La Fundació Puigvert avisa que gairebé el 20% dels candidats del seu Programa de Donants del Banc de Semen presentaven infeccions de transmissió sexual el 2023. Les més comunes van ser la gonorrea i la clamídia. Entre el 2020 i el 2024, la fundació ha atès 1.700 casos d'ITS, cosa que representa prop de 350 diagnòstics anuals. La manca de simptomatologia durant els estadis inicials "constitueix un dels principals factors de risc a tenir en compte", segons Álvaro Vives, cap de la Unitat d’ITS de la Fundació Puigvert. De fet, creu que és una de les causes principals de la propagació i el contagi a altres persones, “ja que sovint aquestes tampoc consulten a un especialista”. Quan la Fundació detecta una infecció sexual a una persona li fa el tractament i la descarta del programa de donants.
La prevenció d'infeccions sexuals fracassa a Catalunya: pugen un 32% cada any
El 2023 es van diagnosticar 37.571 casos per l'esforç en la detecció i l'auge de les conductes de risc
BarcelonaLes infeccions de transmissió sexual són un problema de salut pública arreu d'Europa. A casa nostra, aquestes malalties són cada cop més nombroses: des del 2010 augmenten un 32,4% de mitjana cada any, i el 2023 se'n van diagnosticar 37.571 casos. De fet, Catalunya supera la mitjana europea i espanyola de totes les infeccions sexuals. Darrere d'aquest increment de casos, però, hi ha molts factors. D'una banda, es fan moltes proves diagnòstiques, amplis cribatges en què es detecten persones que no mostren símptomes de malaltia, i hi ha una xarxa de vigilància que permet diagnosticar més persones que als països veïns. De l'altra, hi ha un augment de les conductes sexuals de risc, una caiguda de l'ús del preservatiu i un increment del nombre de parelles sexuals que té una persona. Tot plegat ha generat un caldo de cultiu perquè aquestes infeccions pugin sense aturador els darrers anys.
Ara bé, els experts avisen que hi ha més factors que entren en joc. Un d'ells és la manca de prevenció, el gran repte pendent per trencar aquesta dinàmica ascendent. Ara se'n detecten més i millor, es diagnostica de manera precoç i es tracta moltes persones, però després de 10 anys de creixement sostingut de casos continuem sense anticipar-nos a l'aparició de la malaltia. El departament de Salut reconeix en un document a què ha tingut accés l'ARA que aquestes malalties comporten una important càrrega econòmica i que "s'han d'intensificar els esforços en matèria d’educació i prevenció".
Hi ha col·lectius concrets, com els adolescents i les persones immigrants, en què és especialment urgent desplegar noves i millors polítiques de prevenció, perquè "les actuals no arriben", avisa Susana Muñoz, metgessa adjunta de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Per a l'experta, cal incrementar la feina als instituts amb una "mirada molt més àmplia" que incorpori també psicòlegs, educadors i fins i tot sociòlegs. Una de cada tres infeccions sexuals a Catalunya es diagnostica a menors de 25 anys i Salut admet que cal posar més esforços preventius en aquest grup.
Pel que fa a les persones immigrants, Muñoz avisa que hi ha "barreres idiomàtiques i culturals molt grans" que dificulten la tasca de prevenció. Per això, defensa que el més important és garantir l'accés al sistema sanitari a totes les persones nascudes fora d'Espanya, independentment de la seva situació, i treballar de costat amb la xarxa d'entitats que presten atenció directa a aquests col·lectius. Les infeccions sexuals es produeixen majoritàriament en persones nascudes al país (un 60% del total de casos), però les taxes d'incidència entre els estrangers s'han multiplicat per quatre en l'última dècada, avisa el departament.
