Barcelona decreta que l'ús residencial dels pisos prevalgui sobre l'ús temporal

BarcelonaBarcelona ha fet aquest divendres un pas més per intentar protegir l'ús habitual de l'habitatge. El ple ha aprovat definitivament amb els vots del PSC, Barcelona en Comú i ERC una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per establir que l'ús habitual i permanent de l'habitatge és el "prioritari" a la ciutat i que està per sobre de l'ús temporal. Un paraigua legal que, en el futur, ha de permetre al consistori desplegar la seva pròpia regulació per combatre el lloguer de temporada i models de negoci com el coallotjament.

La norma permet distingir urbanísticament tot l'habitatge de la ciutat en dos tipus: el d'ús residencial habitual i tota la resta, que s'emmarca sota el concepte "usos assimilats" i que inclou, per exemple, el lloguer de temporada, els pisos turístics, els usos econòmics i les segones residències. Es tracta d'un instrument legal que l'Ajuntament vol fer servir per edificar la seva pròpia regulació del lloguer de temporada, complementària a l'aprovada a finals del 2025 pel Parlament.

Així, mentre la llei catalana de regulació del lloguer de temporada limita el preu que es pot cobrar per habitació per intentar taponar la fuga del lloguer convencional cap a aquesta modalitat, la normativa de Barcelona —que ja està recopilant dades exactes sobre quanta oferta d'aquesta mena hi ha a la ciutat— anirà per un altre camí. Definirà si es pot fer o no aquest tipus d'oferta i, en cas afirmatiu, concretarà quanta i on.

L'Ajuntament encara té, doncs, feina al davant. La priorització en el PGM de l'ús habitual de l'habitatge per davant d'altres fórmules —emmarcades sota el concepte "usos assimilats"– és només el primer pas de la normativa. A partir d'aquí —i un cop tingui l'aval de la subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat— caldrà materialitzar-la a través d'un pla especial o una ordenança específica que determini quan i com es fa servir aquesta regulació. És a dir, en quines zones concretes, amb quin percentatge i amb quines excepcions.

La primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, ha defensat la mesura perquè Barcelona "necessita totes les eines per poder combatre l'especulació i garantir el dret a quedar-se a la ciutat", i ha apuntat que la normativa de la capital catalana és complementària a la regulació aprovada pel Parlament. La líder de Barcelona en Comú al consistori, Gemma Tarafa, ha reclamat celeritat en l'elaboració del pla especial que ha d'aterrar la limitació del lloguer de temporada i el coallotjament. "Pot estar regulat en sis mesos", ha dit.

Regular el lloguer de temporada a través d'un canvi en el PGM era una de les condicions que Barcelona en Comú havia posat al govern de Jaume Collboni per aprovar les ordenances fiscals de la ciutat per a 2025. Aleshores es va posar el focus en què la norma havia de servir per limitar el lloguer de temporada. Ara, amb la llei catalana ja aprovada –tot i que recorreguda al Tribunal Constitucional–, la normativa municipal és complementària i permet incidir en el mercat de l'habitatge des d'un altre punt de vista.

Mentre la llei posa l'accent en dissuadir el lloguer de temporada limitant-ne el lucre, la modificació del PGM permet partir de l'altre extrem. És a dir, no centrar-se a fixar un màxim d'un tipus d'oferta concreta, sinó establir un mínim imprescindible d'habitatge d'ús habitual a cada barri. Tot i que el govern municipal subratlla que l'objectiu de la regulació és específicament combatre el lloguer de temporada i el coallotjament, aquest paraigua legal obre un ventall de possibilitats. Podria servir de base –també des del punt de vista de la fiscalitat– per combatre la compra especulativa o l'adquisició de pisos per part de persones que no hi han de viure regularment.

Aval final d'Esquerra

Amb l'aprovació aquest divendres de la modificació de la MPGM queden enrere tres mesos d'estira-i-arronsa en què la picabaralla entre Barcelona en Comú i ERC havia paralitzat el debat final d'aquesta votació. Els republicans van votar en contra de la mesura en la comissió d'Urbanisme del mes de gener, molestos per la negativa dels comuns a crear una comissió d'estudi contra la compra especulativa d'habitatge que havia de presidir la líder d'Esquerra a l'Ajuntament, Elisenda Alamany.

Aquella ferida s'ha tornat a fer visible aquest divendres en el ple. Tot i el vot favorable del seu grup, la regidora d'Esquerra Eva Baró ha tornat a retreure als comuns que vetessin debatre sobre vies per combatre la compra especulativa. "N'hi ha que prioritzen l'interès col·lectiu i d'altres, el partidista", ha defensat. Ha apuntat que, tot i que la normativa els genera "dubtes legítims", hi han votat favorablement "en un vot polític i de confiança als moviments socials".

La resta de grups han votat en contra de la mesura, i han alertat que no servirà per resoldre el problema de l'habitatge a la ciutat i que en restringirà encara més l'oferta. El regidor de Junts per Barcelona Damià Calvet s'ha mostrat molt crític amb la nova normativa, que ha considerat una "ocurrència" que "transcendeix el marc competencial de l'Ajuntament, afegeix inseguretat jurídica i atempta contra la mixtura d'usos que necessita la ciutat".

Pisos sense veïns

Tal com va explicar l'ARA, la memòria que acompanya la proposta de modificació del PGM justifica la mesura per la quantitat de pisos de la ciutat on ara mateix no viuen veïns. En aquell estudi, per exemple, es conclou que un 30% dels pisos de l'Eixample no són d'ús habitual. O, per dir-ho d'una altra manera, no hi viuen veïns que tenen la ciutat com a base estable i que, per tant, hi fan comunitat.

Per fer-ho, l'informe creua les dades del cadastre i les del cens. El resultat és que en la suma global de Barcelona els domicilis amb veïns són un 81,2%. Una xifra que cau en els barris centrals de la ciutat, on aquest percentatge és notablement inferior. En són exemples el Gòtic (63%); Dreta de l'Eixample (70%); Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (71%); la Vila de Gràcia (73%), i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (76%).