Les dades sobre l'empobriment dels catalans empitjoren estadística rere estadística, essent les dones, les criatures i les persones immigrades les que cauen més al pou de la vulnerabilitat social. L'última demostració que la recuperació macroeconòmica no ha arribat a les butxaques l'ofereix la recent radiografia publicada per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), que subratlla que la taxa d'exclusió social empitjora i frega ja una de cada quatre persones, molt per sobre de la mitjana europea.

Anar a la piscina, fer una excursió a la muntanya, passar un dia a la platja o jugar a futbol són activitats senzilles que no tots els infants poden donar per descomptades al llarg de l'estiu, sigui per dificultats econòmiques familiars o d'interacció personal. La Bhermar va arribar a Barcelona des de Colòmbia fa un parell d'anys amb la Khamila, la seva neta de 7 anys, i va recórrer al centre socioeducatiu del Raval per ajudar la criatura a vincular-se i reforçar el seu benestar emocional. "Quan surt del casal d'estiu, la meva neta torna cap a casa i m'explica tot el que ha fet al llarg del dia. Tinc clar que això l'ha ajudat a créixer molt emocionalment", explica.

L'Ajuntament de Badalona ha instal·lat una vintena de blocs de formigó sota del pont de l'autopista C-31, just on fins fa pocs dies malvivien en tendes de campanya desenes de persones sense llar, la majoria provinents de l'antic Institut B9. El 24 de març el consistori que dirigeix el popular Xavier García Albiol va ordenar el desallotjament de l'assentament amb la justificació que era una mesura temporal per la necessitat de netejar i sanejar l'espai, ocupat des de finals del mes de desembre de l'any passat. Va dir, però, que un cop passat l'efecte tòxic dels productes utilitzats permetria que es tornés a ocupar. Ara, però, una brigada municipal ha bloquejat totalment l'accés al lloc, que vigila una patrulla de la Guàrdia Urbana, segons informa l'ACN.

Unes 3.000 famílies catalanes estan pendents que els assignin un habitatge social, però la gran demanda i la poca oferta disponible de pisos a disposició d'entitats i administració fa que les llistes d'espera no parin de créixer malgrat que els usuaris compleixen els requisits i han rebut una resolució favorable. Mentre no arriba aquesta solució, la majoria de famílies sobreviuen en un relloguer o fins i tot en hostals socials.

Cinc persones que vivien al carrer han mort a Badalona aquest any. Segons ha confirmat a l'ARA la plataforma Badalona Acull, l'última víctima ha estat un home sense llar que, tal com ha avançat el Diari de Badalona, va aparèixer sense vida el 15 de febrer a l'interior del cotxe on sobrevivia al barri de Puigfred. Es tracta d'un home veí de Santa Coloma de Gramenet de 60 anys.

Una segona persona que vivia al carrer ha mort aquesta setmana a Badalona, en aquest cas en un parc. Fins ara no havia transcendit públicament la seva defunció, que es va produir el dia abans de la mort d'un altre sensellar, en Jordi, que el consistori liderat per Xavier García Albiol sí que va fer públic a les seves xarxes socials. Des que ha començat l'any, quatre persones que dormien al carrer han perdut la vida a la ciutat.

Reduir les llistes d'espera per accedir a una residència i augmentar els recursos contra la pobresa infantil i el risc de desemparament. Aquests són els principals eixos defensats aquest dimecres per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en la presentació del projecte de pressupostos per al seu departament. La partida destinada a Drets Socials creix un 28% respecte del 2023 fins als 4.248 milions d'euros, i segons la consellera, té com a objectiu reforçar l'estat del benestar. En aquest sentit, si s'aprovessin els números, el Govern preveu la creació d'un miler de noves places en residències –eminentment per a gent gran, però també per a persones amb discapacitat– per a aquest mateix any.