Infeccions més prevalents
Com ja és habitual en els últims anys, les infeccions més prevalents són les de clamídia i gonorrea, amb 15.512 casos i 13.154, respectivament. El departament de Salut adverteix que hi ha hagut un increment d'un 18,8% d'infeccions de gonorrea respecte a l'any anterior i també avisa de l'auge del limfogranuloma veneri, una ITS que s'ha disparat un 66,8% en un any. Per a Muñoz, també cal destacar l'augment de casos de sífilis, amb 2.516 diagnòstics, que pot tenir greus conseqüències si, per exemple, la contrau una dona embarassada. En aquests casos pot provocar malformacions en el nadó i fins i tot un avortament espontani. Així i tot, destaca la bona feina que es fa des de les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) per detectar i actuar a temps amb les gestants.
Muñoz també posa el focus en la infecció de clamídia en noies joves. Gairebé la meitat d'aquestes malalties es van detectar en dones, però l'experta apunta que el problema és sobretot a l'adolescència: "Són noies que han començat a tenir relacions a una edat més primerenca que fa uns anys i moltes desconeixen certs mecanismes de prevenció". Per exemple, saben el que és la pastilla de l'endemà, per evitar un embaràs, però no saben com prevenir determinades infeccions sexuals. A més, a la consulta s'ha trobat amb noies que, per pressió de la seva parella, han tingut relacions sense condó. "El concepte de consentiment s'ha d'ampliar. No només és acceptar que es volen tenir relacions, sinó com es volen tenir aquestes relacions", defensa.
Per anticipar-se a aquestes malalties, Ángel Rivero, director mèdic de BCN Checkpoint, el centre comunitari de detecció i control del VIH i altres infeccions, explica que, més enllà de la detecció i els tractaments, hi ha mètodes per evitar la seva propagació, com la DoxyPEP. És un antibiòtic que en estudis ha demostrat bons resultats tallant les cadenes de transmissió després d'una relació sexual. Rivero creu que es podria implementar com una eina preventiva, si bé encara no s'ha incorporat a les guies clíniques.
L'expert considera que s'han de posar més esforços en l'educació sexual per prevenir aquestes infeccions, però creu que l'increment de casos continuat no és motiu per alarmar-se. "S'està fent molta feina de detecció, els casos es disparen perquè cada cop tractem més gent asimptomàtica a través de cribatges", aclareix. En aquest sentit, Rivero planteja si és necessari continuar posant esforços en la detecció, i afirma que hi ha països com Bèlgica o Holanda que estan estudiant si deixen de fer proves massives i tracten només les persones amb símptomes: "Si deixes de fer proves, la incidència baixarà".
Homes que practiquen sexe amb homes
La majoria d'infeccions es produeixen entre homes i la transmissió predominant segueix sent en el col·lectiu que practica sexe amb altres homes. Segons Muñoz, són persones que estan dins del circuit de detecció d'ITS, es fan controls rutinaris i això afavoreix que es detectin més casos. Al BCN Chekpoint hi ha 4.000 persones en llista d'espera, l'equivalent a un any per rebre visita. "Ara estem veient els que es van apuntar el febrer passat", detalla Rivero. Molts hi van per prendre la píndola que evita la infecció del VIH, la profilaxi de preexposició (PrEP), i allà se'ls fan proves d'altres ITS. La coinfecció de VIH per a totes les infeccions a Catalunya se situa en el 5,9%, un percentatge que puja fins al 14,7% en el cas de la sífilis i fins al 19,9% en el cas del limfogranuloma veneri.
Ara bé, no tots aquests homes estan dins del circuit. Muñoz explica que hi ha un petit percentatge d'homes que tenen una relació estable amb una dona però que ocasionalment practiquen sexe esporàdic amb altres homes. Aquests casos sovint presenten infeccions més greus perquè es triga més a detectar-los. Per a l'experta, hi ha una "manca d'educació sexual" que fa que aquestes malalties proliferin, ja que "no tenen percepció de risc" i estan fora del circuit de detecció d'infeccions. A més, creu que els professionals sanitaris també tenen "prejudicis", perquè es triga més a pensar a fer-li un test de VIH a algú que fa 20 anys que està casat amb una dona, conclou.
