La hipocresia climàtica del nord global, més greu que mai a la COP27
La "febre del gas" dels països rics després de la guerra d'Ucraïna posa en risc el límit dels 1,5 ºC
BarcelonaLes cimeres climàtiques de l'ONU van sempre plenes de grans anuncis. Però sovint, quan es mira la lletra petita, resulta que no són tan grans. En aquesta "COP africana", la COP27, que acull Egipte a Sharm al-Sheikh, el rol protagonista dels països africans i dels estats en vies de desenvolupament en general posa encara més sota la lupa els suposats compromisos dels països rics. Els països pobres, que més pateixen els impactes d'una crisi que ells no han creat, estan farts de les promeses incomplertes del nord. Però aquest any la hipocresia climàtica dels països rics és més descarada, perquè la crisi energètica generada per la guerra d'Ucraïna els ha llançat de nou als braços dels combustibles fòssils malgrat tots els discursos grandiloqüents sobre l'emergència climàtica. "Malauradament, hi ha molts exemples d'hipocresia climàtica: l'any passat a la COP26 de Glasgow es va fer molta teatralitat des del nord per criticar l'Índia perquè va bloquejar la frase de l'acord final que demanava acabar o disminuir l'ús del carbó. Ja s'ha vist que allò va ser una gran hipocresia perquè al cap d'uns mesos, la crisi energètica per la guerra ha portat molts països del nord a tornar a consumir cada cop més carbó per satisfer la seva demanda elèctrica", assenyala Olga Alcaraz, del Grup de Governança Climàtica de la UPC, que participa com a organització observadora en la COP27.
Després de l'escarni públic de l'any passant, l'Índia ha volgut girar la truita aquest any i posar el focus en els països rics, que tiren més de gas i petroli, i per això ha reclamat que l'acord final de la COP27 demani la reducció "de tots els combustibles fòssils". Però en el primer esborrany de l'acord final publicat aquest dijous no hi apareix pas aquesta menció, tot i que havia rebut en els últims dies el suport de molts estats. Sí que inclou de nou la petició de "reduir el carbó" i es proposa mantenir viu l'objectiu de limitar l'escalfament global als 1,5 °C.
Però és que, a més del carbó, la crisi ucraïnesa el que ha generat també és "una febre del gas" que amenaça clarament aquest objectiu dels 1,5 °C, denuncia Climate Action Tracker. Un estudi publicat a la COP27 per aquesta organització científica independent assegura que tots els nous acords de subministrament de gas que s'han posat en marxa arran de la guerra d'Ucraïna i les emissions derivades posen en risc l'Acord de París. De fet, segons aquesta anàlisi, els esforços dels països europeus per buscar fonts alternatives al gas rus han fet sobrepassar la quantitat que rebien de Moscou i encaminen la UE a acabar important, l'any 2030, cinc cops més gas del que rebia de Rússia l'any 2021.
En aquesta cimera egípcia hi participen fins a 636 lobbistes dels combustibles fòssils. Però el sector privat no és l'únic responsable d'aquesta pressió. Molts líders polítics han anat també a Sharm al-Sheikh a buscar-hi gas, tal com denuncien organitzacions africanes. La mateixa Unió Europea hi ha presentat un acord de lluita climàtica amb el govern amfitrió de la COP que inclou el pacte "de la UE, Egipte i Israel per a l'exportació de gas natural a Europa". El premier britànic, Rishi Sunak, va aprofitar la visita a la COP27 també per negociar un acord amb els Estats Units per comprar-li gas liquat. I el president d'Alemanya, Olaf Scholz, que ha abandonat de moment l'objectiu de tancar les seves centrals de carbó –i també les nuclears– per respondre a la crisi energètica, també hi anava a buscar acords de subministrament de gas des de l'Àfrica. La crisi d'Ucraïna ha revitalitzat la construcció del gasoducte transsaharià que portarà gas de Níger, Algèria i Nigèria cap a Europa, per exemple.
I és en aquest punt on més es critica la hipocresia climàtica dels països rics, que donen lliçons als pobres sobre la necessitat d'abandonar els combustibles fòssils i apostar per les renovables com a indústria de futur, per reduir les emissions globals, però després busquen el seu gas i petroli per donar electricitat a casa. "Els països europeus volen convertir l'Àfrica en la benzinera d'Europa. Volen instal·lar l'Àfrica en el camí del gas i deixar els 600 milions d'africans que actualment no tenen accés a electricitat sense l'oportunitat d'impulsar la seva futura prosperitat utilitzant l'increïble potencial d'energia renovable que hi ha al continent", denunciava Mohamed Adow, director general de Power Shift Africa.
