Normalment, és fàcil de veure que algú s’ha trencat un braç: el guix el delata. O que té un refredat: no para d’esternudar i mocar-se. I amb una simple anàlisi podem saber si una persona és hipertensa o diabètica. En canvi, les malalties mentals, que poden ser igual de doloroses i incapacitants que les físiques, solen passar més desapercebudes, sovint perquè no mostren signes visibles i perquè no tenen biomarcadors quantificables. Malgrat tot, el seu impacte és gran: es calcula que un de cada quatre adults té un problema de salut mental.

Tenien 2.400 seguidors a Instagram, des d'on oferien pel mateix preu una punxada de bòtox i una altra d'àcid hialurònic als llavis perquè quedessin més molsuts. El compte publicava ofertes i lots d'estalvi i hi abundaven respostes i comentaris de clients aparentment satisfets amb els tractaments estètics rebuts. Però tot era un engany. La clínica no era un local a l'ús, sinó un pis, i al carrer no s'anunciava que fos un centre mèdic. A dins, penjats a les parets, hi havia diversos diplomes, tots falsos. El bòtox que punxaven no tenia cap garantia mèdica, i qui l'administrava no tenia cap formació en medicina.

La intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia de l’atenció primària a Catalunya. De fet, ChatGPT és l’eina més utilitzada pels metges de família, molt per davant d’altres opcions, segons un estudi publicat a The Lancet Primary Care. El treball, impulsat per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i liderat per Antoni Sisó, evidencia que la IA s’ha convertit en un suport habitual en tasques com la recerca de literatura mèdica, la redacció de textos o la preparació de sessions clíniques.

L'augment sense aturador de les infeccions sexuals a Catalunya en els darrers anys ha fet que per primera vegada se n'hagin diagnosticat més de 40.000 casos en un any. No és un increment aïllat: aquests contagis són un problema de salut pública arreu d'Europa que les autoritats sanitàries atribueixen a un canvi de paradigma de les conductes sexuals, especialment dels més joves, que utilitzen menys el preservatiu, tenen més parelles sexuals i tenen més conductes que es consideren de risc. Una de les infeccions que preocupen especialment és la gonorrea, que segons un estudi s'ha triplicat els últims anys a Catalunya: la incidència de la malaltia ha augmentat un 236% des de l’any 2019, fins a arribar als 152,7 casos per cada 100.000 habitants en el període 2022-2023.

La medicina va mostrar la seva cara més espectacular fa disset anys amb la cura funcional del primer pacient del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Però ara el cas de Timothy Ray Brown, conegut globalment com el pacient de Berlín, ha deixat de ser una excepció: ja són deu les persones arreu del món que han aconseguit eliminar el virus mitjançant un complex però efectiu trasplantament de cèl·lules mare. El cas més recent és el de l'anomenat pacient d'Oslo, un home noruec i seropositiu de 62 anys, a qui també van diagnosticar un càncer del sistema immunitari i va requerir aquesta intervenció. Quatre anys després, i tot i haver deixat de rebre fàrmacs antiretrovirals, el virus continua indetectable. Amb una particularitat respecte a les anteriors: el seu donant és el seu propi germà.

Marxa enrere del departament de Salut. La Conselleria retirarà la setmana vinent la prova pilot que preveia incentius per als centres d'atenció primària (CAP) que aconseguissin que les baixes per salut mental i lesions osteomusculars no s'allarguin excessivament. Fa dos mesos Salut havia començat a informar els CAP que rebrien més pressupost si evitaven baixes sense diagnòstic i demores en les visites que cal fer per avaluar una persona que està de baixa i, en cas que ja estigui recuperada, donar-li l'alta.

La consellera de Salut, Olga Pané, s'ha fracturat el peroné en un accident domèstic, segons ha informat aquest diumenge el departament de Salut. Durant la seva recuperació, el Govern informa que assumirà les seves funcions el conseller de Presidència, Albert Dalmau. En el comunicat, la Generalitat no concreta quant temps de baixa pot estar la consellera.

Fins a 692 places noves de primer de medicina a les universitats catalanes de cara al curs 2031-2032. És el compromís que ha anunciat aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la Jornada sobre Medicina al Palau de Pedralbes, i té l'objectiu de millorar l'accés a aquests estudis, que actualment compten amb una oferta insuficient de 1.333 places, ja que per a cada vacant hi ha gairebé quatre alumnes que la sol·liciten. Es tracta d'una reivindicació històrica dels sectors sanitari i universitari, que fa anys que reclamen incrementar el nombre de metges que es formen a Catalunya per donar resposta a les necessitats del sistema, on hi ha una falta de professionals estructural. L'augment de les places servirà també per abaixar la nota de tall dels estudis de medicina, cosa que afavorirà que més estudiants puguin matricular-s'hi.

Ja fa un any que no rep transfusions de sang, però fins fa ben poc en necessitava una al dia per sobreviure. En l'última dècada va provar fins a nou tractaments diferents, que feien servir estratègies de tota mena, com per exemple anticossos, esteroides o medicaments immunosupressors. Però cap d'ells va tenir un impacte durador. Aquest és el cas d'una dona de 47 anys amb tres malalties complexes i greus que feien que el seu sistema immunitari –és a dir, les defenses del cos– ataqués erròniament les cèl·lules pròpies com si fossin una amenaça externa.

—Martí, tens càncer a la sang.