Un sensesostre ha mort aquest dimarts al matí en una plaça de Badalona. Es deia Jordi i tenia 52 anys. Era conegut a la ciutat, ja que uns anys enrere havia regentat una carnisseria. El negoci, però, va fer fallida i des de feia uns quants mesos dormia al carrer. Uns testimonis l'han trobat sense vida en un banc de la plaça d'Elisa Reverter, situada en una part de Badalona que pràcticament fa frontera amb Montgat. Els Mossos d'Esquadra confirmen que el cos no presentava signes de violència i tot apunta a una mort natural.

Les entitats del tercer sector social han fet aquest dimarts un crit d'alerta per exigir a les administracions que actuïn d'una vegada per donar solucions a les persones sense llar. "Ja no poden esperar més", ha alertat el president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, en una roda de premsa conjunta amb la plataforma Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), l'Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Càritas Catalunya i Creu Roja Catalunya. Per això, han reclamat al Govern que augmenti ja el pressupost destinat a aquesta qüestió i que s'aprovi urgentment la llei per fer front al sensellarisme, encallada des del 2022.

Les mesures de l'escut social, que dijous es va tombar al Congrés amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, protegien 60.000 persones vulnerables a tot l'Estat, unes 13.000 de les quals a Catalunya. Una d'elles és Francesca Cervelló. Aquesta veïna del barri barceloní del Putxet, de 63 anys, fa mesos que temia que aquest dia arribés. "Què faré jo ara? Què passarà amb mi?", es pregunta en conversa amb l'ARA.

Un estossec, el xiuxiueig de dues veus o un fil de música a la nit, en hores en què l'edifici és un desert, posa en alerta els veïns. La sorpresa arribarà a plena llum del dia, quan pugi els graons que van del cinquè al sisè i últim pis de l'escala. Allà just davant la porta blindada d'accés al terrat hi ha un minúscul matalàs encaixonat i una petita motxilla que els residents esporàdics de la nit anterior han deixat abans de sortir quan encara regna el silenci a la finca. Al vespre, hi tornaran sense fer soroll i intentant passar desapercebuts. L'escena és en una comunitat del barri barceloní de Sants que ha decidit en assemblea tancar el tram final de l'escala amb una reixa.

És el primer matí del Ramadà i una trentena de joves algerians estan més amoïnats per què passarà demà dijous quan els tornin a desallotjar per netejar l'espai que no pas per com passaran les hores fins a trencar el dejuni religiós. Són una part de les 175 persones que la setmana passada ja van ser expulsades d'un solar al carrer 2 de la Zona Franca que, segons va justificar l'Ajuntament de Barcelona, estava infectat de rates. Llavors el grup es va dispersar per carrers i altres espais del polígon industrial, la ronda Litoral o la muntanya de Montjuïc, lluny d'edificis residencials. Dimarts, agents de la Guàrdia Urbana els van anunciar que a partir de dijous a les 7 h vindrà una brigada de neteja que s'endurà tot el que no hagin recollit. Només podran tornar a plantar el campament de tendes a partir de les 20 h, i n'hauran de marxar a les 8 h.

Més de dos milions de catalans reben atenció d'entitats aplegades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social que confia que el Parlament aprovi, després de tres anys, la llei del tercer sector que ha de reconèixer la feina que fan professionals i voluntariat. Des del maig del 2025, Xavier Trabado Farré n'és el president en substitució d’Enric Morist, mort sobtadament.

Dilluns a la tarda, sabent el que passaria l'endemà a primera hora del matí, diverses persones recollien les tendes de campanya i les plantaven uns metres més enllà abans que no s'executés el desallotjament "temporal" de les 175 persones que malvivien a l'assentament instal·lat al carrer número 2 de la Zona Franca, el més gran de la ciutat de Barcelona. L'Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca justifiquen l'actuació com una mesura d'higiene, després de detectar una plaga de rates, fet que posa en risc la salut dels mateixos residents i la salubritat de les empreses del voltant. Per això, un cop s'ha fet fora els residents, s'ha ruixat la zona amb diversos productes químics i se'ls ha advertit que durant uns dies no podran tornar-hi.