Justícia climàtica
Cal tenir en compte, però, que molts governs africans també volen continuar explotant les seves reserves de gas i petroli. El president del Senegal, Macky Sall, que la setmana passada va presentar juntament amb Pedro Sánchez un acord contra la sequera, és un dels principals defensors del dret dels països africans a fer servir les seves reserves de combustibles fòssils per avançar en desenvolupament als seus països. Sall busca un acord amb Alemanya per explotar les seves reserves marines, per exemple. I el fet que la mateixa Unió Europea hagi etiquetat el gas com una de les energies considerades "netes" en la seva classificació interna per orientar els fons verds, no li permet ara donar lliçons de contaminació als estats que en tenen.
De fet, una de les crítiques històriques dels països pobres en aquestes cimeres és la que retreu a les grans potències que reclamin l'esforç de transició energètica a les més pobres quan ells han crescut econòmicament durant anys a compte de la crema incontrolada de combustibles fòssils. Entra dins de les reclamacions de "justícia climàtica" i des de fa més de 30 anys ha establert una diferenciació amb els esforços per retallar emissions que han de fer els països rics i històricament emissors, i que haurien de ser més elevats que els de països en vies de desenvolupament.
La COP27 acaba tècnicament aquest divendres, però tothom dona per fet que, com és habitual, les negociacions s’allargaran fins al cap de setmana. L’acord final hauria d’incloure la petició històrica dels països pobres: ajuda per afrontar les “pèrdues i danys” que els genera la crisi climàtica. Austràlia i els EUA s’oposen a crear un fons específic per a això. La UE hi està d’acord, però si la Xina també hi aporta diners. Caldrà veure com acaba aquest tema per parlar d’èxit o fracàs de la COP27.
El Mediterrani s’escalfa un 20% més que la resta del planeta. És una regió on viuen 500 milions de persones i on els principals impactes de la crisi climàtica són la sequera, al contrari que al nord d’Europa, on augmenten els episodis d’inundacions. L’ONU ja va admetre aquestes singularitats dedicant-li un estudi específic en l’últim informe del seu grup de científics climàtics, l’IPCC, però ara el Mediterrani es vol erigir en regió formal dins del sistema climàtic de l’ONU i poder així tenir una veu singular dins de les negociacions climàtiques com les que tenen lloc aquests dies a Sharm al-Sheikh. Ho ha explicat a l’ARA Octavi Quintana, director de Prima, una organització de recerca en què cooperen 19 països de la riba nord i sud del Mediterrani. De fet, Prima, juntament amb la Unió pel Mediterrani (UpM) i el programa de l’ONU per al Mediterrani UNEP-MAP, han organitzat el Pavelló del Mediterrani de la COP27.
És el primer cop que el Mediterrani té un pavelló específic en una cimera climàtica, i la iniciativa sorgeix per donar visibilitat a aquesta reivindicació de veu pròpia. L’agència climàtica de l’ONU (UNFCCC) divideix el món en regions que coincideixen amb els continents a efectes de fer anàlisis i propostes d’acció. Però, segons Quintana, “el Mediterrani té unes característiques prou singulars per tenir un tractament específic”.
Segons la mateixa ONU, el Mediterrani és un dels “punts calents” de la crisi climàtica, una regió especialment impactada pels efectes de l’escalfament global. “La crisi climàtica té unes conseqüències socioeconòmiques molt importants en la regió en termes de seguretat alimentària”, diu Quintana. Malgrat les grans diferències entre el nord i el sud de la Mediterrània (amb nivells de renda fins a set cops superiors al nord), els impactes climàtics són similars i comparteixen també “un potencial enorme per a les energies renovables, perquè tant al nord com al sud hi ha molt de sol i molt vent”, afegeix. En els seus deu anys de vida, Prima ha invertit 227,4 milions en 169 projectes d’adaptació i mitigació del canvi climàtic en països de la Mediterrània. En les negociacions climàtiques, els països amb interessos similars s’uneixen en blocs negociadors. El Pavelló del Mediterrani a la COP27 pot ser el germen d’un de nou.