Les residències geriàtriques catalanes van notificar 154 brots de sarna l'any passat que van afectar 1.229 persones. Són dades facilitades per la conselleria de Drets Socials i Inclusió en resposta a una pregunta del grup parlamentari del Partit Popular (PP).

Que la contaminació no s'atura als pulmons, sinó que ataca directament el cervell, ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en una certesa documentada. A Barcelona, l’estudi ALFA (Alzheimer i Famílies), impulsat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, ha estat el termòmetre clau per confirmar el que moltes investigacions ja suggerien. Mitjançant neuroimatges de persones sanes, s'ha revelat que l'exposició continuada al diòxid de nitrogen (NO2) i a les partícules fines –procedents sobretot del trànsit rodat i del desgast de frens i pneumàtics– provoca un aprimament de l’escorça cerebral en les mateixes àrees on l’Alzheimer comença a fer estralls. El dany, per tant, s'instal·la silenciosament molt abans que n'apareguin els primers símptomes.

Quan la Lucía baixa al parc a jugar, la resta de nens la miren perquè no es comporta igual que ells. El Jose, el seu pare, explica amb impotència que la van haver de canviar d’escola perquè els companys de classe li feien assetjament sense que ni els mestres ni les famílies fessin res per evitar-ho. Ell també és mestre i entén que els altres nens la mirin quan juga, són petits i segurament no han vist mai una nena com la Lucía, que té una malaltia molt minoritària que només afecta 30 infants a tot el món. Ara bé, no comprèn la falta d’empatia dels adults i es pregunta per què ningú la va protegir en aquell centre.

En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Nevin Cohen (Brooklyn, Nova York, 1962) és expert en polítiques públiques alimentàries i director de l'Urban Food Policy Institute –pertanyent a la Universitat de la Ciutat de Nova York–, i advoca per les accions que puguin portar a una alimentació més igualitària, sostenible i saludable. Visita Barcelona per participar en el primer congrés internacional de l'observatori FARO sobre el futur de l'alimentació, celebrat a la Universitat de Barcelona, on queda meravellat pel seu edifici històric. “Que bonic deu ser estudiar aquí” diu, fent una foto al claustre.

Per cada quatre nois diagnosticats amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) hi ha una noia amb la condició reconeguda. Durant molts anys, la comunitat científica ha defensat que la diferència rau, principalment, en la infradetecció. D'una banda, perquè hi ha un biaix de gènere en els instruments d'avaluació estàndard –les eines que s'utilitzen o els símptomes que es descriuen com a típics estan basats en una òptica masculinitzada i són menys sensibles a les particularitats femenines–, i de l'altra perquè elles acostumen a emmascarar símptomes més subtils, fent que el seu cas passi desapercebut o que se'ls detecti amb retard o erròniament. Però ¿és possible que hi hagi mecanismes biològics específics que fins ara hagin passat desapercebuts?

Quan Gauden Galea (Malta, 1960) estudiava medicina a la Universitat de Malta es va sentir atret per la idea d’aplicar mesures per millorar la salut de tota una població en lloc de centrar-se en un sol pacient. I a defensar i a treballar per aquesta idea s’ha dedicat els darrers trenta anys de la seva carrera. Avui és una de les veus més autoritzades en prevenció i salut pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’on ha liderat la lluita contra les malalties cròniques no infeccioses a escala global. A més, ha estat una figura clau en la resposta a crisis sanitàries internacionals, com ara durant la pandèmia de la covid.

"Som la comunitat autònoma més transparent de l'estat espanyol i així ens va quan surten informes que comparen les llistes d'espera sanitàries", lamenten fonts de la conselleria de Salut sobre la disparitat que hi ha entre els diferents sistemes sanitaris a Espanya. Disposar de dades és essencial per definir les prioritats de la política sanitària i les llistes d'espera són un gran indicador de l'eficiència del sistema, però fa temps que des de Catalunya critiquen que no tots els territoris recullen les dades de la mateixa manera. Les competències en salut recauen a cada comunitat autònoma, per la qual cosa el ministeri de Sanitat elabora els informes amb les dades que comunica cada territori. D'acord amb l'última publicació estatal, Catalunya és la comunitat amb més pacients en espera per entrar en un quiròfan i la segona amb el temps d'espera més alt, uns 148 dies de mitjana per a una operació. Des de Salut, però, posen en dubte l'informe i insisteixen que no totes les comunitats comparteixen les dades amb la mateixa exhaustivitat.

A Catalunya hi ha més de 300.000 persones pendents d'una operació, una prova o una visita a l'especialista que estan inclosos en una llista que supera el temps d'espera que marca la llei. Pacients que fa anys que esperen per entrar a quiròfan o que han de reprogramar visites a l'especialista per repetir proves diagnòstiques que ja no són vigents en el moment de la consulta. Mentre l'atenció urgent que no es pot demorar es manté en els terminis que marca per llei el departament de Salut, les visites i les proves centrades en la prevenció i la millora de la qualitat de vida acumulen cada vegada més pacients fora de termini.

Davant d'un diagnòstic de càncer, una malaltia amb mal pronòstic o d'una operació de gran complexitat, la ciutadania catalana continua picant a la porta del sistema públic de salut, malgrat que el nombre de persones amb mútua privada creix any rere any i un terç de la població ja té doble cobertura. Aquest augment de la cobertura privada es deu, sobretot, a les dificultats que hi ha per accedir a determinats serveis sanitaris, especialment quan l'atenció no és urgent i està més enfocada a la prevenció i a la millora de la qualitat de vida.