Encara li tremolen les cames quan explica que ha passat de veure’s al carrer amb la camisa a l'esquena a ser propietària del pis. "Ens vam salvar per la campana, sí", il·lustra Anna Pujol (nom fictici) per relatar que, després d’anys d’estar amenaçada amb desnonaments, pressionada per marxar sense fer soroll i intents desesperats de quedar-s’hi, ho va aconseguir, dimecres passat, tan sols 48 hores abans que la comitiva judicial i les unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra es presentessin per executar l’alçament. Dos dies abans, va arribar a un acord amb el fons i va signar les arres per comprar l’habitatge on ella i la seva mare havien viscut de lloguer des de feia vint anys.

Abans de trobar aquest local reconvertit en un senzill habitatge a Sant Adrià de Besòs, a Carlos Arturo Murillo i Lilian Rosibel Flores els havien “enganyat” a Esplugues de Llobregat. Un home els havia promès feina i un lloc per viure, i la desesperació per prosperar els va fer acceptar l'oferta sense pensar si podria ser, com finalment va ser, una estafa. “Ens ho va robar tot. No ens pagava el que ens havia promès i ens vam veure abocats al carrer”, comenta Murillo, assegut al sofà dels baixos sense perdre de vista l’entrada de la porta per si l’abundant pluja que cau acaba entrant dins de casa.

Malgrat les bones xifres de l'economia i d'un atur baix, la pobresa ha crescut 0,8 punts en l'últim any a Catalunya. Es trenca així la tendència d'una tímida reducció que va arrencar el 2021 gràcies a la injecció d'ajudes de l'escut social aprovat arran de la crisi de la pandèmia. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida, publicada aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 24,8% de la població catalana és pobre i viu amb privacions materials. L'empitjorament social no ha sorprès les entitats i ONGs, que fa mesos que noten un augment de la demanda, fins i tot entre les persones que tenen una feina. El llindar de la pobresa es fixa en ingressos inferiors de 13.800 euros per a una sola persona i de 29.100 per a dos adults i dues criatures, i, de fet, la precarietat s'està acarnissant especialment entre els menors de 16 anys.

Tot i que l'oficina no obre les portes fins a les nou del matí, tres hores abans ja hi havia una cua llarga de gent esperant. "Fa quatre hores que espero, però hi seré fins que calgui", explica l'Asad. Fa cua a la porta del consolat del Pakistan a Barcelona, a l'avinguda Sarrià, per aconseguir un sol paper: l'autorització que ha d'enviar a la seva mare que continua vivint al Pakistan perquè sigui ella la que li enviï el certificat que prova que l'Asad no té antecedents penals. Aquest és un dels requisits per acollir-se a la regularització de mig milió d'immigrants sense papers acordada pel govern espanyol fa només dos dies. Del mig milió, es calcula que més de 150.000 resideixen a Catalunya.

Aquest mes d'abril ja seran aplicables les principals obligacions previstes a la Llei 1/2025 de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Una llei que obliga a tenir plans de prevenció per evitar el rebuig d'aliments, posant al centre de la mirada les donacions o redistribució dels excedents a qui els necessita. L'objectiu és tenir una indústria més responsable que no llenci uns aliments que poden ajudar moltes persones que tenen dificultats per alimentar-se. Entre la jerarquia de donacions que preveu la llei hi ha la donació dels aliments en bon estat, que anirien a les escombraries, a organitzacions socials que ajuden les persones amb menys recursos.

"He parlat amb molts periodistes per canviar aquesta situació. Ells ja no hi són, però jo segueixo aquí. Així que no, ni vull parlar ni vull que em feu fotografies", diu cansat un home que viu sota el pont de la C-31 en una tenda de campanya. Com ell, molts estan farts de denunciar les condicions en què es troben des que els van desallotjar de l'institut abandonat B9 de Badalona ara fa un mes. Els últims 30 dies, a més, han sigut especialment freds i plujosos, cosa que ha afavorit el desgast de les desenes de persones que continuen vivint a l'assentament, cada cop més desesperades per la situació. "Ningú està bé en aquestes condicions, és molt difícil. Estem malament físicament, emocionalment i psicològicament", explica resignat el Mamadou, que sí que s'avé a parlar amb l'ARA.