmica final sobre el carbó, amb alguns passos petits en la direcció correcta i decepcions sobretot pel que fa al finançament.

A última hora d'aquest dissabte, quan ja pràcticament tots els estats donaven per tancat el més semblant a un acord "imperfecte", segons han reconegut moltes delegacions, el president de la COP26, Alok Sharma, ha hagut de consultar a peu dret petites correccions al text, anotades en una llibreta i escrites a mà, amb diferents negociadors: els Estats Units, la Xina, l'Índia, Suïssa o la Unió Europea. Han sigut les imatges finals d'unes converses, tan exasperants com esgotadores, que han dut a un pacte molt de mínims, sancionat gairebé més per defalliment de les parts que no pas per convicció i convenciment; al mateix temps, el reconeixement que, almenys per ara, potser no es podia fer més.

Paràlisi total a la Cimera del Clima de Glasgow i risc majúscul de "fracàs colossal", com dijous va dir Boris Johnson. La presidència britànica havia anunciat per a les 12 h, hora de Londres, la convocatòria d'un plenari d'avaluació del tercer esborrany, publicat aquest dissabte, però quan el retard en l'inici de la sessió ja superava l'hora i 45 minuts, el president de la cimera, Alok Sharma, ha ajornat la sessió "per donar més temps a les parts" a continuar negociant. Sharma ha informat que convocava la reunió a les 14.30 h, hora de Glasgow i després ha assegurat que "la meva intenció és concloure la COP aquesta tarda", un judici que molts dels presents a la sala no comparteixen. "Ara tenim al davant un paquet de mesures molt equilibrades", ha dit, referint-se al text que està provocant tota la discussió.

Hores després que la presidència britànica publiqués, la matinada de dimecres, el primer esborrany de declaració final de la cimera de Glasgow, un dels punts que despertava més interès, per la novetat, era el 19, del capítol referit a la mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Literalment, s'hi llegia: "Es demana a les parts que accelerin l'eliminació gradual del carbó i els subsidis als combustibles fòssils". Era la primera vegada que una COP hi feia referència. En el segon esborrany, publicat aquest divendres, el llenguatge s'omplia de color: s'hi afegien paraules i expressions de molt difícil traducció, matisos que, a la pràctica, el que han fet ha sigut posar de manifest el fracàs de la presidència britànica. Alok Sharma, el representant del govern Johnson a Glasgow, havia anunciat que aquesta cimera seria la que enterraria, almenys sobre el paper, el carbó, i a hores d'ara ja se sap que no serà així. En paraules de Dipti Bhatnagar, de Friends of the Earth, de Moçambic, "no és cap sorpresa que els països rics estiguin empenyent amb falses solucions".

Publicat a primera hora d’aquest divendres, un nou esborrany de la resolució final de la COP26 que té lloc a Glasgow manté la demanda als estats perquè presentin plans més ambiciosos per reduir les seves emissions de CO₂ a finals del 2022. El nou document presentat per la presidència britànica manté la petició als estats perquè presentin "nous o actualitzats" plans de retallada d'emissions (les NDC o contribucions determinades nacionalment) abans de la Cimera d'Egipte l'any que ve, la COP27. Alhora, també els "demana" que en aquests fulls de ruta "reformulin i enforteixin els seus objectius per al 2030 per alinear-se amb els objectius de París".

Falten poc més de trenta-sis hores per al tancament oficial de la Cimera de Glasgow i el més calent continua a l'aigüera. El president de la COP26, Alok Sharma, ha destacat aquest dijous que el capítol financer és el que més dificultats presenta en les negociacions, juntament amb el que es coneix com l'article 6, el que a l'Acord de París recollia la qüestió dels mercats de carboni i com els països compensen i negocien les seves emissions. "Estic preocupat per un nombre important de temes relacionats amb les finances [la compensació dels països rics als desenvolupats per adaptar-se i fer front a les conseqüències del canvi climàtic i la transició d'una economia basada en fòssils a una de neta] el dia abans que hem de concloure. I hi ha encara moltes dificultats, fins i tot en qüestions rutinàriament tècniques. Avui no pot tornar a passar, hem d’avançar", ha dit.

El Japó, Alemanya i França són els països que més diners han posat fins ara per al fons de 100.000 milions que es van prometre als països pobres per combatre l'emergència climàtica. Una promesa que, de fet, es va rebaixar (segons l'ONU, ara hi ha compromisos per valor de 78.900 milions) i que està molt lluny encara del que es necessitaria realment (els països pobres demanen 600.000 milions). A més, en el cas dels diners que sí que s'han aconseguit, la majoria s'han donat en forma de préstecs que aquests països més vulnerables a la crisi climàtica hauran de tornar, amb interessos. De fet, segons una anàlisi feta per Oxfam, menys de la meitat de les promeses financeres climàtiques fetes pels països rics són veritables subvencions.

Anunci sorpresa a Glasgow. En les darreres hores d’aquest dimecres, els dos principals emissors de gasos d’efecte hivernacle del món, la Xina i els Estats Units, han assegurat que treballaran junts per frenar l'escalfament global durant aquesta dècada. L'acord conjunt, anunciat en sengles conferències de premsa, suposa un punt d’esperança en una jornada que havia començat amb la publicació d’un primer esborrany de declaració final que no ha satisfet pràcticament cap organització mediambientalista i després que el primer ministre britànic, Boris Johnson, assegurés que “el risc de fracàs de la COP26 és colossal”.

Un total de 31 països i 11 grans companyies automobilístiques s'han compromès aquest dimecres, en el marc de la cimera climàtica COP26, a vendre només cotxes zero emissions a partir del 2035 (el 2040 en el cas dels països en vies de desenvolupament). El Regne Unit, els Països Baixos, el Canadà, Àustria i l'Índia són alguns dels signants, però hi falten grans productors automobilístics com els Estats Units, Alemanya, França i Espanya. Aquests últims tres, però, estan pendents de la negociació d'una proposta de la Comissió Europea que va exactament en el mateix sentit i que si prospera també instauraria la prohibició de vendre cotxes contaminants a tota la UE el 2035. 

Dos punts molt preocupants han sorgit aquest dimecres de la COP26 de Glasgow. El primer ha saltat a primera hora del matí, quan la presidència britànica ha publicat el primer esborrany de la declaració final, molt curt en ambició i objectius, que a la pràctica dona una puntada de peu endavant perquè els països presentin plans més concrets i més durs a finals de l'any vinent, durant la COP27 a Egipte, per retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i permetre que l'Acord de París i els 1,5 graus d'escalfament màxim es mantinguin vius. Tècnicament és un avenç, perquè els nous plans de reducció d'emissions estava previst que es presentessin el 2025 (òbviament tard), però a la pràctica no s'adequa a la urgència de la crisi. Alhora, és l'assumpció implícita que amb les propostes i les promeses presentades fins ara no n'hi ha prou.