El fred exacerba el problema dels assentaments a l’àrea de Barcelona

BarcelonaHa passat a Sant Andreu, però podria haver passat a qualsevol altra banda. I ha passat dimarts a la matinada, però podria haver passat qualsevol nit freda d’aquest any o de qualsevol dels últims. Periòdicament, un incendi crema alguna de les barraques d’algun dels assentaments que hi ha a Barcelona o les seves ciutats veïnes, i el focus es posa momentàniament en una realitat que fa temps que és una preocupació a la capital catalana. Una problemàtica que s’escampa pel territori i que s’exacerba quan, com aquests dies, arriba el fred.

La fotografia més recent del fenomen a la ciutat de Barcelona és del mes d’octubre i parla de 536 persones –entre les quals 94 dones i 97 menors d’edat– vivint entre els 62 assentaments i els 48 locals ocupats que té detectats l’Ajuntament. El consistori –un dels pocs que manté un cens actualitzat i públic sobre aquest fenomen– no especifica les zones, però avui dia és fàcil trobar-se amb assentaments similars al de Bac de Roda a diferents barris de la capital catalana.

Només al voltant de les obres de l'estació de la Sagrera, a pocs metres de les barraques que han cremat aquest dimarts, n'hi ha disseminats cinc més. També n'hi ha un de gran a la Zona Franca –pendent de ser desallotjat– i d'altres en diferents solars o edificis de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris o Sants-Montjuïc. Tanmateix, la xifra de persones vivint en assentaments a la capital catalana s'ha reduït en els últims anys.

Segons l'investigador de l'Institut Metròpoli, Albert Sales, el descens s'explica per un motiu concret. La ciutat ha anat creixent. A mesura que les zones industrials van desapareixent i es construeix sobre els solars que fins ara la ciutat tenia buits, es va limitant l'espai físic que poden acollir aquests assentaments. Un exemple clar és l'entorn de la plaça de les Glòries, on, un cop finalitzades les obres, han desaparegut la majoria d'assentaments. Sales alerta, però, que la reducció de persones vivint en assentaments "no vol dir que no hi hagi altres formes d’infrahabitatge molt difícils de quantificar", com ara les persones que viuen en locals comercials, els que ocupen baixos o els que viuen en immobles industrials molt deteriorats.

Els freqüents desallotjaments d’aquests tipus d’espai tampoc són una solució definitiva. "L’experiència ens diu que la gent que és desallotjada, busca altres solucions", apunta Sales. Sovint, de fet, acaben aixecant un altre assentament –i inicialment més precari– en un altre lloc. És el que ha passat en molts casos amb persones desallotjades en els últims mesos d’assentaments a Vallcarca, el Parc de la Ciutadella, el parc Joan Miró o el parc de l’estació del Nord.

Una altra incògnita és quantes de les persones que vivien en assentaments a Barcelona s'han desplaçat a altres municipis de l'entorn. Al tractar-se de competència de cada ajuntament, no hi ha un cens general, fet que dificulta els càlculs. Quan falten dues setmanes perquè Arrels faci el recompte anual de persones sensellar, la directora, Beatriz Fernández, assenyala la "preocupació" per on han anat a parar els afectats pels últims desallotjaments d'assentaments informals (com el del Parc de la Ciutadella). "El recompte donarà la foto de la nova ubicació de les persones sensellar amb el dubte de si hauran anat a llocs visibles", afirma, i apunta que cada cop hi ha més persones sensellar a pobles i ciutats de l'entorn de la capital catalana.

Una llei pendent des del 2022

A l'hora de buscar una solució a la problemàtica, Sales adverteix que no pot arribar només des dels serveis socials, desbordats davant l'augment de persones expulsades del mercat d'habitatge. Per això, remarca que l'única manera de sortir-se'n és amb actuacions estructurals que millorin l'accés a l'habitatge. "No podem estar donant missatges pessimistes que això no té solució. Facilitar l'accés a l'habitatge ens beneficiaria a tots i reduiria el pes sobre uns serveis socials".

Des de l'Ajuntament de Barcelona, aquest dimarts la cinquena tinent d’alcalde, Raquel Gil, ha defensat que el consistori aporta els "màxims recursos possibles", però ha advertit que "el fenomen sobrepassa la capacitat de qualsevol ciutat". Per això ha reclamat a la resta d'institucions, principalment l'Àrea Metropolitana, la Diputació i la Generalitat, col·laboració i recursos per "donar respostes més adequades" a aquest fenomen.

El Parlament té en tramitació la llei del sensellarisme des del 2022. Es tracta d'una iniciativa promoguda per entitats del sector i el catedràtic Antoni Milian i que, entre altres mesures, pretén obligar els municipis de més de 10.000 habitants a disposar d'allotjaments, bugaderies, dutxes o consignes per a les persones sense llar. La iniciativa ha estat víctima de la inestabilitat política perquè al decaure l'anterior legislatura s'ha tornat a tramitar, i tot i que s'han agilitzat els terminis, els grups parlamentaris han prorrogat el termini per presentar les esmenes al text inicial. En aquest punt, Beatriz Fernández –Arrels Fundació és una de les promotores de la llei juntament amb Càritas o la Fundació Assís– atribueix el bloqueig a les divergències que sorgeixen arran de si són els ajuntaments els que han de posar els recursos o és la Generalitat la que ha d'intervenir.