COP26
Societat 12/11/2021

El nou esborrany de la COP26 eleva la urgència per retallar emissions

El llenguatge en relació amb els combustibles fòssils s'aigualeix una mica, tot i que es manté la referència

4 min
Protesta a la porta del centre de Glasgow on se celebra la COP26.

Glasgow (Enviat Especial) / BarcelonaPublicat a primera hora d’aquest divendres, un nou esborrany de la resolució final de la COP26 que té lloc a Glasgow manté la demanda als estats perquè presentin plans més ambiciosos per reduir les seves emissions de CO₂ a finals del 2022. El nou document presentat per la presidència britànica manté la petició als estats perquè presentin "nous o actualitzats" plans de retallada d'emissions (les NDC o contribucions determinades nacionalment) abans de la Cimera d'Egipte l'any que ve, la COP27. Alhora, també els "demana" que en aquests fulls de ruta "reformulin i enforteixin els seus objectius per al 2030 per alinear-se amb els objectius de París".

Segons alguns dels especialistes consultats, en aquest últim punt el llenguatge és una mica més contundent perquè els "demana" (request) enfortir els objectius per al 2030 en comptes d'"urgir-los" (urge) com el text anterior. Filigranes diplomàtiques.

Alhora, aquest mateix capítol inclou una qüestió "molt rellevant", en paraules de la professora Olga Alcaraz, que és a Glasgow com a colíder del Grup de Governança sobre Canvi Climàtic de la UPC. "És molt important que es reconegui que per aconseguir els objectius de temperatura de l'Acord de París és necessari que les emissions de carboni el 2030 es redueixin el 45% en relació als nivells del 2010. Fins ara mai no havia estat descrit el nivell de reducció d'emissions que cal fer globalment".

Quan al finançament, el punt clau per als països més pobres, el nou document crida els estats rics a duplicar a partir de 2025 els diners que dediquen a projectes d'"adaptació" a la crisi climàtica en els estats més vulnerables. Les ajudes per adaptació són un dels reclams més importants dels països pobres però ara mateix només hi ha 350 milions sobre la taula per això, a la que s'afegeix ara aquesta promesa de duplicar-ho. De fet, els 100.000 milions de dòlars anuals que es van prometre per al 2020 (tant per adaptació com per mitigació), i que no han arribat encara, l'esborrany demana que es posin sobre la taula "urgentment i del tot el 2025", en lloc del 2023 que s'havia dit fins ara. Els estats més vulnerables demanaven que la meitat d'aquests 100.000 es destinessin a adaptació, però no ho han aconseguit.

"Eliminació progressiva del carbó" però no del gas ni el petroli

Al mateix temps, un altre dels punts clau (paràgraf 36) és el dels combustibles fòssils, en què "s'exhorta les parts a accelerar el desenvolupament, desplegament i difusió de tecnologies i l'adopció de polítiques per a la transició cap a sistemes d'energia de baixes emissions, fins i tot augmentant ràpidament la generació d'energia neta i accelerant l'eliminació progressiva de l'energia del carbó i dels subsidis ineficients per als combustibles fòssils".

Com en tot el document, el redactat és curosament equilibrat i mesurat perquè es pugui avançar de mica en mica fins a la consecució d'un text definitiu, que s'hauria d'aprovar en les pròximes hores, i sempre per consens dels 197 estats implicats en les negociacions.

Així, per exemple, en l'esmentat paràgraf 36 s'afegeix el terme "carbó no reduït" (unabated coal), que fa referència a les centrals elèctriques de carbó. És a dir, de manera molt subtil "s'està obrint una porta a proporcionar una escapatòria" per poder continuar cremant carbó, d'acord amb el parer de James Murray, de Business Green (per a inversió en negocis sostenibles), ja que s'està facilitant a les indústries del carbó la possibilitat d'explotar-lo sempre que es pugui capturar i emmagatzemar el CO₂ que es produeixi en el seu processament. Actualment, però, no hi ha plantes importants d'aquesta mena, entre altres raons perquè és una tecnologia de cost elevadíssim.

També, en aquest mateix punt 36, s'afegeix la paraula ineficient com a qualificatiu dels subsidis als combustibles fòssils, com si n'hi hagués d'eficients. Tot i això, per a Murray, el fet que es mantingui la referència als fòssils és un senyal positiu. En el mateix sentit s'expressa Richie Merzian de l'Australian Institute, i exnegociador present en diferents edicions de la COP: “Afortunadament –diu en una trobada amb l'ARA i altres mitjans, a Glasgow–, encara tenim alguna referència a desfer-nos dels subsidis als combustibles fòssils, i tenim alguna referència al carbó. És bo. Però havent dit això, s'han fet diverses excepcions, tantes perquè un tren sencer de carbó pugui passar-hi a través”.

Equitat en la mitigació

Un altre dels aspectes rellevants de la nova redacció de l'esborrany és, d'acord amb la professora Olga Alcaraz, el fet que s'hagi incorporat el concepte d'equitat a l'hora de fer la mitigació (article 29 de l'esborrany), una demanda que va ser exposada en la jornada de dijous pel negociador de Bolívia, Diego Pacheco, parlant en nom del grup LMDC, de vint-i-dos països, que inclou la Xina i l'Índia.

El col·lectiu LMDC no creu que els països pobres hagin de tenir els mateixos terminis i ambicions en matèria d'emissions que les nacions riques. "La mitigació s'ha de fer en funció del millor coneixement científic disponible i també sobre la base de l'equitat, que ha de ser reflex de les responsabilitats comunes i diferenciades [pel que fa al volum de la contaminació dels diferents països] i les capacitats respectives, a la llum de les diferents circumstàncies nacionals, també en un context de desenvolupament sostenible seguint amb els esforços per poder erradicar la pobresa".

De fet, el nou redactat inclou ara la frase "Tenint en compte les diferents circumstàncies nacionals", i Alcaraz creu que aquesta addenda facilitarà el consens. Altres experts consultats per l'ARA també consideren que és o podria ser una porta a justificar segons quines pràctiques contaminants.

En qualsevol cas, la professora de la UPF destaca també el fet que l'esborrany "inclogui per primer cop el concepte de pressupost de carboni", que és el màxim total de CO₂ que el món pot emetre per evitar pujar dels 1,5 °C. Aquest límit són més de 400 Gt de CO₂, "que estem esgotant al ritme d'unes 42 Gt anuals" en l'actualitat, apunta.

Al llarg de la jornada, que en principi és la de cloenda, els estira-i-arronses en matèria de finances poden ser claus perquè la cimera, en termes generals, no pugui ser considerada un fracàs.

En aquest sentit, Jennifer Tollman, una especialista en finances i clima, també present a Glasgow, assegura, en una altra trobada amb la premsa feta a la COP, que a més de la lleugera millora del capítol de l'adaptació també "s'ha fet un pas endavant reconeixent el dèficit dels 100.000 milions de dòlars, i fent una forta crida per lliurar-los completament". El fet que el capítol de "pèrdues i danys" tingui secció pròpia a la COP significa una valoració de la importància per als països pobres.

stats