A Catalunya hi ha 1,4 milions de treballadors pobres

BarcelonaCatalunya ha recuperat part del pols del mercat laboral després de la pandèmia, però hi ha una bossa preocupant d'1,4 milions de treballadors als quals la feina no els deslliura de viure atrapats en una situació de pobresa i sense oportunitats d'ascens social. "La precarietat laboral és la nova normalitat per a una part de la societat”, segons Càritas, que en un informe sobre exclusió i desenvolupament social que ha elaborat amb la Fundació FOESSA a partir d'entrevistes a 140.000 llars de tot l'Estat i de totes condicions socioeconòmiques. El treball conclou que la millora global dels indicadors de la macroeconomia no es deixa notar en el dia a dia de moltes famílies. Fins i tot hi ha pobresa en famílies en què algun dels seus membres estan ocupats, i ni tan sols aconsegueixen arrodonir el mes els que tenen la sort d'accedir a prestacions socials.

En aquesta equació dramàtica de mercat laboral actiu i més vulnerabilitat social s'ha de tenir en compte que els increments dels sous no serveixen per pal·liar la pujada dels preus (l'IPC), la precarització de les feines, les jornades reduïdes a la força i l'impediment dels immigrants en situació irregular per trobar una feina. A aquests factors cal sumar-hi els preus desorbitats dels habitatges, que empenyen famílies a malviure en habitacions rellogades o a destinar més de la meitat dels ingressos a pagar lloguers o hipoteques per no quedar-se al carrer.

L'estudi, que s'ha presentat aquest dijous, assenyala que Catalunya té una de les taxes més elevades de desigualtat d'Europa, cosa que reforça els principals canals de vulnerabilitat: l'habitatge, l'ocupació, la salut i les xarxes socials. De fet, un 8,5% dels treballadors es troben en situació d'exclusió social, un concepte que va més enllà de l'escassetat material i una dada que qüestiona la idea que l'ocupació és un escut suficient contra la pobresa i evidencia que s'ha acabat l'època en què la feina revertia les desigualtats.

Mercat laboral sense lleis

Les famílies en risc d'exclusió són les que més empitjoren respecte al 2018 per diversos motius: els que estan ocupats en feines precàries o marginals s'han més que doblat, passant del 3,1% al 7,9%; en un percentatge similar també ha crescut l'ocupació sense contracte ni cotitzacions (9,6%). És un mercat laboral sense normes, on els treballadors no tenen drets ni cap estabilitat en cas d'accident o si els fan fora d'un dia per l'altre. Afecta sobretot dones, joves i persones immigrades, que queden al marge de les millores incorporades a l'última reforma laboral.

En la fotografia de l'exclusió de Càritas es trenca l'estereotip del rostre de la pobresa com un home sol que sobreviu al ras. El sensellarisme és un gran problema —té una llei específica bloquejada al Parlament— però, a banda, hi ha dos milions de persones en l'exclusió residencial, que afecta famílies amb fills amb discapacitat, mares soles, gent gran, malalts, dependents o els que viuen en habitatges sense condicions dignes. "L'habitatge ha deixat de ser un factor de protecció", ha indicat el director de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, que ha reclamat una política fiscal redistributiva i un pacte d'estat per a l'habitatge.

Arran de l'enquesta ciutadana i a partir també del testimoni de les persones que Càritas acompanya, el responsable de l'estudi, Raúl Flores, ha assegurat que es trenca l'etiqueta de vividors de la pagueta que els més vulnerables arrosseguen històricament per passar a confirmar que el que falla "és el sistema". En aquest punt, tres de cada quatre famílies en exclusió severa fan tot el que poden per sortir-ne i treballen (en el que poden i com poden), estudien o segueixen itineraris d'inclusió. Entre el 2021 i el 2024, aquest percentatge ha passat del 68% al 77%, però al final “xoquen amb barreres estructurals”, ha explicat Flores, ja no només perquè les ajudes són escasses sinó perquè falta un sistema per guiar-los en el maremàgnum de burocràcia del centenar llarg de prestacions socials.

L'informe també constata que la pobresa s'hereta: una criatura nascuda en una família amb greus problemes socials fàcilment serà un adult amb els mateixos problemes. Però també alerta que es comencen a detectar adults vulnerables que van ser criats en famílies amb millors condicions econòmiques. Per a Càritas, això evidencia una dinàmica de menys oportunitats vitals per la probabilitat d'abandonament educatiu en les primeres etapes, tenir una feina poc qualificada i mal pagada i viure de lloguer.